Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

24 de desembre de 2009
13 comentaris

Hi ha imatges que maten presidents

No sóc un expert en comunicació ni en anàlisi política. Com a màxim aspiro a mantenir el sentit comú. Però davant de determinades imatges no puc evitar fer valoracions, no pas de tipus moral, sinó polític; no puc evitar pensar com seran interpretades certes coses. Després de veure el vídeo que teniu a sota he pensat en altres presidents que han donat una imatge d’impacte en un moment determinat. He recordat Bush, que exhibia la seva insalvable ignorància amb un desafiament graciós i tot. He recordat Aznar quan va patir l’atemptat i molts vam pensar que allò el llançava a la Moncloa. I he recordat, més recent, el cop de puny als morros de Berlusconi. No se sap mai com poden arribar a percebre les coses unes determinades masses. Però callo. Mireu el vídeo i després en parlem:
Qualsevol mínima anàlisi de llenguatge no verbal es fixaria en la posició de tensió de Montilla, com si fos fruit d’un gran esforç. Personalment, em recorda els esforços dels primers anys d’escriptura dels infants. Remarcable també la concentració. Seria raonable en un moment de gran solemnitat que no deixés espai per a les bromes però sembla innecessària aquí. No s’arriba a llegir el text que el President escriu, però sí que es veu clarament que s’està limitant a copiar un paperet. Ni critico ni justifico. Constato. Analitzo. I pregunto: quina imatge dóna el president de la Generalitat de Catalunya?

No li tornaré a demanar la dimissió. Vaig alertar de les seves greus mancances en democràcia ja quan era candidat i això no va impedir que obtingués els vots que va obtenir. Nosaltres sí que som demòcrates, reconeixem la realitat del país i la gestionem com podem. Al llarg de la legislatura li he retret que s’enroqués, que s’hagi equivocat d’estratègia, que anés contra el corrent i tantes altres coses. Però el més greu sempre m’ha semblat la falta de respecte que mostrava envers aquell 20 % que segons les seves enquestes volíem la independència i que sempre hem sabut que era una quantitat manipulada. Ara que fins i tot La Vanguardia i El Periódico admeten que el suport a la independència s’acosta al 50 % (i som al punt de sortida!), les reticències de Montilla a donar la veu al poble són encara més intolerables. Però, com deia, ara ja no li demano la dimissió. Ara ja prefereixo que s’acabi de fondre ell i el seu partit tot solet en aquests mesos de legislatura que queden. Però com que la política és així, potser precisament ara decideix avançar les eleccions.

PS 1: Em prenc un parell de dies de descans i ens tornem a llegir diumenge 27.
PS 2: Perquè no em diguin que faig trampes, aviso que el vídeo és de 26 de maig de 2008.

  1. Democràticament, un 15% del cens electoral del Principat va votar les llistes que, oficiosament, propugnaven Josep Montilla com a President de la Generalitat. No crec que aquest 15% pateixi gaire per aquestes imatges. Suposo que en les properes eleccions el percentatge baixarà a 12% o una cosa així, i que aquest problema particular s’haurà fos.

  2. Si en comptes de parlar d’anàlisis diguèssim que estem opinant sobre un vídeo, seria bastant més exacte. Per fer anàlsis s’ha d’aplicar un mètode, no dir la primera sensació qeu se’ns passa pel cap, allò que ens suggereix la qüestió. Qui més qui menys ha llegit a Sebastià Serrano, que és una petita autoritat en el tema, i seguint el seu esquema en aquestes imatges podem veure: una persona concentrada, que està per la feina, que s’ho pren seriosament, com si fos un exàmen. No irradia la prepotència  habitual en els líders que signen llibres d’honor i es passegen amb la mirada altiva. La humiltat que demostra en estar transcrivint el text, l’apropa a la majoria de persones de classe popular a qui els cal fer un esborrany d’allò que encavat han de passar a net.
    En fi, el president Montilla dóna un to d’humanitat entre tanta misèria sobrada que tenim al país. A mi m’agrada aquesta imatge i penso que només la poden trobar ofensiva el grup etnicista de sempre que pretèn posseir la il·luminació i el poder de la veritat absoluta, encara que no sigui majoritària.
    El president Montilla, ahir a Vilanova i la Geltrú, en el tancament de l’any Macià, va llegir un discurs d’una tendència més enllà del federalisme que el seu partit propugna. Recordeu: en Companys mai va ser sobiranista i, en canvi, va ser qui va proclamar la República Catalana.
  3. No sé que hi veieu en el video, a ben segur que alguns personatges corruptes o fins i tot sàdics es mostren a vegades més fins i es de ixen veure be de cara als demés.
    No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
    Soc sobiranista de fa anys i  començo a sospitar que al rera de determinats
    anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.

    Salut¡

  4. No sé que hi veieu en el video, a ben segur que alguns personatges corruptes o fins i tot sàdics es mostren a vegades més fins i es de ixen veure be de cara als demés.
    No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
    Soc sobiranista de fa anys i  començo a sospitar que al rera de determinats
    anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.

    Salut¡

  5. No sé que hi veieu en el video, a ben segur que alguns personatges corruptes o fins i tot sàdics es mostren a vegades més fins i es de ixen veure be de cara als demés.
    No cal confondre la gimnàsia ambla magnésia.
    Soc sobiranista de fa anys i  començo a sospitar que al rera de determinats
    anàlisi no hi ha més que simplisme i una mica de feixisme.

    Salut¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!