ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Política, cultura i cuina de la Mediterrània.

De l’olorosa paraula τσικνα

0

tsikna

No fa molt va ser Τσικνοπέμπτη (tsikopebti), el dijous gras al món ortodox, un món amb un llarguíssim carnaval de tres setmanes. Però no parlarem ni del carnaval ni de la quaresma a Grècia, sinó de la paraula τσικνα (tsikná). Per què? Doncs perquè en l’existència d’una determinada paraula a vegades hi trobem l’esperit de tot un país. Aquestes paraules solen ser úniques i no existeixen en altres llengües.

El mot τσικνα prové de verb τσικινιζω, que significa “fer coses a la brasa”. En sí ja un verb fantàstic. Els catalans, que presumim tant de brasa, de costelles, calçots, peixos i llagostes, no tenim però un verb com aquest. I que vol dir τσικνα? Doncs vol dir “l’olor del fum de les coses que es fan a la brasa”. Meravellós, no? Amb una sola paraula ens sentim transportats de cop a Grècia, sigui carnaval, estiu o hivern; sigui en poblets de muntanya, petits ports de les illes, capitals de la plana o grans ciutats.

No sé si aquesta paraula existeix fora del grec (potser sí). Tanmateix  ho he cercat en diccionaris online en les llengües que m’han semblat que podrien tenir alguna cosa semblant: totes les balcàniques, les mediterrànies, les del Càucas, les eslaves, les d’Orient Mitjà i fins i tot més enllà: Pèrsia, Àsia Central, Índia i Indoxina: res, sols les mateixes paràfrasis de la resta de llengües (reconec que esperava més dels georgians i els albanesos). Això ens reconforta, hel·lenistes catalans: no és habitual que un país arribi a aquests nivell de delicadesa en la llengua i que alhora ho faci per una cosa tan casolana i popular alhora. Visca Grècia, país únic en tantes coses!

D’altra banda, la τσικνα és una de les olors més gregues que hi ha. Tan sols de pronunciar-la necessito un glop d’ouzo o raki per disoldre’n el greix.

 

Publicat dins de Costums | Deixa un comentari