A títol estrictament personal, l’any nou (2009) no ha estat precisament memorable per raons que no ve al cas de fer públiques, però ha estat un any més d’avenços en aquest procés de creació d’un estat propi. Ha estat l’any de la manifestació a Brussel·les, de l’escletxa oberta a Arenys de Munt i de la
No som pas pocs els qui veiem que les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a aquest 2010 no seran unes meres eleccions. I a mesura que l’any avanci i la data s’acosti aquesta percepció s’estendrà i es generalitzarà. Segons quin sigui el pla que finalment puguem dur a terme (pla A o pla
Els avis i àvies d’un casal d’un poble volen apuntar-se a una excursió molt especial. Es tracta d’una trobada a Montserrat on coincideixen diversos casals d’avis d’arreu del país. El casal té un centenar de socis i no a tothom li fa la mateixa gràcia anar a Montserrat. N’hi ha molts que ni els va
Avui, finalment, s’ha fet públic allò que portàvem mesos planificant. Joan Laporta ja ha pres la decisió després de ser temptat per diverses “nòvies”. Tal com explica Crònica, la proposta s’anomena Partit Liberal Català i compta amb el suport també d’Enric Canela i Alfons López Tena entre molts altres. A tots ells haig d’agrair que
Abans de Nadal, el dia 17 de desembre, es va presentar el manifest Suma Independència. Des del meu punt de vista, una proposta lògica i esperada tenint en compte l’esperit unitari que va néixer el Tretze de Setembre a Arenys de Munt, va continuar en prop de dos-cents municipis el 13 de desembre i ha
No sóc un expert en comunicació ni en anàlisi política. Com a màxim aspiro a mantenir el sentit comú. Però davant de determinades imatges no puc evitar fer valoracions, no pas de tipus moral, sinó polític; no puc evitar pensar com seran interpretades certes coses. Després de veure el vídeo que teniu a sota he
Hem sentit a parlar diverses vegades de plans A i plans B. Sovint ha estat en un plantejament reactiu, és a dir, una planificació que plantegés una alternativa d’actuació política en cas que el Tribunal Constitucional espanyol optés per retallar d’una manera substancial l’estatut acordat entre Mas i Zapatero, decidit per 2.570.478 votants d’entre 5.202.291
Quan Obama va aconseguir que el seu “Yes, we can!” fes la volta al món, aquí també hi va haver qui va intentar fer-s’ho seu. Més o menys, diguem que ho va intentar tothom. Un any després, Obama ja té alguns detractors i se’l comença a desmitificar, però la icona del candidat que surt amb
Superat -i amb bona nota- el 13-D, ara encarem el 28-F com una nova oportunitat per tornar a fer màrqueting, tècnica i musculació independentista. Ja han anat apareixent apunts en què, més enllà de valorar positivament els resultats, es comença a explicar quins aspectes han funcionat millor i per tant convindria copiar. És evident que
Dijous passat, dia 17, va fer un any que vaig publicar un apunt sobre l’historiador peruà Luis Ulloa. Aleshores demanava: “Algú en sap res, d’això?” I és que el cas de Luis Ulloa em sembla ben singular. Com sempre, la qüestió fonamental no és com són les coses sinó com les percebem. Per això, per
Permeteu-me aquest capgirament lingüístic, però a vegades no aconsegueixo entendre per quin motiu tenim expressions negatives com “anar de mal en pitjor” i no en tenim que expressin la idea simètricament oposada. Em resisteixo a creure que el nostre poble és secularment pessimista per molt que pugui tenir la mateixa experiència que qualsevol de vosaltres
La iniciativa ja s’ha presentat. Ara es tracta de saber quantes persones donen suport a la idea. Si en són cent, respecte; si en són mil, respecte; si en són deu mil, respecte. Tothom té el dret de fer pública una proposta i veure quin suport té. Qui estigui negant aquest dret en nom de
Avui a la una del migdia es presenta una candidatura al Col·legi de Periodistes de Barcelona. No per regir el Col·legi. Tampoc per fer la competència als partits que previsiblement voldran concórrer a les eleccions del Parlament de Catalunya l’any que s’apropa. És, per contra, una candidatura a la feixuga feina d’intentar resoldre un problema
Acabo la sèrie de valoracions del 13-D amb un seguit de punts breus. Abans voldria insistir, però, i quant als resultats, que assolir un 27,5% de SÍ en un municipi és sinònim d’estar preparat per a la independència. És el 55% del 50%. Els qui ja hi són, ja ho poden celebrar, però que continuïn
Tenim projecte. D’acord que la cosa ve de lluny, que ho podem fer arrencar del 1975, del 1714, del 1472 o de quan vulgueu; d’acord que als anys 80 i 90 del segle XX ja es van fer passes importants que també formen part de la història d’aquest moviment i sense les quals avui no