2. El fet que el cens s’hagi ampliat a nous catalans i que l’edat de vot s’hagi avançat a 16 anys és, evidentment, una qüestió que respon a principis democràtics. No tinc dades del comportament dels joves d’entre 16 i 18 anys però, per dir-ho d’alguna manera, ampliar el cens a un miler de joves perquè en vinguin a votar cinquanta o cent no és precisament escombrar cap a casa; i el mateix es pot dir dels nous catalans. I, malgrat això, els resultats han estat excel·lents. Caldrà, però, continuar treballant per arribar a aquests col·lectius.
3. En el cas d’Arenys de Mar, i per posar-hi xifres contra l’opinió de les persones que, interessadament, hi volen veure un fracàs, sobre un cens de 12.254 van votar SÍ 3.173 persones i només van votar NO 78. Per això la participació va ser del 26,95%. Amb els mateixos vots en blanc i nuls, si 3.000 persones que no van venir a votar ho haguessin fet i tots haguessin votat NO i ni una persona més hagués votat SÍ, la participació hauria passat del 50% i encara hauria guanyat el SÍ. En proporció, els resultats del 13-D confirmen allò que aquest mes deia l’enquesta de la UOC: ja en som una mica més de la meitat. I compte!, que quan algú afirma que no vol la independència no ens està dient que s’hi oposi frontalment. Fins i tot sense voler-la en el fons pot acabar votant SÍ. O és que el vot de càstig només ha de funcionar als comicis amb partits?
4. El 13-D ja era un èxit abans d’obrir els col·legis electorals a les 9 del matí perquè l’interès de la moguda ens va portar un ressò mediàtic impagable, amb exemples especialment significatius com l’editorial de Le Monde o el reportatge de la BBC. Aquest objectiu ja s’havia acomplert abans de començar. Però just l’instant abans d’obrir les portes del CC Calisay a Arenys de Mar i quan encara ningú no sabia res d’aquest ressò a la premsa mundial, els 15 voluntaris i voluntàries del primer torn de meses (quinze personasses com una catedral) van esclatar en un sonor aplaudiment d’entusiasme. Per a mi, un dels moments més emotius i impagables. I sense dubte, l’altre gran èxit al qual em referia en el segon apunt de valoració.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa molt temps que vaig alertant sobre el perill que els egos i l’afany de protagonisme d’alguns no dilapidi la imprescindible unitat d’acció independentista. I hi ha qui s’ha sentit ofés davant el meu benitencionat toc d’alerta però aquest darrers dies podem comprovar, novament, com més d’un, sembla que no pugui ressitir-se a la temptació de anar per lliure i fer la guerra pel seu compte per penjar-se no sé quines medalles. Afurtundament, l’alcalde Mora ha rectificat molt intel·gentment en favor de la unitat, cosa que celebro. Ara el Sr Canela i alguns més volen muntar, una plataforma electoral, diuen ?
Bé, espero que finalment imperi el seny i que, a partir d’ara, a més de treballar JUNTS per que les consultes de febrer i abril vagin ENCARA millor que la de diumenge passat i ens preparem ja per les eleccions al principat que tindràn lloc d’aquí a menys d’un any.
Crec que, és de calaix que, és imprescible que l’independentisme desacomplaxat tregui un bon resultat i això passa per eixamplar i engrandir Reagrupament. I és d’agraïr la generositat que està demostrant Carretero. I jo demano, una vegada més, que abandonem els personalsimes i treballem tots en aquesta direcció.