Em compto entre els qui havien demanat amistat virtual via Facebook al qui se suposava que era Ibarretxe ha resultat no ser-ho. No hi acabo de trobar la gràcia, a fer-se passar per Ibarretxe. Ignoro si darrere d’això hi ha una l’ètica hacker que vol cridar l’atenció sobre certs riscos i sobre la falta de
De tant en tant ensopego amb algun article que, parlant de CiU, diu allò que el partit ha de renovar-se, que hi estic d’acord; que les coses no van prou bé, i també hi estic d’acord; i acaba dient que, malgrat tot, no s’ha produït aquella desfeta que molts auguraven. I aquest és el tòpic
A la presó per ofendre una tela? Què cony passa aquí?! És possible que l’Estat pugui enviar algú a la presó per haver ofès un tros de tela? No un estat d’aquells que ens pinten integristes i llunyans i radicals sinó l’Estat espanyol, aquest que se les té de demòcrata i que sobre el paper
“2. Convergència ha de demostrar el seu lideratge nacional a través de l’oferiment en comicis vinents (p.e. eleccions europees) a d’altres formacions polítiques per tal de valorar la possibilitat de presentar-se conjuntament per fer valer el pes polític determinant que puguin tenir dins de la política europea i espanyola, tot influint-hi des de fora i
Víctor Terradellas i la seva Plataforma per la Sobirania ja han penjat al web la ponència L’aportació de CDC a la refundació del catalanisme. En el seu apartat C (L’estratègia de CDC: Catalanisme i democràcia) hi inclouen com a punt número 10 el calendari i els compromisos. A l’apunt de dissabte passat ja vaig avançar
Alejandro Caballero: “Corto y conciso, me sobra mucho el: ¡viva el rey!. Y el España, lo entiendo, pues todo ministro de defensa de cualquier democracia en los actos y desfiles militares dice esto de su Estado, aunque como Jordi sabe, por otros debates, tampoco es que yo tenga la libido patriótica muy por los aires…
Com que em resisteixo a creure que tots, absolutament tots els militants del PSC-PSOE siguin nacionalistes espanyols i monàrquics i prefereixo creure que intenten fer compatible la seva militància al partit amb un cert sentiment de catalanitat malgrat que el PSOE cada vegada els ho posa més difícil, he volgut preguntar-los quina opinió els mereixien
Avui dissabte trobareu un article de to positiu i optimista (malgrat el primer paràgraf) de Salvador Cot a l’Avui en què escriu, a propòsit de la bona feina del tàndem Niubó-Pruna en el tema de les seleccions: “Què carai, sempre té gràcia veure els representants de les federacions espanyoles -i els de l’Estat-, sempre tan
Avui fa un any que començava el compte enrere cap a l’horitzó de setembre del 2014. Tres-cents anys després encara hi som i som més vius que mai. Són dues dates simbòliques però potents que tanquen un període de set anys. Hem passat el primer. Hem fet una setena part del camí. Fa un any,
Per molt que ara sembli que tot allò de Marx i Engels estigui superat, per molt que es digui que els treballadors d’avui no tenen raó de queixar-se comparat amb la situació del segle XIX o que avui ja no existeix una classe treballadora, és evident que el col·lectiu treballador existeix i que les estructures
Joan Barril: “A mi m’alarmen aquests partits tipus PSC en què uns quants detenten el control ferri de les opinions i fan la vida impossible als seus coreligionaris discrepants.” La frase té suc. L’acusació al PSC és clara, tot i que això de controlar l’opinió, ara que tenim els blocs, ja no és allò que
Llegeixo al Directe! que Xavier Solano ha estat nomenat delegat del Govern al Regne Unit. És un nomenament que celebro perquè Solano és independentista i estic segur que farà molt bona feina. A més, les delegacions del Govern a l’estranger són una qüestió important per al nostre futur sobirà. I segur que els socialistes i
Crec que la qüestió no és l’any. A mi qualsevol em va bé i com més aviat millor, però sembla clar que, si té sentit proposar alguna data, el 2014 té una càrrega simbòlica que altres anys posteriors ja no tindran. No passa res si en lloc del 2014 és el 2016, però ens cal
Diuen a Això Toca que, en opinió de Dan Brown, el llibre Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC d’un tal Xavier Mir es llegirà més que El codi Da Vinci. No en tinc cap mena de dubte. Avui he sentit que fins i tot hi ha gent que ha decidit passar
Hi ha algú que basa la seva estratègia en el control dels mitjans, a aconseguir dominar allò que en diem l’opinió pública, a imposar una determinada visió de la realitat. I ara, des de fa un mes i mig, toca fer veure que l’independentisme està tocat; toca vendre el congrés d’ERC com una lluita fratricida