L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
L’acció que van fer els membres de l’organització cosmopolita i alternativa Greenpeace a Barcelona amb motiu de la precimera del canvi climàtic, ens ha deixat un regust amarg a la boca. Greenpeace, seguint la norma cada cop més majoritària en sectors il·lustrats, fa la feina bruta de l’estat en l’àmbit social, i amb l’excusa d’aturar la contaminació mundial ens contamina amb les dosis adequades de colonialisme, i es planten dalt les grues de la Sagrada Família amb sengles pancartes en llengües forasteres: espanyol i anglès.
Una llàstima, segurament apaludida pels progres del món. Les accions necessàries de denúncia caldria que fossin respectuoses amb la identitat de nacions com la nostra, els Països Catalans, una manera de treballar per evitar el canvi climàtic.
Podeu veure’n la prova en aquest enllaç.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo sempre he sigut molt crític a l’hora d’establir segons quines aliances amb certs moviments socials. Greenpeace és una ong del sistema, això és evident, fan una mica d’activisme social per fer bullir l’olla de tant en tant però bàsicament comparteixen el model neoliberal capitalista, ells simplement en són la cara verda. O sigui que la CUP i l’EI no hi hem de fer res amb aquesta gent, a part de denunciar-los com els imperialistes capitalistes que són.
Però des de l’EI tenim certa tendència a col·laborar amb certs moviments socials amb els quals compartim un rebuig generalitzat al model capitalista. I de vegades això és perillós perquè molts sectors socials i moviments socials menyspreen la nostra realitat nacional i la nostra llengua i cultura amb una facilitat que a mi m’exaspera. I a vegades podem còrrer el risc de caure ( amb tota la bona fè del món) a les grapes de l’espanyolisme. Per exemple al web http://www.fabrica.cat hi ha un interessant artícle d’en Vicenç Navarro sobre les repercussions socials del neoliberalisme.I resulta que aquest home és un espanyolista declarat, estret col·laborador del PSOE, assessor del tripartit i menyspreador sistemàtic de la nostra llengua.
Jo crec que no hem de donar veu a personatges així, per més que les seves reflexions en qüestions socials siguin d’allò més interessants. Aquest que he esmentat o és l’únic exemple.
Això va de Navarros….està bé..
Fa dies que m’ho penso de dir la meva. I jo tinc una opinió no coincident amb l’Aleix i en Jordi. Sí és cert aquests de Greenpeace són això i això altre…; espanyolistes (bufa¡¡¡¡ quina paraulota), vale, vale¡¡¡
Però fa dies que espero que l’EI faci una acció clara i contundent, que es mobilitzi “el personal”, qui sigui.., no cal que sigui els de l’EI, per pressionar la coferència aquesta (un munt de gent menjant i gastant pasta dels contribuents a Barcelona, per alegria dels nostres hotelers catalans ben panxuts i afamats de pasta internacional..), ..però no …. no veig res… LA NADA¡¡¡¡
Jo també soc reticent a aquestes grans organitzacions, però mireu.., fa anys en el terreny que jo en moc políticament, la solidaritat internacional, doncs els pocs que realment es van arremangar a “currar” i pringar van ser els de l’AI, en tot el tema d’Algèria, el cop d’estat que van donar els militars (1992), i tota la merda que van crear els serveis d’intel.ligència francesos, algerians, i amb connivències d’Espanya i altres països europeus i EE.UU..(més de 200 mil morts i gairebe 30 mil desapareguts, com a Xile, Argentina…etc..). Els independentistes del PI, llavors existen , molt catalans i dels països catalans i etc…, gens espanyolistes per cert, van donar suport a les organitzacions civils que van donar suport (al seu torn) al cop d’estat; ah¡¡¡ això sí…, eren organitzacions que es deien “amazigs”…, ostres¡¡¡ amazigs? els catalans del Marroc i d’Algèria….bé.., sense comentaris compas….. El gran CONFUSIONISME, revestit de discurs patrioterista català.., el que feien els del PI, vull dir….
Un comentari sobre en Vicenç Navarro ( el nostre cusí navarro espanyolista, deu ser.., no?, bé… jo soc simpatitzant del espanyol.., també soc espanyolista…en
fin…). Aquests comentaris que fas Jordi…, doncs qué vols que et digui….. Jo veig que en Vicenç és un home que té les coses clares en molts temes, i en altres no coincidim, ni coincidirem, però és valent, denuncia les desigualtats de classe, aporta arguments molt clarificadors, aporta bagatge crític a l’esquerra, a la indenpendentista no? penso que sí…i vale..i què hi farem si és o o espanyolista perquè no comparteix la idea que té l’EI?¿? sincerament….És, potser, una afirmació totalitària la teva? on seria la llibertat d’expressió en cas que els EI fossim hegemònics? faríem el mateix que fan els socialdemòcrates, convergents, etc… No deixar espai a les expressions ideològiques discordants? No sé, no afirmo res, pregunto, em pregunto, qüestiono…¿m’agradaria saber…..en general, si entenem que els que no combreguem amb el sistema, faríem el mateix que es fa ara amb el nostre sistema….alternatiu?¿?
Hola, Navarru. M’agrada que la gent escrigui als blocs, que opini, que
discutixi i no necessàriament estigui d’acord. M’agrada la polèmica, la
discussió, la controvèrsia…
Per això, massa vegades, des dels
blogs hi ha qui s’amaga per insultar i hi ha qui no accepta aquesta
discussió quan fa referència a l’EI. Comencem a veure fantasmes, mals
rotllos de no sé quin passat de qui, i comencem a parlar d’unitat, i
unitat, i unitat…
Per això, m’agrada que hi hagi gent sense prejudicis que hi digui la seva des de la seva opció saludable i diferent.
En aquest debat crec que hi ha dues coses diferents. Per una banda, el concepte “espanyolisme”, que crec que es defineix per si sol. Entenc que és una actitud imperialista i colonialista que pretén -i ho fa des de fa més de 300 anys- que els Països Catalans -i altres- es mantinguin sota la lògica ocupant, vivint o patint la pràctica de la imposició cultural, del nacionalisme espanyol militarista, homogeneïtzador, destructor i alienador. Per això, mentre els Països Catalans no puguin desenvolupar un projecte nacional, contradictori i imperfet, però de la mateixa manera que ho poden fer o que desitgem que ho puguin fer altres, aquesta dinàmica espanyolista no deixarà d’existir. En el moviment de no-alineats no tothom era d’esquerres i transformador, però tothom defensava el dret a la no ingerència i a decidir amb sobirania. I tots som conscients que en una situació política diferent caldria seguir lluitant per la llibertat, la justícia i al solidaritat, interna i externa, i per superar models desequilibrants.
Però també em sembla clar, que la gent que té plantejaments tarnsformadors poden i han de poder dir la seva. El problema, per a mi, no és que unintel·lectual sigui o no espanyolista, sinó que tinguem o no un projecte nacional, i que sigui per a tothom.