ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Política, cultura i cuina de la Mediterrània.

EL CAFÉ GREC I LA LONGEVITAT

1
Publicat el 15 de maig de 2013

Fa uns dies parlàvem de la longevitat dels sards. Una recerca publicada al Journal of Vascular Medicine pel Dr. Gerasimos Siasos, de la Universitat d’Atenes (pel que he comprovat, un metge important i respectat al seu país, suposant que això vulgui dir alguna cosa, doncs no us puc assegurar que no l’hagi subvencionat una coneguda marca de cafès balcànics), mostra que una tassa de cafè grec afavoreix una bona salut cardiovascular. El cafè grec seria ric en poliphenols i antioxidants, però en canvi conté sols una moderada quantitat de cafeïna.

En concret, parla dels habitants de la bonica illa d’Ikaria (allí on Ícar es va trencar col i barres): els icarians tenen el doble de possibilitats de passar dels 90 (i amb bona salut) que la resta d’europeus. Els investigadors han trobat connexió entre els hàbits de consum de cafè i la funció endotelial, que ajuda a regular la coagulació de la sang i ajuda el sistema immunitari, prevenint la hipertensió i la diabetis.

El consum moderat de cafè grec podria reduir els riscos de de malalties del cor, com ha mostrat la comparativa entre els icarians que bevien cafè grec (87%, òbviament) respecte els que prenien altres cafès.


El cafè grec es fa molt fàcilment:

  1. poseu en una cassoleta (millor la típica balcànica, o μπρικι) la quantitat exacta d’aigua que fareu servir (50 ml per tasa);

  2. la poseu al foc i hi barregeu una cullereta de cafè i el sucre desitjat;

  3. aneu barrejant fins que arrenca el bull i, sense deixar que sobreïxi, aboqueu el cafè a la tassa (d’aquells gregues am una orelleta) i espereu que baixi el marro.


Després podreu abocar el marro al platet i llegir el futur, si voleu.

Trobar cafè grec? Cap problema. A Barcelona, a la botiga el Món de Tanit, a la plaça del Diamant (ja n’hem parlat en un post), o a la botiga Sympsion de La Boqueria. A València, a la botiga grega del Mercat Central o a Tangra (versió búlgara), Antonio Suárez 48, que té sucursals a Canals i L’Olleria (en parlarem pròximament). A la resta del país no ho sé encara, però us en aniré informant.

Doncs ja ho sabeu: si voleu viure molts anys i no veieu clar mudar-vos a Sardenya o a Ikaria, passeu-vos al cafè grec (ελληνικος καφε).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Petros Màrkaris i Ferrant Torrent

0
Publicat el 8 de maig de 2013

Les meves compres de Sant Jordi d’enguany van ser minses, a part dels llibres pels nens – entre els quals un fantàstic llibre d’en Jeffrey Brown sobre en Darth Vader fent de paràs d’un  Luke Skywalker de quatre anys (Star Wars: Darth Vader & Son).
Finalment, remuntant amb molta dificultat el riu de la Rambla, vaig decidir-me pel Petros Màrkaris (Amb l’aigua fins el coll, Tusquets) i el Ferran Torrent (Caminaràs entre elefants, Columna). Abans de llegir-los no era conscient que havia fet una tria coherent. Havia comprat el llibre de Màrkaris perquè em venia de gust alguna cosa lleugera i estic al dia del Mankell,  (i a sobre és un llibre  grec) i el d’en Ferrant Torrent per a la meva dona (cobria la quota patriòtica valenciana, i a més, m’agrada la Mònica Oltra).

El llibre d’en Màrkaris (Constantinoble, 1937) és molt bo, realment. Ja havia llegit alguna cosa seva, amb el seu detectiu atenenc Kostas Kharitos. Però en aquest, la novel·la políciaca perfectament teixida es fon amb una gran habilitat amb el relat social i la crítica política. Una Grècia esbudellada pels seus oligarques, la corrupció i la troika europea intenta sobreviure, malgrat els suïcidis, malgrat la desesperació d’aturats i jubilats, malgrat l’humil·liació permanent a la que els “βαρβαροι”, els bàrbars nòrdics la sotmeten. Màrkaris no és imparcial: sap qui són els dolents i els assenyala, però no evita l’autocrítica i s’allunya de l’autocomplaença i la queixa. Quina pena que ens faci reviure aquell moment horrorós del gol d’Iniesta contra Holanda! En la novel·la és un moment d’alegria dels grecs contra els nòrdics, una de les petita revantxes antieuropees que hi trobareu.

El llibre de Ferrant Torrent sobre Mònica Oltra parla també de la crisi, la corrupció, la misèria humana dels qui ens governen (i de manera especial en les comarques meridionals). M’ha agradat i m’ha sorprès agradablement (últimament Ferran Torrent m’avorria, comparat amb la frescor de les seves primeres obres). Davant del desastre colossal que és avui dia el País Valencià, aquest llibre ens dona almenys esperances. Com Syriza a Grècia, Compromís i Mònica Oltra ens mostren que altres maneres de fer política són possibles i que té cap sentit rendir-se quan podem realment fer canviar moltes coses i aconseguir que els de dalt, inclosa la troika, tremolin (recordeu les darreres eleccions gregues, recordeu el terror que tenen els corruptes a Mònica Oltra). Tenim esperança, tenim futur, mentre tinguem política. Són precisament els dolents: oligarquies, troika, bancs, mitjans “fabricadors de consens”, jutges “amics”, polítics i empresaris corruptes, demagogs i mentiders de tota mena, els que ens han volgut furtar la política dient que la política és una mentida i tots les polítics són iguals. Sense la política, perdem la defensa, perdem la democràcia, perdem els drets.