L'Aleix a ca la Toca

PROPOSTA PER ALS PAÏSOS CATALANS

Catalunya o Països Catalans?
Nació catalana? Suposo que al darrera de totes aquestes propostes per a
la pregunta per la independència hi deu haver la qüestió dels Països
Catalans. Jo crec que El País Valencià i les Illes son part de la
nostra nació i per tant, voldria que també fossin independents al igual
que la Catalunya Nord i la Franja. Però quan veig el mapa sobre la
independència del nostre país i hi veig el País Valencià, les Illes, la
Catalunya Nord  i la Franja em pregunto si fem bé.  Exposo tot seguit
el per què d’aquest DUBTE:

Arribat el moment del referèndum els
observadors internacionals diran : Quin territori volen vostès que
sigui independent? A què es refereixen quan diuen « Nació Catalana »?
Si la resposta inclou tots els Països Catalans, que passaria si
aleshores des del País Valencià, per exemple, es digués : No, nosaltres
no la volem la independència. Des de Catalunya tindríem algun poder per
dir-los que han de votar? Seria lògic de fer això encara que les veus
allà fossin contràries? I que passaria si al final, encara que
acabessin acceptant de votar el resultat fos un no clar, i que alhora
evités un si en el conjunt dels Països Catalans? Hi haurà qui digui que
això està per veure, però el que ja està clar ara és que la situació al
País Valencià és ben diferent de la situació al Principat, i les
hipòtesis que acabo d’exposar son ben factibles. Qui pensi que al País
Valencià sortiria avui un si a la independència dels Països Catalans és
que no toca de peus a terra. I jo soc dels optimistes que creuen que al
Principat de Catalunya el resultat serà un si clar (tampoc exagerat,
però clar) i ja sabeu que la majoria pensa que la cosa aniria justa).
No és qüestió de ser més o menys patriota, és qüestió de realitats i
d’estratègia (L’explico a la fi del meu text). A les Illes, la Franja i
la Catalunya Nord, el problema és similar, si bé amb alguns matisos.

Trobo
bé que intentem explicar a la comunitat internacional que el nostre
país no és només Catalunya sinó els Països Catalans, que compartim una
mateixa llengua, cultura i història. Però trobo que després d’estendre
la ma a la resta de Països Catalans i observar la seva resposta
majoritàriament en contra, també s’hauria de tenir la maduresa de
reconèixer que la historia i les circumstancies que hem patit han
canviat el nostre país i que avui en dia el Principat és la única part
de la nostra nació que està en condicions de ser independent, i els hi
hauríem d’explicar també que ara per ara la independència la plantegem
al Principat de Catalunya. Vull remarcar la frase que vinc d’escriure «
part de la nostra nació », perquè és això el que em fa pensar que
l’estratègia dels Països Catalans és equivocada.  Si ara intentem que
els Països Catalans siguin independents, i després que el País
València, les Illes, etc.  ens diguin que ells no volen, acabem
llençant el referèndum vinculant només al Principat, estaríem dient que
hi ha una part de la nació que no ho vol però la resta si que volem ser
independents, i per tan,t al final votem només la part que si que volem
ser independents. Doncs per què no ho diem ara ja, que tot i haver-hi
els Països Catalans, és a Catalunya que volem ara la independència i on
volem el referèndum. Ho hem de fer des d’ara així, i no esperar a
corregir un cop veiem que el tema trontolla! Perquè el perill és el fet
que ens podrien dir que també hi ha una part dins el Principat que no
ho vol (la corona de Barcelona i ves a saber si la mateixa capital
catalana i tot!). Hauria de ser independent la resta del Principat
sense que la capital catalana hi fos? Naturalment que no! Hi ha qui pot
dir que tampoc ho pot ser sense la resta dels Països Catalans però a mi
em sembla que és diferent . Ho explico alhora que deixo també la meva
PROPOSTA :

Ja en la formació dels Països Catalans,
l’organització territorial va fer-se en regnes que s’organitzaven en
una mena d’Estat confederal de l’Edat Mitja. Tot un prodigi per
l’època! Aixi doncs, tot i tenir la mateixa llengua i cultura, ja en
aquella època es va apostar per aquesta divisió territorial. Crec que
avui hem de tornar a proposar una altra cosa nova com vam fer a l’Edat
Mitja. Crec que la millor manera de tornar a tenir uns Països Catalans
independents és que cadascun d’aquests antics reialmes s’independitzi
cadascú per la seva banda. Quan vulguin i com vulguin. No som ningú al
Principat per dir com ha de ser el País Valencià, ni un “no” del País
Valencià a la independència dels Països Catalans ha de condicionar la
independència del Principat.  Si Catalunya pot ser independent ara
doncs millor : una part de la Nació catalana que és independent. Si les
Illes es volen independitzar tot seguit, doncs perfecte. Si el País
Valencià triga 40 anys a fer-ho, doncs diria que val més tard que mai.
I així tota la Nació catalana. Però aquell dia, qui diu que el País
Valencià voldria ser part dels Països Catalans? Les Illes Balears
voldrien ser governades des del Principat? Potser parlaríem que el
millor seria un Estat confederal per evitar aquests problemes… però i
si el model confederal només el volguessin al Principat i els
valencians no el volguessin? I si els valencians volguessin continuar
sent independents un cop aconseguida l’independència d’Espanya? Doncs
jo no hi veig el problema! Al igual que a l’Edat Mitjana es va optar
per un model gens centralista i gens absolutista per a garantir
l’equilibri dels diversos regnes catalans, si podem trobar un model que
permeti l’existència d’uns Països Catalans independents, millor que
millor. Ja he exposat una mica perquè crec que el model actual de
Països Catalans està abocat al fracas. La meva proposta és la d’uns
Països Catalans independents i separats els uns dels altres (com deia
abans, que cadascú sigui independent quan vulgui, quan estigui
preparat, sense condicionar a la resta), i un cop independents, tenir
una relació estreta a traves d’un organisme com el Consell Nòrdic dels
Països Escandinaus. En aquest cas es tracta de països amb llengües
diferents però amb una cultura molt similar i una historia de vegades
comuna. Per a nosaltres seria una mica diferent : països amb una
mateixa llengua, cultura i historia. Sense cap dubte en aquest Consell
Català hi podria haver Andorra: ningú en parla ara, però també hi ha
molta gent que demana que no oblidem Andorra als Països Catalans, però
algú creu que Andorra renunciaria a la independència arribat el moment
d’uns Països Catalans lliures? O preferiria simplement tenir una
relació ben estreta amb nosaltres a traves d’un Consell Català?… Ja
se que Andorra te una historia diferent, però tampoc sabem que hauria
passat als Països Catalans si Espanya no ens hagués envaït. Potser els
diferents regnes haurien amistosament volgut separar-se igualment i ara
tindríem el model  que vinc de proposar! I l’Alguer? doncs encara que
posem per cas que no s’independitzés mai com a ciutat-Estat, podria
formar part d’aquest Consell Català, de cooperació entre els diversos
Països Catalans.

Dic tot això perquè em preocupa el moment en
que arribarem a aquest dilema. Em preocupa que no hi sapiguem donar una
resposta convincent, que la comunitat internacional prengui com poc
seriosa, i que els espanyols i unionistes l’aprofitin per atacar-nos.
De fet ja han començat (un text de l’altre dia a El Periodico ja
començava a posar el dit al tema). Em preocupa sobretot que arribat el
moment hi hagi gent que encara titlli de poc patriota a qui proposi que
ara és el torn per al Principat de Catalunya únicament, i que hi hagi
motiu de divisió altre cop. Ja ho he dit abans. No és qüestió de
patriota o no (a mi ningú em pot dir ni ara ni mai de no ser patriota,
etc, etc. això que li quedi a tothom ben clar) és qüestió de ser
conscients de la realitat i d’actuar amb intel·ligència. Qualsevol punt
feble serà aprofitat per l’enemic, i ens farà perdre punts davant la
comunitat internacional. I aleshores ni Països Catalans, ni Catalunya,
ni res de res.

En resum : Crec que és el moment per a una
CATALUNYA INDEPENDENT. Els Països Catalans ja ens retrobarem com a
estats independents a l’Unió Europea i en un CONSELL CATALÀ a l’Estil
del Consell Nòrdic quan cadascun dels territoris dels Països Catalans
ho decideixi. Ara vull que ho decidim al Principat de Catalunya, que és
on ja estem preparats.

Nota : Encara que s’acabi apostant per la
formula de Països Catalans, i encara que cregui que no es la formula
adequada pel que acabo d’exposar, SEMPRE HI DONARÉ SUPORT, COM A
PATRIOTA CATALÀ QUE SOC. Jo no faré com aquells que diuen : « Jo no
voto a favor si no s’inclouen tots el Països Catalans ». Sempre
endavant i sempre tindré un SI per la llibertat de Catalunya!

Salutacions!
Espero els vostres comentaris. Crec que és un debat que no pot trigar
més. No podem canviar l’estratègia més tard. Tot ha de quedar clar des
d’ara.

Jordi

totament d’acord, Aleix

El cartell en efecte és un avanç, encara que no s’acabi de materialitzar en la proposta de ‘protocol’, que de tota manera a cada lloc s’aplicarà segons com ho decidim la gent d’allà, és prova que mantenir-se ferms en els propis posicionaments també fa avançar, i que no només som a l’EI sinó que molta més gent és permeable a la reivinidació de la nació completa.

Si és que al final fa certa gràcia veure com des de les plataformes i
entitats convocants passen ‘per l’esquerra’ als principatinistes d’última hora que ja s’havien embarcat en el vaixell de la tercera via, i
ens dónen la raó als que plantejavem els ‘maximalistes’, almenys en això.