Acabo de llegir, a Llibertat.cat,
la notícia que el col·lectiu polític de l’esquerra independentista MDT ha decidit iniciar converses per muntar una candidatura “rupturista” a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya per al 2010.
No puc dir que em sorprengui, per diferents raons i dades que m’han arribat recentment, però no puc evitar sentir una profunda tristesa, una sensació de pèrdua de confiança i de rebuig per les formes, que per a mi, il·lús!, encara són importants.
(Continua)
Quan l’MDT va tenir la majoria, o la influència majoritària, al secretariat de la CUP, va ordir una estratègia per aconseguir que aquesta organització aprovés d’anar a les autonòmiques catalunyeses del 2010. L’assemblea nacional celebrada a Girona, havia de ser el marc on es visualitzés aquesta aposta. Per fer-ho, davant la importància dels sectors contraris, es va fer el que va caler, fins i tot ratllant formes impròpies d’esquerra transformadora, aquella que vol aportar valors i mètodes diferents a la política: intoxicació en els debats que es podien produir en mitjans diversos, publicació de manifestos de gent externa, fins i tot convergents!, demanant que la CUP es posicionés a favor d’anar a les autonòmiques…, i tot això amanit amb un discurs contundent i exigent de respectar el resultat del debat i els acords de l’esmentada assemblea nacional de la CUP.
Curiosament, la CUP, sobiranament, va aprovar no anar a les autonòmique del 2010 i prioritzar les municipals del 2011.
Curiosament també, aquí van començar novament les males formes. Només cal llegir els renys publicats per l’MDT a la seva publicació la Veu i algunes valoracions referides als defensors de no anar a les autonòmiques fetes amb un grau de ressentiment important.
Han passat els dies, s’ha creat un nou secretariat, en el qual l’MDT hi té un pes important novament, i ara, quan tothom pensa que és e moment de tirar endavant els acords i fer un esforç per impulsar la CUP a les municipals, aquesta organització, que havia estat l’objectiu central de l’MDT, segons els seus propis papers, veurà com li apareix un competidor polític fruit de la necessitat d’aquesta organització de mostrar al món qui té la raó i qui està encertat en el món de l’Esquerra Independentista. Ja sé que ara es dirà que la CUP faci el que va dir, que és anar a les municipals del 2011, que ells faran allò que voldran. O potser es faran valer les influències per acabar fent, directament o indirecta, que la CUP acabi formant part d’aquesta moguda pragmàtica?
les formes en política són importants, perquè determinen on se situa cadascú. Si l’organització unitària de l’esquerra independentista, la CUP, ha pres un acord en matèria institucional, com és que els seus màxims valedors es decantin per fer la seva, tot i que aquesta posició no és majoritària al si de l’EI organitzada?
Crec que aquesta opció, des del meu punt de vista, desautoritza i desqualifica, per les formes que implica, els seus responsables, i no hi ha dubte que genera, una vegada més, decepció i mostra les misèries de tot plegat. Ara no és el moment de voler demostrar qui té la veritat aboluta, és el moment d’enfortir la Unitat Popular, de construir xarxa nacional, de treballar per uns resultats importants de la CUP a les municipals arreu dels Països Catalans, és moment de marcar la línia divisòria entre maneres diferents de fer política, sobretot pensant en el futur.
Ei, que he llegit el document que “t’indigna” i parla de “obrir aquestes converses i realitzar l’anàlisi pertinent sobre la conjuntura i les possibilitats reals que una opció de Ruptura sigui present a les properes eleccions autonòmiques”.
No em semblen formes abominables.
El teu post té força més mala llet que no pas la notícia que el motiva.
I a les últimes europees? Que la CUP no havia aprovat no participar ni col·laborar en aquelles eleccions? Que la memòria ja et falla? No te’n recordes d’una Iniciativa internacionalista amb la col·laboració directa d’Endavant i utilitzant les sigles de la CUP?
Per cert, tant a la guàrdia civil com a Esquerra tampoc li interessava que la CUP es presentés a les eleccions del Parlament catalunyesc…
Totalment d’acord.
Aquesta gent del ‘Mdt’ no té cap vergonya ni ètica, sempre emmerdant i maniobrant, ja ho van fer a l a PDD, ara a l’esquerra independentista.
quins paràsits
Què vols que et digui, jo no en faria massa cas d’aquest grupuscle, com si volen anar a fer un aplec a la muntanya,
Si volen que es presentin i facin un ridícul antològic, si volen, així es veurà què són.
La nostra feina de debò és una altra i no hem de malgastar el temsp ni l’esforç en rebequeries infantils d’aquestes. No sé com enacara aguanten.
Salut Cardona,
Veig que ja tornes a la càrrega. Lo teu amb els de l’MDT deu ser personal i és malaltís… (se’t veu d’una hora lluny)
Deixa’ls fer… si s’equivoquen per ells faran…
deixa viure i dedicat a les teves coses a Prats.
I sobretot, no parlis tant de la CUP, perquè, que jo sàpiga ni ets de la CUP ni t’estimen tampoc gaire… de maranyosos com tu ens en sobren…
Algun dia podries escriure un comentari o article positiu, per variar. Alguna cosa positiva que s’hagi inventat o se li hagi acudit a algú que no sigui tu. Això estaria molt bé.
No sé, com més llegeixo els teus articles més dubto que siguis capaç d’acceptar la raó dels altres si tu no les controles!.
AU…. tu ja pots anar fent… que cada dia que passa et tanques portes i generes noves antipaties envers la teva persona.
Lluís
Quina decepció. A mi m’agradava el que deia l’MDT de que la CUP havia de ser el referent unitari de l’EI. M’ho creia, me’ls creia… i ara van i surten amb aquesta, després de no haver-ho pogut aconseguir a l’Assemblea de la CUP, a Girona.
Jo només participo de la CUP, i de cap altra organització. Hi ha coses d’Endavant que m’agraden molt i també de l’MDT, però ara m’he sentit enganyat pels qui en un moment determinat vaig recolzar per tal que la CUP anés a les eleccions del parlament com A REFERNT UNITARI.
Això és fer el cutre, sincerament. A l’esquerra hi ha un munt de petits grupuscols, “xiringuitos” que es presenten a les eleccions de tota mena per no fer res de bo, i crec que amb l’MDT passarà el mateix en aquesta ocasió. Em sap greu, de debó, perquè pensava que eren més honestos….
Ara bé, els discursos que desprenen mala llet pels 4 costats tampoc van amb mi!
Molt d’acord amb l’Aleix, són uns impresentables
una cosa que fa bastanta pena del mdt-ipc i els seus escassos però insistents simpatitzants a la xarxa (a la cara no tenen mai valor de dir aquestes mesquineses) és que quan els retreuen les seves actuacions brutes i les seves innombrables cagades, sempre surten dient que si altres són pitjors, o que si ni uns ni altres…
bah, ja ens els coneixem, que vagin a les eleccions i si pot ser, que fotin el camp de la Cup, no hi han aportat mai cap feina útil i només intrigues i maniobres sectàries.
Respecte als qui condemnen amb la seva ‘antipatia’ per dir veritats, a vegades tenir ben lluny alguns mediocres és higiènic, i un descans.
Que pesats aquests del MDT tornan amb el que ja es va dir que no.
Que pesat, Aleix, que sempre quan parles del MDT desprens bilis pels quatre costats.
I que pesat amb el ventilador altre cop, “Han passat els dies, s’ha creat un nou secretariat, en el qual l’MDT hi té un pes important novament”.
Et proposo que si et preocupa tant la CUP facis una assemblea al teu poble i et posis a treballar.
El que entenc diu l’Aleix, és molt resumidament aquella dita que sintetitza segles de saviesa popular, i que en la meva tradició lingüística materna es resumeix d’aquesta manera: “no se puede estar en misa y repicando..”, al marge de consideracions diverses, i de què efectivament cadascú/na ha de fer el que consideri……
M’haurem de disculpar, però jo al·lucino amb aquestes discusions…
Fa molts que milito en organitzacions, però fins fa poc no he decidit comprometre’m amb una organització política: i ara he triat la CUP. I ho he fet perquè hi he trobat gent que d’una vegada per totes està per sobre de les mesquineses que mouen la majoria dels comentaris que he llegit aquí, començant pels del mateix Cardona, a qui se li veu el llautó d’una hora lluny.
Fot fàstic veure com els interessos personals i les ganes de protagonisme ens estan allunyant dels nostres objectius polítics com a poble.
Jo a Girona vaig votar a favor d’anar a les municipals, i malgrta que m’hauria agradat que ho fes la CUP, dóno tot el meu recolzament a l’MDT per la seva valentia, sabent que li caurien hòsties per tot arreu. Si ens limitem a quedar-nos al nostre poble mai no avançarem, i aquest és el gran mal de l’EI, que sempre ajornem aquell pas decisiu, en favor de les capelletes.
I ja sabem com acabareu tota aquesta secta d’Endavant: d’aquí uns anyets ficats a Esquerra i vanagloriant-vos de lo radicals que éreu de joves. Sou una colla de ninyatos!