MANOLIS GLEZOS: HEROI AHIR, HEROI AVUI; PERSEGUIT AHIR, PERSEGUIT AVUI
0
Publicat el 4 de juny de 2014
La matinada del 30 de maig de 1941, dos joves de 18 anys, Manolis Glezos i Lakis Santas van escalar el roquer de l’Acròpolis d’Atenes i van despenjar-ne la bandera nazi de guerra (Reichskriegflagge) que hi onejava, davant mateix del guàrdies. Els alemanys l’havien penjada un mes abans quan, el 27 d’abril, havien ocupat la capital grega.
El comandant alemany va condemnar a mort en absència els culpables i el govern col·laboracionista grec va iniciar una forta persecució contra els qui havien atacat la bandera del “gran i heroic exèrcit alemany” (un dia parlarem dels col·laboracionistes grecs).
Glezos, implicat en la resistència, va ser arrestat un any després pels alemanys, empresonat i torturat. El 43 va ser arrestat i empresonat pels italians. El 1944 va ser arrestat de nou, aquest cop per col·laboracionistes grecs nazis i va passar vuit mesos a la presó fins que va poder escapar.
Però amb la segona guerra mundial no s’acaba la lluita de Glezos. El 1948, emmig de la guerra civil grega, és jutjat pel govern de dreta (recolzat pels USA i l’UK) i condemnat a diverses penes de mort. La pressió internacional atura l’execució que és commutada per cadena perpètua. Més tard és detingut per espionatge i com us podeu imaginar, durant la dictadura dels coronels, és enviat a un camp de concentració. Malgrat tot, mai no va aturar la seva lluita i fa uns dies, amb 92 anys, va ser elegit eurodiputat per Syriza. Assegura que anirà al Parlament Europeu a exigir que Alemanya pagui reparacions de guerra i torni els préstecs forçosos d’ocupació que la banca grega va ser obligada a donar a Hitler. Molt bé, Manolis! Canviem-los pels diners que deu Grècia als bancs alemanys!
El comandant alemany va condemnar a mort en absència els culpables i el govern col·laboracionista grec va iniciar una forta persecució contra els qui havien atacat la bandera del “gran i heroic exèrcit alemany” (un dia parlarem dels col·laboracionistes grecs).
Glezos, implicat en la resistència, va ser arrestat un any després pels alemanys, empresonat i torturat. El 43 va ser arrestat i empresonat pels italians. El 1944 va ser arrestat de nou, aquest cop per col·laboracionistes grecs nazis i va passar vuit mesos a la presó fins que va poder escapar.
Però amb la segona guerra mundial no s’acaba la lluita de Glezos. El 1948, emmig de la guerra civil grega, és jutjat pel govern de dreta (recolzat pels USA i l’UK) i condemnat a diverses penes de mort. La pressió internacional atura l’execució que és commutada per cadena perpètua. Més tard és detingut per espionatge i com us podeu imaginar, durant la dictadura dels coronels, és enviat a un camp de concentració. Malgrat tot, mai no va aturar la seva lluita i fa uns dies, amb 92 anys, va ser elegit eurodiputat per Syriza. Assegura que anirà al Parlament Europeu a exigir que Alemanya pagui reparacions de guerra i torni els préstecs forçosos d’ocupació que la banca grega va ser obligada a donar a Hitler. Molt bé, Manolis! Canviem-los pels diners que deu Grècia als bancs alemanys!
El trist d’això és que ara, en contra de les moltes proves documentals existents, els neonazis grecs asseguren que mai es va despenjar aquella bandera i que Manolis no és cap heroi. Com en un país que va patir tant a mans dels nazis hi ha neonazis (i tants) és una pregunta que em supera i que per ouzo que begui no sabré respondre mai.
Però des d’aquí no vull fer cas als nazis i sí saludar l’heroi Glezos, amb tot el meu respecte i admiració.
Publicat dins de Política | Deixa un comentari