Comencen a córrer les enquestes. Vilaweb, per exemple, posa cinc opcions damunt la taula: tercer tripartit, majoria absoluta de CiU, govern en minoria de CiU, sociovergència o govern “nacionalista” (les cometes són meves perquè no m’agrada l’etiqueta) entre CiU, ERC, Reagrupament i -suposo- qui s’hi pugui afegir. Hem de donar per fet que CiU serà la llista més votada i la que obtindrà més escons. La qüestió és si intentaran governar en minoria o buscaran suports. Si el suport d’ERC els fos suficient, començaria al pla B. Si els calgués també el de Reagrupament, la condició seria canviar el pla B pel pla A.
En cas que el pla A no sigui posisble, Carod-Rovira deia en aquesta entrevista a El Punt el dia de Nadal: “Tenim tota la pròxima legislatura per preparar l’escenari del 2014.” Estem parlant, doncs, d’un full de ruta que CiU podria compartir perfectament. Estem parlant de començar la legislatura amb una majoria absoluta de diputats i diputades partidaris de preparar aquest escenari i de treballar perquè el resultat del referèndum sigui positiu i clarament legitimador, perquè més població s’hi sumi. Però no perdéssim de vista que aquesta no és l’opció preferent, sinó el pla B.
En resum, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya tots els caps de llista hauran d’aclarir si són candidats a gestionar una legislatura més d’autonomia provinciana o bé a protagonitzar i liderar una etapa històrica per al país, de recuperació de la sobirania. I, no menys important, si estan pel pla A o pel pla B.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier, veig que hi ha un optimisme important quant a l’assoliment de l’estat, però jo no ho veig tan clar. De fet, em sembla que no està fonamentat perquè el Parlament és decisiu i ara per ara ni ha canviat ni veig que canvii en pocs anys el posicionament del primer partit de Catalunya, és a dir CIU, en general i CDC, en particular.
Els partits catalanistes (inclòs PSC) executen aquesta virtut, el catalanisme i al meu entendre, en tres aspectes: polític (administració, competències), cultural i simbòlic (el sensible i fonamental “vestit nacional-ista”, català és clar).
En els darrers anys, amb governs tripartits, aquests han superat o igualat -malgrat el PSC però també amb el PSC- els de CIU en els vessants polític (gràcies a ERC i en menor mesura IC) i cultural (gràcies a ERC) però no en el vessant simbòlic (malgrat els esforços d’ERC). Des de l’oposició, CIU ha remarcat les contradiccions del tripartit i especialment d’ERC accentuant -naturalment, és oposició- tots aspectes del seu catalanisme per criticar els del govern actual però, des del meu punt de vista, gaudint de credibilitat “només” en el vessant simbòlic.
Quant a les forces independentistes que concorrin a les properes eleccions, ERC i Reagrupament (sí que penso que té possibilitats d’entrar), veig difícil que puguin saltar, sumats, la barrera dels 25 diputats. I amb menys de de 21, entre ambdós partits, seria una marxa enrera.
Per tant, jo crec que malauradament el mapa parlamentari (Ciudadanos avall, PP i Reagrupament amunt i la resta més o menys igual) no variarà massa de l’actual. I ara i aquí és determinant el paper de CIU: la clau de volta. Si, com sembla impepinable, CIU no planteja l’autodeterminació en el programa, i un cop celebrades les properes eleccions segueix assolint la majoria, i pot governar amb el PP (a l’ombra), ho farà. Si és així, CIU mantindrà amb lleugeres oscil·lacions el nivell de catalanisme polític i cultural dels darrers governs autonòmics, accentuarà el catalanisme simbòlic però amb la cara B que l’acompanya: l’estabilitat a qualsevol preu (sense cap voluntat transformadora).
De la mateixa manera que penso que el Parlament no variarà massa, on sí que sembla que hi pot haver combinacions és a l’hora de decidir el Govern.
Però, sigui quin sigui el resultat de les eleccions, o més enllà del Govern, no veig com es podria fer decantar el catalanisme simbòlic de CIU cap el sobiranisme polític efectiu (el dret a decidir) o si és immutable en la defensa de l’statu quo.
Malgrat el meu pessimisme quant a l’objectiu independència a curt termini, ara per ara em donformo en avançar: m’agradaria que ERC mantingués l’independentisme d’esquerres i que Reagrupament, a part de rebre exERC tingués també força exCIU… perquè l’independentisme de les enquestes és traduís en l’independentisme del escons (ara mateix, els vots independentistes de CIU no són visibles).
En fi, salut i bon any nou.