Vatua l’olla! Les nyàmeres, redescobertes i assaborides d’altri, ara són a l’Hort de Ca la Toca. I han crescut de forma espectacular, dos metres de llarg, i ara una florida realment extraordinària. Sembla que aviat serà el moment d’arrencar-les i de veure’n el secret i d’intuir si en quedaran que tornaran a sortir l’any que
Fa dies que els espinacs ofereixen la millor cara. Han suportat bones dosis de fred, han resistit un hivern sense neu, però amb temperatures força baixes, i ara esclaten de forma intensa i contínua. Fa setmanes que es fan collir i menjar i ara potser començarà a ser hora de congelar-los i així aprofitar tota
Avui ha estat dia de feinejar a l’hort i donar-li cara d’hivern. Arrencar les mates dels pebrots, de les albergínies, les mongeteres, els garrofons -com sempre exhuberants i amb poc temps per omplir les beines-, les carbasseres i les carbassoneres… He esporgat el cep, que enguany ha estat fotut, pobret, amb una malura que ens
Aquesta setmana, l’hort de Ca la Toca ha donat les primeres albergínies, les primeres mongetes tendres, les primeres guindilles basques, les primeres remolatxes, els primers cogombres i els primers pebrots verds. I avui, fregant el verd, la primera tomaca. Olors, sabors i sensacions del tot inigualables.Les patates estan començant a treure el cap, mentre algunes
I és que encara que no vulguis, les albergínies reclamen la seva porció de protagonisme. Ara, que ja estan als acabelis, quan et veus obligat a arrencar-ne les mates, quan ja no pots especular a veure si encara creixeran un xic més o no, quan el fred comença a aturar l’hort, les albergínies que havien
Sí, ahir vam menjar els primers garrofons plantats, crescuts i collits a l’Hort de ca la Toca. No puc assegurar si mai m’hauria convençut que això pogués passar. Fa dos o tres anys, l’amic Goio, de Burjassot, em va donar planter de garrofons, que no van reeixir. I vaig pensar que era qüestió de latituds.
Avui és un d’aquells dies que l’hort es fa del tot present. I és que les mongeteres estan traient el cap! Sí, les mongeteres, de mata baixa, unes que fan mongetes primes i cilíndriques, i unes altres més semblants a la perona, han anat traient el cap en els solcs corresponents i ja són una
Aquests dies, el moviment és constant, la xiscladissa dels moixons també, la claror ha canviat i les taques blanques o rosades d’arbres i arbustos florits fan miroies pertot.No hi ha dubte, ha arribat la primavera, i ho ha fet amb alguna prova d’aquelles que et fan pensar que va de veres, com ara les primeres
Ara fa una estoneta que he acabat de coure mongetes tendres. La primera collita d’enguany de l’hort de Ca la Toca. Han entrat a l’olla, bo i netes, amb un verd clar frescal i intens, i ara han agafat un to més fosc però igualment potent. Fa molta il·lusió segir-ne el procés, un cop les
Avui he podat el cep que tenim a l’hort. És el tercer any que ho faig i fins ara puc dir que n’estic satisfet. No tant per l’art podador com pel resultat assolit. Si fa dos anys, encara era un cep petit i amb moltes dificultats per créixer, aquesta any passat ha fet una estirada
Acabàvem de sopar a la terrassa, fosquejava, i al fons de l’hort, en una de les parets, s’hi veia una llumeta. Ho serà? Serà una cuca de llum? Ràpidament ens hi hem atansat. Ja no podia ser un reflex. Tampoc els ulls de cap gat. No hi havia dubte, era una lluerna, una cuca de
Tres anys després de plantar-lo, la primavera ha entrat a ca la Toca florint el lilà.L’espera ha estat gairebé desesperada. Però finalment, una quinzena de raïms de delicades flors liles han anat esclatant i convertint el lilà en la joia més preuada de l’hort de ca la Toca.L’olor, primer buscada amb fruïció, ara sentida des
Aquests dies, a l’hort de Ca la Toca hi ha molta activitat. N’hi ha de les moltíssimes bestioles que hi campen, n’hi ha de les herbes invasores que tot ho okupen, n’hi ha per aprofitar uns minuts per fer faenes necessàries però per a les que no trobem el temps suficient, n’hi ha perquè roses,
Ara fa una estona, he pogut observar una intensa activitat entre la població de pardal xarrec que cada dia és present a l’hort i les teulades de casa i els voltants.El pardal xarrec -passer montanus- és un pardal però amb la lluna, negra, pintada a la cara. Pintada amb una precisió que el fa identificable