Quan vaig anar a fer el soldat a Madrid, m’escrivia cartes plenes d’ironia que encara conservo i potser -si em dóna permís- algun dia penjaré en aquest bloc. Va començar a treballar a la Generalitat provisional, en època Tarradellas, a les ordres del conseller Ramon Trias Fargas. Posteriorment, va deixar el comunisme i -uns anys més tard- va afiliar-se a ERC, on encara rau desencisat per la davaluació del partit promoguda per la pròpia direcció. Junts hem compartit vesprades fantàstiques veient jugar el Barça, com la final de Mestalla d’enguany mateix. Com diu un comú amic jueu: per la vida, la terra i la llibertat.
Post Scriptum, 22 de setembre del 2017.
Avui, La Vanguardia publica aqueixa carta al director d’Antoni Vilanova titulada, “Asfíxia premeditada”:
Vaig ser funcionari del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat del 1978 al 1988, tenint l’oportunitat de treballar, entre altres consellers, amb Ramon Trias Fargas. Quan dimecres em vaig assabentar de l’entrada de la Guàrdia Civil al que va ser el meu lloc de treball –fet que em va obligar a anar a manifestar-me personalment– vaig recordar un llibre que em va regalar el 1985 Ramon Trias Fargas amb el títol Narració d’una asfíxia premeditada. Deia el doctor Trias fa ja 32 anys que “el centralisme ens espera a la cantonada amb l’arma més subtil i més eficaç de totes: l’escanyament financer, i això ho han preparat des del primer dia”.
L’entrada de les forces d’ocupació a casa meva m’ha indignat i alhora m’ha recordat la visió de Trias Fargas. Un poble unit, alegre i combatiu com el nostre aconseguirà sortir de l’asfíxia no tan sols financera sinó cultural, social i lingüística.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!