L'Aleix a ca la Toca

L’any 1974 va donar a conèixer un nom clau per a Europa i el món: Otelo Saraiva de Carvalho. Oficial de l’exèrcit portuguès, va liderar un aixecament militar i popular contra la llavors més vella dictadura d’Europa, que mantenia el seu poder i hegemonia amb una important política colonial a l’Àfrica principalment.
El mal viure generat entre els militars destacats a les colònies quan aquestes van començar els seus processos emancipatoris i la incapacitat del poder per plantejar altres vies que la repressió, l’augment de la presència militar i el despotisme dictatorial, van dur a una situació de trencament que a més va obrir la porta a fets realment determinants. L’aixecament del 24 d’abril del 1974, va donar pas a la fi de les colònies, a la fi de la dictadura i a un procés revolucionari -la revolució dels clavells-, que despertà l’emmirallament i l’esperança a una Europa que començava a veure com les possibilitats de viure transformacions socials importants esdevenien quasi impossibles. Igualment, a l’Estat espanyol, les persones i els pobles sotmesos a la dictadura, ja en situació de final formal d’etapa, vam sentir com se’ns obrien possibilitats -il·lusòries- d’imitar aquell esdeveniment tan important.
Però encara se’ns plantejà la possibilitat d’obrir una altra finestra al futur: el procés revolucionari liderat pel mateix Otelo i que va posar guàrdia el capital i la modernitat occidental. Una ventada d’esperança que començà a transformar aquell país i permeté desenvolupar reflexions importants, encara vàlides per a l’esquerra avui, i que ja plantejaven la superació del model democràtic basat en la delegació en partits i institucions. La repressió, la mentida i l’estabilitat reaccionària del sistema democràtic vigent caigué sobre aquell home i sobre un país valent.
Tot això, ho vam poder reviure i repensar en la conferència que divendres va fer, el mateix Otelo, al Museu de l’Art de la Pell, a Vic, convidat pels amics del Fòrum de Debats. Un encert i un plaer. Com les notes de la meravellosa cançó del cantant Jose Afonso, contrasenya de l’aixecament del 24 d’abril del 1974,, Grândola vila morena, que acompanyaren l’entrada d’Otelo a la sala.