A Dossiers Idescat, número 2, corresponent al mes de juny d’enguany, l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.cat) publica un monogràfic amb el títol que encapçala aquest apunt.
Les dades clau de l’estudi són que el nombre d’explotacions agràries ha passat de 67.224 a 55.096 (això és, una disminució del 18%) mentre que la superfície agrícola utilitzada s’ha mantingut estable en els darrers vuit anys. Les explotacions que es mantenen actives han crescut en dimensió, però ha baixat la mà d’obra familiar i ha augmentat l’assalariada, alhora que el perfil dels caps de les explotacions majoritàriament són homes grans. Les dones que assumeixen aquesta responsabilitat han augmentat un 23’7 %. Els cereals, la vinya i els fruiters són els conreus que més augmenten, tot i que la ramaderia i l’horticultura són les activitats més rendibles. Va prenent importància l’agricultura ecològica.
Aquestes i altres dades són a l’abast per fer-ne una lectura sociològica i política, (ben poc habitual en els mitjans de comunicació hegemònics), doncs el sector primari hauria de ser considerat estratègic en un país com el nostre. La Unió de Pagesos reiteradament alerta del declivi del món agrari enmig del silenci (i la indiferència) mediàtic i l’hostilitat governamental. La concreció del projecte independentista que s’està gestant a Catalunya ha de tenir com a prioritat la revalorització del món rural i l’economia que el sustenta.
Post Scriptum, 6 de febrer del 2024.
Vaig nàixer al si d’una família de propietaris agrícoles a la Catalunya rural d’antany, vaig crèixer en la societat urbana, però sempre he volgut retenir en la meva forma de vida allò que vaig entrellucar de xiquet: he estat soci del cooperativisme agrari fins fa pocs anys, he mantingut també les explotacions de secà heretades abans de renúnciar a continuar-les per manca de successors. Em retrobo amb la identitat dels meus ancestres quan passejo pels indrets enyorats, ajudo el que puc els pagesos nostrats i la continuïtat de les formes de vida que s’estan esvaint davant la impotència de la nostra generació. Em fa mal al cor veure el clam de la terra i la indiferència dels qui la trepitgen sense saber on són i què significa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Jaume,
tens tota la raó del món, d’aquí quatre dies, quan s’acabi la generació de pagesos vells, quedarà bona part del territori sense conrear. Els pocs pagesos i vells que aguanten és perquè cobren jubilació, tenen esperit de sacrifici i perquè no saben fer res més que treballar i cuidar la terra. Això, malauradament s’acaba.
En notes del bloc ho he posat de força xerrades amb pagesos de l’Ebre, dels Comalats, la Vall del riu Corb i altres. El camp s’abandona i el país va quedant desèrtic.
Miraa’t les notes del bloc:
http://www.miradesalvent.blogspot.com
Salut i sort