La matinada del 30 de novembre del 1936, era assassinat el Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, Andreu Revertés i Llopart (Cornellà de Llobregat, 1894 – Calaf, 1936) per agents del seu propi servei d’escortes, i com a conseqüència del pacte multilateral (Esquerra, Govern i CNT-FAI) per tancar l’anomenat “Complot contra Companys”.
Aquest matí he assistit a l’inici de campanya en pro de les consultes sobre la independència de Catalunya convocades pel 13 de desembre. Pel seu format sobri i pel seu contingut profundament democràtic i patriòtic, ha estat un veritable acte de dignificació de la causa de la llibertat de Catalunya. Les més de tres mil cinc-centes
Ahir al vespre, vaig participar en l’acte d’inici de campanya de la consulta sobre la independència de Catalunya que el proper 13 de desembre se celebrarà a Arenys de Mar. Vaig prendre la paraula amb altres quatre oradors: Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, David Morgades, Àngel Colom i Vicent Sanchis davant cent cinquanta persones aplegades a la
Ahir al vespre, Reagrupament Independentista va fer la seva presentació a Vilanova de Bellpuig, amb la participació de Josep Maria Sala, Oriol Gordó i jo mateix. Personalment, va ésser per a mi un acte emotiu, aquest poble del Pla d’Urgell és on va néixer el meu pare i ahir hi havia molts parents entre la
El número 253 de la Revista de Catalunya, corresponent al setembre d’enguany, està dedicat pràcticament de manera monogràfica a remembrar la Setmana Tràgica. L’article d’Albert Manent obre el recull d’articles (Gemma Rubí, Josep Termes, David Ballester, Joaquim Casas) i, pel seu interès, el reprodueixo a continuació: “Amb motiu dels cents anys d’aquest trist esdeveniment
Ja fa més de dos anys, el 10 de maig del 2007, vaig publicar un article al diari El Punt amb el títol “El dret d’autodeterminació i el pla B“, que encara continua essent -en bona part- vigent. Però, davant la imminència de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, les apel·lacions a
El 24 de novembre del 1989, als setanta quatre anys, moria Jaume Martínez Vendrell. De la seva llarga trajectòria com a militant independentista en va deixar un llibre autobiogràfic (“Una vida per Catalunya“) que només abasta la seva lluita de resistent al franquisme fins al 1947. Un dels darrers -i escassos- escrits que deixar és aquesta carta
Abelard Saragossà i Alba (Silla, 1954), és un filòleg valencià (premi d’assaig de la Generalitat Valenciana el 2006, amb l’obra “Reivindicació científica del valencià” -Tabàrca Edicions, 2007-) que ha publicat a la Revista de Catalunya, número 252, juliol-agost d’enguany, aquest article del qual en reprodueixo les conclusions. Cal situar el debat sobre la situació política
Amb aquest títol es va celebrar a Barcelona, entre els dies 21 i 27 de novembre de 1998, un seminari internacional d’experts convocats per la Divisó de Drets Humans, Democràcia i Pau de la UNESCO. Les ponències presentades foren publicades en el llibre “The implementation of the right to self-determination as a contribution to conflict prevention”,
Ahir va fer trenta-quatre anys que va morir Franco, s’iniciava la transició cap a la monarquia constitucional i l’estat autonòmic, però el franquisme com a conducta socio-política ha perviscut fins als nostres dies. Ara que a Catalunya hi ha un debat ciutadà sobre la independència arran de les consultes convocades a molts municipis pel proper
Aquest vespre la plataforma ciutadana Constantí Decideix ha organitzat una jornada de suport a la consulta sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el proper 13 de desembre. Constantí és l’únic municipi del Tarragonès en que hi haurà la possibilitat de votar per la llibertat de la nostra pàtria en aquesta primera tongada de
En Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’història contemporània a la UAB, ha publicat a la revista “Celobert” de Malgrat de Mar, número 22, corresponent al proppassat mes d’octubre aquest lúcid article a propòsit de “l’afer Millet” i la burgesia catalana durant el franquisme i la transició. “La burgesia catalana barcelonina, no tota la del país, provinent del
L’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI), nascuda enguany mateix, es proposa treballar en pro de l’hasbarà, (l’aclariment de conceptes sobre el poble jueu i Israel) oferint-se com a pont d’intercanvi entre els pobles català i israelià, per promoure els objectius explicitats en la nostra declaració fundacional. Amb aqueixa finalitat s’obre web, facebook i twitter. Post Scriptum,
Avui, aquest amic meu celebra cinquanta anys i algun més, amb el bon humor i rodejat dels qui l’estimem. No és pas un personatge mediàtic, però ha seguit de molt a prop el esdeveniments polítics del país en els darrers trenta anys. Reusenc de socarrel, afincat a Barcelona, el vaig conèixer l’any 1975 quan començava
A Dossiers Idescat, número 2, corresponent al mes de juny d’enguany, l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) publica un monogràfic amb el títol que encapçala aquest apunt. Les dades clau de l’estudi són que el nombre d’explotacions agràries ha passat de 67.224 a 55.096 (això és, una disminució del 18%) mentre que la superfície agrícola