Superat -i amb bona nota- el 13-D, ara encarem el 28-F com una nova oportunitat per tornar a fer màrqueting, tècnica i musculació independentista. Ja han anat apareixent apunts en què, més enllà de valorar positivament els resultats, es comença a explicar quins aspectes han funcionat millor i per tant convindria copiar. És evident que no hem de renunciar a un mètode més eficaç si ens ha d’escurçar el camí. En aquesta línia valguin, per exemple, els apunts de Miquel Martín [
Sense treva] sobre el cas d’Osona o el que ha reproduït Carles Sants [
Codi ç] sobre el cas de
Sant Cugat. A banda d’això, però, hem de continuar potenciant dos aspectes en què dos col·lectius diferents ja treballen i no pas en solitari. L’un, les dades econòmiques que han de fer veure que els sentiments dels qui se senten espanyols són legítims, però que no han d’impedir tenir en compte altres factors; per a això tenim el
Cercle Català de Negocis. L’altre, la (bona) internacionalització; per a això tenim el
Col·lectiu Emma. La setmana passada
Vilaweb ja hi va dedicar un
article especial i convé tenir-ho molt present. Dels uns i dels altres, us en recordo un parell de mostres perquè continuïn corrent.