A títol estrictament personal, l’any nou (2009) no ha estat precisament memorable per raons que no ve al cas de fer públiques, però ha estat un any més d’avenços en aquest procés de creació d’un estat propi. Ha estat l’any de la manifestació a Brussel·les, de l’escletxa oberta a Arenys de Munt i de la primera onada de consultes del 13 de desembre. Un any excel·lent. Millor que el passat i pitjor que el que ve. Permeteu-me que l’acomiadi amb una mica de calaix de sastre, amb coses diverses relligades amb escassa destresa. Abans que res, una n
otícia que es coneixia ahir i que ens demostra que la
justícia espanyola (oxímoron?) continua en ple delírium trèmens, que en diria en Solana: ara han decidit citar a declarar quatre persones de Vilafranca per haver recollit signatures pel dret de decidir. Com que la cosa serà el 23 de febrer proper, ens han tornat a regalar una preciosa campanya per a les conultes del 28-F. Gràcies, amics!
Per començar, ja que fa uns dies, a l’
apunt del 22, relatava els intercanvis de parers amb l’Artur Mas al Facebook, sapigueu que el candidat de CiU
ha tornat a respondre. Ho ha fet, això sí, d’una manera absolutament insatisfactòria des del meu punt de vista. Continua escamotejant-nos l’allau de casos de nacions que han obtingut estat al llarg dels segles XX i XXI i s’entossudeix a comparar Catalunya només amb el Quebec perquè així té l’excusa de no convocar cap referèndum fins que la victòria sigui clara i contundent. Poruc i anti-líder. Lamentable. Però més ofensiva i preocupant encara resulta la seva obsessió per aconseguir que la majoria de la població se senti catalana. Que tothom se senti com vulgui i anem a les coses pràctiques. L’endemà de la independència el sentiment de catalanitat s’enfilarà pels núvols.
El problema que té l’independentisme amb CiU és el que és, com també és el que és el problema del PSOE-C i s’ha d’intentar gestionar de la millor manera possible. I quan vinguin eleccions, recordar que la qüestió ja no és “Mas o Montilla” per molt que ho pretenguin molts mitjans que volen desviar l’atenció i molts dirigents als quals convé la bipolarització i la bipartidització. Les eleccions al Parlament d’aquest 2010 són un esglaó més dels set assalts que ens han de portar a la independència si podem anar seguint el pla A.
Avui és també un dia especial a Mallorca: la Diada, la festa de l’Estendard, que aquest any pren també matisos concrets de dret de decidir. Anem-hi pensant, en Mallorca, perquè quan hàgim acabat el procés al Principat haurem d’anar per les Illes. I més endavant alguns descobriran que més enllà de l’Ebre no comença Espanya.
I res; que els anys van passant. Que el 2008 s’acabava amb aquest “Bon any a tothom” i una sonora botifarra al PSOE-C. Que el 2007 ho feia amb doble apunt: l’un per comentar un rècord absolut de visites (14.695) i l’altre (digueu-me pesat) per criticar les esbiaixades, malintencionades i estúpides referències al victimisme en el discurset de Montilla. I que el 2006 ho va fer amb aquest sobri “Apunt de tancament“.
Demà serà el primer dia d’un any en què ja no tot està per fer i seran possibles moltes coses. Cada dia comptarà. No us en perdeu ni un.
Ah!, i si us fa gràcia fer un repàs del que ha donat de si aquest 2009 al bloc que esteu llegint he programat el meu twitter (via hootsuite) perquè a partir d’un quart d’una vagi fent una piulada cada quart d’horeta amb un enllaç a alguns dels apunts.