Permeteu-me aquest capgirament lingüístic, però a vegades no aconsegueixo entendre per quin motiu tenim expressions negatives com “anar de mal en pitjor” i no en tenim que expressin la idea simètricament oposada. Em resisteixo a creure que el nostre poble és secularment pessimista per molt que pugui tenir la mateixa experiència que qualsevol de vosaltres a l’hora de sentir mil i una vegades allò de “jo no ho veuré”, “no ens la donaran mai”, “Espanya no deixarà anar la mamella”, “ens enviaran els tancs”, “vols dir que ens en sortiríem?”, etc., etc. A principis d’aquesta setmana semblava que tothom havia de tornar a recitar el lament de les baralles entre independentistes, però després els qui havien de seure i parlar han estat capaços de fer-ho. S’ha pogut reconèixer errors i encerts i trobar punts d’entesa. Com és? Pot ser l’indici d’alguna cosa? Canvia la dinàmica dels darrers anys? Hem passat d’anar de mal en pitjor a començar a anar “de bé en millor”? No tot està resolt i segurament tornaran a sortir diferències i tensions, però de tot plegat en surt reforçat un valor i un missatge: la unitat d’acció.
No és gens fàcil trencar dinàmiques de recel i de tibantor. Són com maquinàries feixugues, com un elefant fent arts marcials. Per això, la notícia que Alfons López Tena i Carles Móra s’hagin assegut a parlar per salvar les diferències ha estat tan ben rebuda com les primeres pluges després de mesos de calor asfixiant. Ara la xarxa de persones que prepara les properes consultes ja pot continuar treballant.
Aquest gest ha de servir per demostrar que la gent d’aquest país premia els esforços per aconseguir la unitat. La propera onada de consultes demostrarà que la unitat fa la força; que l’esperit unitari d’Arenys de Munt és el camí a seguir. Qui el segueix, crea un cercle virtuós; qui se’n desvia crea desesperació, fatiga i enuig. Aquest gest ha de servir per marcar el camí dels representants polítics.
Ja tenim la unitat per a les consultes. Ara ja saben que aquest és també el camí per a la unitat de decisió independentista al Parlament. Qüestió de temps. Els estarem esperant i, mentrestant, mirarem de preparar l’estança perquè se sentin còmodes en el punt de trobada.
A propòsit d’aquesta unitat en l’àmbit dels partits, i un cop s’ha fet pública la proposta de Suma Independència, Enric Canela ha publicat aquest apunt explicatiu, que ja porta més de 70 comentaris.
Hem d’enriquir la llengua. O l’ús. O la llengua i l’ús.
Ei, filòleg, és manca de vocabulari o rovellament?
Capgirament linguístic sí però d’ una expressió castellana: ‘de mal en peor’
Per aquest camí potser si que acabarem independents,però parlant catañol
Segons un diari gens suspitós d¡independentisme com és la Vanguardia, reconeix que en reférendum vinculant sobre la indepèndència, si la participacíó fos del 50 %, el percentatge de vots a favor a la independència superaria el 50 %.. Els vots afirmatius baixarien si la participació fos més alta i pujarien si fos més baixa. Si tenim en compte que el Tribunal Constitucional espanyol és a punt de rebentar el que queda d’Estatut, això vol dir que els mateixos espanyols ens acabaràn de donar l’empenteta que ens falta.
Dit això, hem d’aconsseguir peti qui peti que la propera legislatura es faci el referéndum. I com que la UE exigeix una participació mínima del 50 % hauriem d’aconsseguir, com fos, aquesta participació.
A mi se m’acud que, per aconseguir això, es podria fer l’ultim dia de la legisltura, és a dir, el mateix dia que es facin les mateixes eleccions del 2014.