Sí, m’hauria agradat escriure un text semblant -igual no podria ser- al que avui publica al Mail obert de Vilaweb el Xavier Montanyà. I per això, el reprodueixo aquí mateix. I jo també demano que es tiri de la manta i es vegi la realitat d’un sistema podrit, als Països Catalans i a tot el món occidental, i a totes les bandes on volen imposar-lo.
Tots els polítics són iguals?
És infinitament decebedor de veure
com s’alcen cortines de fum en un moment en què cal exigir rigor i
responsabilitats, més que mai. Una. Parlen de vexació i de dignitat
dels detinguts, uns senyors, il·lustríssims, que, segons tots els
indicis, han vexat les lleis de la democràcia, des de dalt de tot,
espoliant, en benefici propi, il·legalment i fraudulenta, els diners
públics. Francament, que apareguin emmanillats o no, com tots els
detinguts del món, em sembla del tot anecdòtic. Dues. Des que ho va dir
Montilla, s’ha estès com una plaga una obvietat de l’alçada d’un
campanar: tots els polítics no són iguals. Com hi ha món! És clar que
no n’hi ha dos d’iguals. Ni de polítics, ni de castanyeres. Ara, el
silenci i la passivitat sí que els fa iguals, corresponsables, traïdors
de la confiança que han rebut d’una part del poble, que ara els demana
a crits acció, lleis, gestos, neteja i, sobretot, transparència i
informació. Tota.
(Segueix)
Si és veritat que tots els polítics no són iguals, que ho
demostrin. És la seva obligació. Que la justícia no els citi a
declarar, no vol dir que tinguin el dret de callar. Que Maragall
expliqui què volia dir amb el tres per cent. Que Pujol i Colomines
diguin allò que amenacen de dir i no diuen. Que ens expliquin quins
diputats van mirar cap a una altra banda, al Parlament de Catalunya,
l’any 2007, quan el Síndic de Comptes va presentar un dictamen sobre
greus irregularitats observades a l’Ajuntament de Santa Coloma. Que ens
expliquin per què no van actuar. Per què CiU va demanar explicacions i
després se’n va desdir. Que ens expliquin per què, quan el Síndic va
alertar, també, d’irregularitats al Palau de la Música, ningú no en va
fer cas. Que demanin al Síndic i facin pública una relació de dictàmens
similars que hagin estat ignorats, qui els ha ignorats i que expliqui
per què. Que ens expliquin per què, o sota l’empara de qui, la meitat
dels municipis de Catalunya no porten a la Sindicatura els comptes
anuals que, per llei, han de presentar. Que ens expliquin com és que el
Parlament i el govern de la Generalitat ho permeten. Que ens expliquin
què en sap de tot això, l’Institut Català del Sòl, és a dir, la
Generalitat. Que ens diguin quan pensen corregir a fons la llei de
finançament de partits, la llei de fundacions i la llei electoral. Que
ens expliquin com s’ho fan per desactivar els mecanismes de control que
el sistema estableix. I com s’ho fan perquè ningú no ho denunciï quan
toca. Prou cortines de fum.
Si continuen sense reaccionar, ni prendre mesures dràstiques i
urgents, si continuen practicant la llei del silenci o movent falses
polèmiques per distreure l’atenció del gran frau, potser arribarem a la
conclusió que s’assemblen massa, els uns als altres. Iguals, emperò, no
ho són. No. Cadascun té el seu arquitecte, els seus periodistes, el seu
assessor d’imatge, el seu cuiner, la seva immobiliària, la seva
fundació, la seva ong, i la seva cort d’estrafets, bufons esdentegats,
arlequins tinyosos i captaires bornis, que dansen al voltant seu, i no
es cansen de repetir: ‘Do és vedidat! Dots els podítics do són iduals!’
Xavier Montanyà
mai millor explicat!!!!!!!
gràcies Aleix per fer nos arrivar aquest escrit de l’amic xavi de cal montanyà!!