La matinada del 30 de novembre del 1936, era assassinat el Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, Andreu Revertés i Llopart (Cornellà de Llobregat, 1894 – Calaf, 1936) per agents del seu propi servei d’escortes, i com a conseqüència del pacte multilateral (Esquerra, Govern i CNT-FAI) per tancar l’anomenat “Complot contra Companys”.
L’any passat, Eduard Puigventós i López va publicar el llibre “Complot contra Companys. L’afer Rebertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil”, (Societat Catalana d’Estudis Històrics, Barcelona, 2008). Per altra banda, Enric Ucelay da Cal, coordina un altre llibre -que ha d’estar a punt de sortir a les llibreries- sobre el mateix assumpte a base d’aplegar totes les referències disperses en obres dels molts autors que han fet aproximacions a tan controvertit tema. Entre les aportacions a aquesta darrera obra hi figuren les pàgines que vaig dedicar a esbrinar les circumstàncies que envoltaren l’execució d’Andreu Revertés (a vegades hom escriu el seu cognom “Rebertés”, però en tots els documents de l’època que he consultat apareix com a “Revertés”), extretes del llibre “Un home del silenci: Jaume Cornudella i Olivé (1915-1983” (Pagès Editors, Lleida, 2001).
Avui, independentment de les conclusions historiogràfiques -encara en curs d’elaboració-, només vull remembrar la seva memòria reproduint els paràgrafs que li va dedicar Jaume Ros i Serra en el seu llibre “La memòria és una decepció (1920-1939)”, Editorial Mediterrània, Barcelona, 1995, pàgina 200: “Andreu Revertés i Llopart havia nascut a Cornellà de Llobregat. Havia estat membre d’Estat Català de l’ERC.
Pertanyia a una família benestant. El seu pare tenia un magatzem de productes per a tallers, principalment carburs que servien per enllumenat i soldadures. No havia acabat els estudis d’enginyer. L’any 1933 havia entrat fort en la política. Casat i separat. Sense fills. La seva despulla fou reclamada i està enterrat a Cornellà. Actualment tota la seva família ha desaparegut i solament hi ha una neboda a Mèxic.
El doctor Moisès Broggi fou el metge de capçalera de la família, i el recorda bé com una persona normal, lluny dels tòpics interessats en certes motivacions polítiques. Sí que és cert, que sentia una certa atracció excessiva envers les dones, com tants altres homes hi ha, a qui ningú farà mai un retret. Segons ell, l’afer de la sogra fou una manipulació interessada i oficial a més forta raó que vivia separat i no hi tenia relació.
Crec que és la primera vegada que algú escriu amb tant detall l’afer del complot contra Companys i la mort de Revertés, una pàgina inèdita de l’any 1936. No em sabria gens de greu que algú més furgués en les golfes de la memòria i dels arxius i aportés noves dades referent a aquella tràgica setmana en què tot un Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat que comandava la Policia, els Guàrdies d’Assalt i la Guàrdia Civil, fou abatut després d’haver participat a la revolta contra aquella tirania que ofegava Catalunya”.
El relat que Jaume Ros i Serra fa al setmanari El Temps, del 15 de maig del 1995, “El dia que Companys havia de caure”, és al meu parer el més versemblant per la seva coherència analítica i pel fet d’emanar d’un testimoni de l’època.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com han volgut utilitzar l’història dels patriotes catalans, l’afer Revertés és un bon exemple. Com és possible que companys, el sector de l’Opinió d’en Companys i la CNT-AIT fessin aquestes barbaritats.
No en sabia res!