L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

Un cargolet fugisser s’atura a la terrassa

29 de novembre de 2009

Cargolet(Troglodytes troglodytes)Imatge del SIOC Ahir al matí, en obrir la porta de la cuina per sortir a la terrassa de Ca la Toca, de sobte, un menut ocell es va aturar davant meu a la barana. Un instant. Fugisser i bellugadís, cuaalçat i panxa-rodó, un cargolet voltava per l’hort, emetent estridents sons i saltant d’un

Llegir més

Otelo Saraiva de Carvalho

29 de novembre de 2009

L’any 1974 va donar a conèixer un nom clau per a Europa i el món: Otelo Saraiva de Carvalho. Oficial de l’exèrcit portuguès, va liderar un aixecament militar i popular contra la llavors més vella dictadura d’Europa, que mantenia el seu poder i hegemonia amb una important política colonial a l’Àfrica principalment.El mal viure generat

Llegir més

Consultes. Il·lusió, però molts dubtes encara, de Jaume Soler

25 de novembre de 2009

Jaume Soler, militant de la CUP, reflexiona sobre aspectes importants al voltant de les consultes del 13-D, en aquest article publicat a l’accent.Com ell, crec que les consultes han de ser un acte de desobediència, d’emplaçament democràtic a l’Estat, i en aquest sentit, és interessant la postura de l’ajuntament de Sant Pere de Torelló, comprometent-se

Llegir més

Els pirates de debò, de Joaquim Sempere

19 de novembre de 2009

Aquest article s’ha publicat al portal La fàbrica. El seu interès i actualitat, junt amb altres raons més personals, em porten a publicar-lo. No és l’única veu que ha dit amb claredat què passa amb “els pirates” i quina diferència hi ha amb “els lladres colonialistes”. Crec que val la pena reflexionar-hi. Els pirates de

Llegir més

Ai les cuques!

12 de novembre de 2009

Ernest Benach, president del Parlament catalunyès, posa cara de gravetat i demana que es faci una llei electoral en temps rècord. I fa posat de renyar i etziba que no s’hi valen les excuses i que cal tenir-la abans d’acabar la legislatura -una proposta, veient com van les coses, que sembla incompatible amb la inacabable

Llegir més

Novament, les albergínies!

11 de novembre de 2009

I és que encara que no vulguis, les albergínies reclamen la seva porció de protagonisme. Ara, que ja estan als acabelis, quan et veus obligat a arrencar-ne les mates, quan ja no pots especular a veure si encara creixeran un xic més o no, quan el fred comença a aturar l’hort, les albergínies que havien

Llegir més

4 anys de blog a Ca la Toca!

11 de novembre de 2009

Sí, aquest dimarts, 10 de novembre, ha fet quatre anys que va començar l’aventura. 4 anys extraordinaris, de recuperar l’opinió en públic, la proposta de debat a cara descoberta, de fer-te més visible en tu, des de dins… 4 anys amb una mica de tot, però amb molta satisfacció.Ara fa pocs dies celebrava -i crec

Llegir més

250 tones de neu a Barcelona

6 de novembre de 2009

La Barcelona olímpica i la que acull una cimera del canvi climàtic, prepara la construcció temporal -que val un milió i mig d’euros- de la rampa elevada més alta construïda mai a Europa per encabir-hi 250 tones de neu artificial, al bell mig de l’estadi Lluís Companys. Un cop tot el muntatge fet, un grapat

Llegir més

Greenpeace colonitza

4 de novembre de 2009

L’acció que van fer els membres de l’organització cosmopolita i alternativa Greenpeace a Barcelona amb motiu de la precimera del canvi climàtic, ens ha deixat un regust amarg a la boca. Greenpeace, seguint la norma cada cop més majoritària en sectors il·lustrats, fa la feina bruta de l’estat en l’àmbit social, i amb l’excusa d’aturar

Llegir més

Les formes, també són importants

2 de novembre de 2009

Acabo de llegir, a Llibertat.cat, la notícia que el col·lectiu polític de l’esquerra independentista MDT ha decidit iniciar converses per muntar una candidatura “rupturista” a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya per al 2010.No puc dir que em sorprengui, per diferents raons i dades que m’han arribat recentment, però no puc evitar sentir una

Llegir més

Garrofons de l’Hort de ca la Toca

1 de novembre de 2009

Sí, ahir vam menjar els primers garrofons plantats, crescuts i collits a l’Hort de ca la Toca. No puc assegurar si mai m’hauria convençut que això pogués passar. Fa dos o tres anys, l’amic Goio, de Burjassot, em va donar planter de garrofons, que no van reeixir. I vaig pensar que era qüestió de latituds.

Llegir més