Reflexió tècnica sobre el Camp Nou.
Deixa un comentariQuan el dissabte passat saltàvem fent l’ona o corejant, sobre les lloses armades les fèiem tremolar sospitosament. No dic que foren a tenir una ruptura fràgil, però quasi. És una sensació desagradable i coneguda fruit dels anys d’immers en el món de les estructures. No vaig poder observar-les amb la poca llum que teníem, cap fissura a l’intradós però em va fer molt mala sensació, al punt que els meus veïns de seient tant els de dalt com els de baix a nosaltres, intuïtivament, deixarien de botar i saltar per temor. Les lloses situades entre els pòrtics són d’una amplada variable seguint els costellam dels pòrtics que en el nostre lloc podíem observar des de l’extradós vist al corredor interior estant. Les lloses armades tenien una llum d’uns sis (6) metres de llargària i uns 100 mm de gruixa. Suposem que en aquella època difícilment les lloses serien armades senzillament i no foren ni preteses ni posteses.
Faré una aproximació a la situació des del meu desconeixement profund de l’estructura portant, doncs no he pogut aconseguir-ne més informació però reclame atenció als directius del club sobre la inspecció per part de tècnics qualificats.
On vull anar és a explicar que segurament a hores d’ara les barres llises de l’armat han perdut, segurament, secció efectiva de treball, doncs el color grisenc lleig ja mostra que el ciment està totalment carbonat després de 57 anys en servei i exposició a l’intempèrie. I que, per tant, les barres poden estar rovellades en bona mesura. Per això faré una aproximació molt des del desconeixement efectiu, amb l’aplicació del mètode de Tutti.
PROCEDÈNCIA DE LES LLOSES EN FORMA L: Desconeguda i heterogènia. No fóra d’estranyar d’Asland o de Ciments Molins. Suposem barres llises ø de 14 mm típiques e l’època conformant una gàbia. Tenen una gruixa de 100 mm i un ample d’uns 700 mm amb l’alçat posterior que és qui realment treballa amb gran inèrcia, mentre que el tauler siga qui produeix el tremolor vibratori..
M-1.- MOSTRA QUE CAL QUE SIGA ASSAJADA DE LLOSA. ZONA 3 ZONA ALTA PREFERENT.
TIPUS DE CIMENT: P (Ciment portland, possiblement de fck = 250 kp/cm2
TIPUS DE FORMIGÓ : Formigó armat de motle .
QUALITAT DEL FORMIGÓ: Bona; s’hi resistia força al seu trencament. So metàl.lic i compacte. Color gris fosc amb escorrialles blanquinoses i presència d’eflorescències i taques. Trenquen els àrids (? es desconeix de moment. La matriu de ciment sembla bona i finament polida.
ESPESSOR DEL RECOBRIMENT: 25 mm.
PROFUNDITAT DE LA CARBONATACIÓ: > 30 mm.
Caldria estudiar, assajar i comprovar els coeficients d’una peça. Rastres de ciment aluminós (?).
En base al procediment establert a la norma UNE 112-011-94. Que estableix després de produir la cala sobre la bigueta amarar d’una dissolució de fenolftaleïna al 1% dissolta en alcohol etílic al 70 %. Ben neta i seca, lliure de partícules soltes la superfície fracturada i les armadures de 10 mm lliures, hom es procedeix a polvoritzar la dita superfície, no tornassola a color fúcsia.
DIÀMETRE DE LES ARMADURES: 14 mm barres de diàmetre o filferros trenats.
AMPLE DE FISSURES: SF C) QUALIFICACIÓ: 1
IMPORTÀNCIA DE LA CORROSIÓ: O.S. C) QUALIFICACIÓ: 3
PÈRDUA DE SECCIÓ: £ 1% C) QUALIFICACIÓ: 1
PERIODE D’INICIACIÓ, pi: dóna 9 anys. C) QUALIFICACIÓ : s/ Taula 5.5-2 de la Guia : 6
La dada s’extrau de la modelització del procés de corrosió de l’armadura establerta per Tuutti. Vaig observar una peça que estava escantellada i amidar una profunditat de lateral de 25 mm.
On la carbonització relativa és,
f = Kco2 (t)1/2 => 25 = Kco2 (57)1/2 => 25 = Kco2 x 7’55 destriant Kco2 , obtenim la constant de carbonatació. és a dir,
Kco2 = 3’31 . El període de d’iniciació, Pi, és el temps en què començà a despasivitzar-se les armadures d’acer i començà el procés de corrosió. Sabem que es
Pi = ( 25 / 3’31 ) 2 = 57 ANYS
Cr = f / r Þ Cr = 25 mm / 25 mm = 1’00, és a dir, ha començat el procés de corrosió. Sabem que es
construí en 1956 i som a 2013, per tant t = 57 anys Pi = t / Cr 2 Þ Pi = 57 / 1’00 2 = 57 anys. ÉS A DIR, EL PROCÉS DE CORROSIÓ DE LES ARMADURES HA COMENÇAT JA D’ACORD A UNES HIPÒTESIS BASTANT CONSERVADORES. POSSIBLEMENT LA CORROSIÓ SIGA FORÇA MÉS GRAN DEPASSANT LA MERA CAPA DE ROVELL SUPERFICIAL. LA FATIGA DE L’ACER DESPRÉS DE TANT D’ESFORÇ PUNTUAL HAJA PRODUÏT CERTA ELONGACIÓ. AIXÍ COM PICADES PER L’ACCIÓ DE CLORURS.
CALDRIA IGUALMENT ASSAJAR AMB PROFUNDITAT.
CONTINGUT DE CLORURS (*) : D’acord a les anàlisis efectuades en laboratori de Qualitat de la Generalitat.
La determinació dels clorurs s’ha realitzat en base a a al norma UNE 112-010-94 pel Mètode volumètric de Volhard. S’hi ha realitzat sobre aquesta mostra de formigó armat. Donant un % en pes de formigó que ens vam endur a casa és d’uns 0’052 %. El que es pot col·legir que en mostres de formigó armat ja que es troba > 0’06 % – 0’10 %.
C) QUALIFICACIÓ: s/ Taula 4.5.3 de la Guia: 2
CLASSE D’EXPOSICIÓ: d’Acord a la Taula 4.56.3 on s’hi especifica els riscos de corrosió pel tipus d’exposició , inserida a la Guia, hom pot concloure:.
XC3 ja que segons la classificació d’exposicions ambientals establertes en la norma europea EN 206 correspon a un formigó armat sec, a l’exterior d’edificis amb una humitat relativa de l’aire mitjana-alta , pot excedir d’un 65 %. Que és el nostre cas.
Si passeu al “vull llegir més..” trobareu les propostes més reeïxides per a actuar i remodelar el CAMP NOU i un poc d’història de com es va construir..
Foster. Un projecte merament estètic i molt poca intenció de resoldre els problemes estructurals que els emmascara amb una façana amb rombs blaus i granes.
Proposta d’en Carles Ferrater, encara que enganyosament diu N. Foster. Realment l’equipde Ferrater escapça el trcer nivell i crea un de nou amb forma ondulant a partir de peus drets prefabricats inclinats que tiben l’anell de tancament de la coberta amb membranes de doble corbatura que s’adapten al perfil. La façana esdecvçe una mena de ventall de làmpada xibnesa amb plecs adaptats a una nova gènesi de l’estadi. UN disseny molt millor estudiat que el del Sir britànic.
UNA MICA D’HISTÒRIA DE L’ESTADI.
El nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, va fer que el projecte fos rellançat. Investit el febrer de l’any següent, Miró-Sans es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l’estadi és posada el 28 de març de 1954. Una comitiva de 60.000 persones van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planes, a l’ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat, amb presència de Miró-Sans, el cap del Govern Civil de Barcelona i l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l’indret.[3]
Després d’aquesta etapa simbòlica, la concepció de l’estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón. El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d’edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos se s’eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d’hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s’endeuta pesadament, per a diversos anys. En el curs de les obres del Camp Nou, La Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de treball d’arquitectes i constructors.[2]
UNA MICA D’ESPECTATIVES RECENTS DE REMODELACIÓ DE L’ESTADI.
La junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que ampliaria en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien en alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l’estadi. Al seu torn, també es farien inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable. Després que un Jurat integrat per l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes i el propi Club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l’opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l’equip de l’arquitecte britànic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50è aniversari de l’estadi, la maqueta del projecte guanyador.
Posteriorment, el 2010 Sandro Rosell va manifestar el seu desig de reformar el Camp Nou, però descartà el projecte de Norman Foster