Sí, ahir vam menjar els primers garrofons plantats, crescuts i collits a l’Hort de ca la Toca. No puc assegurar si mai m’hauria convençut que això pogués passar. Fa dos o tres anys, l’amic Goio, de Burjassot, em va donar planter de garrofons, que no van reeixir. I vaig pensar que era qüestió de latituds. Enguany, vaig comprar grana i no vulgueu saber com se n’han fet de grans, i quines tavelles que han sortit, i quins primers garrofons!
Ahir vam fer una paella per a tretze, seguint el mestratge del company Oriol, de Massalfassar. Una paella de carn i marisc i bolets i amb garrofons, com no podria ser d’una altra manera per a una paella que vulgui dir-se’n.
Si el temps no ho atura, encara en tindrem de més grans i ben acabats. Tendres, amb una aroma de verd esclatant en acabar d’obrir quan bades la tavella i apareix el tresor blanc-verdós i arrodonit.
Són els primers garrofons nascuts al Lluçanès? Potser és el canvi climàtic? En qualsevol cas, els garrofons de Ca la Toca són boníssims!
http://imagensubir.infojardin.com/subida/images/arx125
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure quan convides els amics…
TRAÏCIÓ¡¡ QUINA ENVEJA MALSANA¡¡ I JO SENSE TASTAR GARROFONS, QUE A MÉS NO SÉ QUE COLLONS SÓN?
SALUT I PURA ENVEJA¡¡¡¡
bon profit amic Aleix!!!!
ja saps que m’agrada tot el que vé de l’hort de ca la toca,,,però això és una provocació!!!!!
bon profit!!!
Manel
Jo ho he intentat un parell d’anys a l’hort però no me n’he sortit. Deus tenir una llavor adaptada a climes durs. Si en tens ja me’n portaràs per la propera Caramella.
Aquí han tornat els freds i s’esperen noves neus. Un hivern massa llarg i massa fred… però quan esclati la primavera serà espectacular…