ELS ATRIDES, DE IANNIS RITSOS
No és exactament una primícia, però hem de destacar la recent publicació (aquest març passat) de tres textos de Iannis Ritsos a la col·lecció “D’ací i d’allà” d’Adesiara. Sota el títol de “Els atrides”, recull tres llargs poemes al voltant de tres personatges del mite dels atrides.
En el primer poema, “Sota l’ombra de la muntanya”, escrit el 1960, Electra, ja vella, estableix un ombrívol diàleg monologat amb la seva dida centenària, immòbil, muda, momificada. Sota la presència amenaçadora de la gran roca de Micenes-Monembassià (el poble de Ritsos) passen la solitud, la mort, el passat i les ombres del casal d’Agamèmnon.
Els altres dos poemes parlen d’arribades i destins tràgics imminents: a “Orestes”, escrit entre 1962 i 1966, l’heroi, pràcticament buit d’odi, arriba a Micenes per complir el seu terrible destí. A “Agamèmnon”, escrit el 1970, un cansat rei de Micenes arriba a casa seva des de Troia i intueix la traïció i mort que l’esperen.
Més que pomes es tracta de viatges a la profunditat més pregona de la dimensió humana del mite: mort, solitud, record, vida, destí, vellesa… No es tracta d’una lectura fàcil. De fet és gairebé incòmoda: ens planteja massa fantasmes, massa amenaces… I tanmateix, és altament recomanable.
Una bona traducció de Joan Casas, que pel que jo puc saber de grec, fa una versió acurada i molt respectuosa. No us poso cap vers, no em semblen poemes escapçables.