Víctor Terradellas i la seva
Plataforma per la Sobirania ja han penjat al web
la ponència L’aportació de CDC a la refundació
del catalanisme. En el seu apartat C (L’estratègia de
CDC: Catalanisme i democràcia) hi inclouen com a punt
número 10 el calendari i els compromisos. A l’apunt de
dissabte passat ja vaig avançar que tractaria la qüestió
i després dels dos darrers articles sobre el PSC finalment
m’hi poso.
“1. El compromís polític de Convergència
-obert a d’altres formacions polítiques catalanes- amb
l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació
catalana es traduirà en la formació d’una mesa de
treball amb l’únic objectiu de generar les garanties
necessàries per a la realització d’un referèndum
d’autodeterminació abans de dues legislatures. L’embrió
i promotor d’aquesta mesa de treball, per capacitat i per
trajectòria, no pot ser altre que el ja conegut Cercle
d’Estudis Sobiranistes a qui correspondria la feina de discussió,
reflexió i coordinació de l’estratègia social
i política que cal seguir per dibuixar el full de ruta que ha
de conduir la societat catalana cap al ple exercici del dret a
l’autodeterminació.”
La idea d’una mesa ja em sembla bé
i des d’aquest bloc l’he proposada en més d’una ocasió,
però crec que no s’hauria de limitar a generar les garanties.
Demà mateix està previst que, de la mà del
conseller Ausàs,
el Govern aprovi la memòria de la llei de consultes populars,
una llei en la qual ha estat treballant de bracet amb el CES. Entenc
que aquesta feina ja està feta i que la mesa tindria una altra
funció: la mediàtica (això va de debò i
es fa ben fet, amb ressons d’Assemblea de Catalunya) i l’estratègica.
En tot cas sí que em sembla intel·ligent que es cedeixi
l’arbitratge al CES i que no es vulgui fer passar tothom per una
porta petita anomenada Casa Gran del Catalanisme.
Formar part de la mesa ha de tenir unes
implicacions molt clares, uns compromisos molt sòlids. Hi ha
d’haver unes instàncies en les quals es defensi el dret de
decidir que ara ens neguen, però n’hi ha d’haver unes altres
en què es defensi la recuperació de la sobirania,
l’estat propi. Perquè es pot ser partidari d’un referèndum
però després aigualir-lo incloent-hi una opció
federalista que podria donar a la Generalitat un mandat que l’Estat
espanyol no volgués satisfer. Ser a la mesa hauria de ser
sinònim del sí a la sobirania; i després
que siguin els federalistes els qui lluitin per la seva proposta
federal. Evidentment, CDC té un paper clau en això i si
hi pot haver un acord independentista amb ERC, però faltarà
que Unió no hi posi traves, que és un altre problema
que la Plataforma no tracta però Lluís
Rovira sí. Per cert, de l’entrevista a la qual enllaço
em quedo amb això: “A la que es van escalant
jeràrquicament dins del partit, passa una cosa molt curiosa:
hi ha gent del més alt nivell que ens assegura que està
totalment d’acord amb el que estem fent, però que sentint-ho
molt, no es pot posicionar públicament; fins i tot afegeixen
que si la votació fos secreta, en el congrés de CDC
votaria a favor de la desfederació, però que si és
mà alçada s’hi oposarà.” Sigui com sigui,
si aquest acord es produeix la pressió es traslladarà
automàticament a ICV, que és autodeterminista però
fins ara no s’ha decidit del tot. Hauria de triar aleshores entre fer
de crossa unionista del PSC-PSOE o afegir-se a la mesa. I si ho fa,
ja només quedarà el PSC-PSOE al costat de PP i
ciutadans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!