La Barcelona olímpica i la que acull una cimera del canvi climàtic, prepara la construcció temporal -que val un milió i mig d’euros- de la rampa elevada més alta construïda mai a Europa per encabir-hi 250 tones de neu artificial, al bell mig de l’estadi Lluís Companys. Un cop tot el muntatge fet, un grapat de gent del tot urbanita, es dedicarà a llançar-se per aquesta rampa tot anunciant la temporada de neu. I és que és igual esquiar a la Molina o a Barcelona. Només cal que hi hagi recursos per anar inventant ximpleries per una societat desvagada i amb necessitat de distraccions artificials promogudes pel poder públic, per donar riquesa al capital privat, inventant-se climes i espais irreals i convertint el dia a dia en un immens circ al servei de l’alienació, la despersonalització, la virtualitat mentidera, el desarrelament i l’oci de l’absurd més agut.
Mentre, algú parlarà de canvi climàtic o de la crisi. Ens imposaran ordenances de civisme i ens faran combregar amb rodes de molí. I Barcelona seguirà projectant-se al món del més estúpid cosmopolitisme despersonalitzat i banalitzat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No són més de 250? Trobo que tampoc és molt.