Avui dissabte trobareu un article
de to positiu i optimista (malgrat el primer paràgraf) de
Salvador Cot a l’Avui en què escriu, a propòsit
de la bona feina del tàndem Niubó-Pruna en el tema de
les seleccions: “Què carai, sempre té gràcia
veure els representants de les federacions espanyoles -i els de
l’Estat-, sempre tan prepotents, balbucejant frases inconnexes mentre
s’afluixen el nus de la corbata. No sempre hem de perdre els
mateixos.” Tocat per l’optimisme, a un li ve de gust veure com
estan les coses al segon front, a CiU. La setmana ens deixa diverses
pistes per fer un petit balanç parcial. La notícia
d’ahir al CCMA i l’elecció de Rosa Cullell em porten a aquest
article
de Tribuna Catalana en què es critica l’estratègia
de Madí, l’estratègia de l’aïllament que va trobar
la seva màxima expressió en aquell abominable DVD
ConfidencialCat, en el qual l’artista en persona assegurava que
Perpinyà és al sud de França. Aquesta gent del
segon front fan patir. Si ells persisteixen en aquesta estratègia
que denuncia l’article, a ERC només els quedaran dues opcions:
l’oposició és la més versemblant i és la
que busca Madí; però no es pot descartar un tercer
tripartit, com recollien aquesta setmana al Singular
Digital. Tan fàcil com seria un govern ERC-CiU si la
gent de Mas apostés clarament per la independència tal
com ho fa bona part de la seva militància i de manera
especialment brillant Alfons López Tena als seus articles
a Público.
La setmana també ens deixa una
entrevista a Lluís
Recoder de Vilaweb.tv. Amb un discurs molt ben mesurat,
Recoder es va postulant com una possible renovació del partit,
com l’home de consens que es va guanyant les complicitats necessàries
(com la d’Ignasi
Guardans). Respectuós amb el lideratge de Mas, en clau
interna aconsegueix donar la imatge de l’home de consens. Però
no veig en ell una aposta clara per deixar enrere el marc estatutari
i apostar per la recuperació de la sobirania. Mentre veia
l’entrevista esmentada i el sentia parlar de la Casa Gran i de la
possibilitat que tingués traducció electoral em venien
al cap els Ciutadans pel Canvi. Aquest és el model? Involucrar
persones que no són militants amb un objectiu concret? I quin
és l’objectiu? Utilitzar-los perque el partit recuperi la
Generalitat i prou? Legitimar el suport al dret de decidir? Suposo
que ho aniran concretant i estarem a l’aguait.
De moment, llegint blocs de militants
de CiU em trobo el de David
Morgades, que explica com li van anar les coses a l’Assemblea de
Militants de Mataró per escollir els delegats per al congrés
de CDC. Reprodueix el text que va llegir, clarament independentista,
i a continuació relata que va sortir com a penúltim
delegat dels escollits. La nota positiva és que va sortir, i
això vol dir que al congrés hi ha un vot més que
decidirà en clau independentista (què decidirà
encara no ho sabem perquè les candidatures no estan tancades,
però si més no ja coneixem el text
de la Plataforma per la Sobirania de Víctor Terradellas).
La nota negativa és l’escàs suport que va obtenir. El
que desconec és si aquest escàs suport obeeix al
descrèdit del projecte sobiranista o a la falta de confiança
en la persona d’en David per part de la militància de Mataró.
I tornant al text de la ponència
que la Plataforma per la Sobirania sotmetrà a votació
al proper congrés de CDC, trobem que citen Ibarretxe quan diu
que “no és just que el 51% sigui insuficient per avançar
en el legítim procés d’autodeterminació mentre
el 51% sí és considerat suficient per mantenir la
situació actual”, cosa que fa pensar que la PS rebaixa
un llistó que Mas posava més amunt a l’hora de
determinar el suport social de la independència. També
diuen que “CDC ha de recuperar la confiança de la
societat catalana a partir d’un discurs net, clar, determinat i
concret que dibuixi un full de ruta clar per al progrés de la
nació catalana i que tingui com a darrera estació
l’establiment d’un estat propi lliure i sobirà”.
Aquest full de ruta el concreten en quatre punts que comentaré
en un proper apunt, però abans d’arribar-hi hi ha encara un
parell de frases que val la pena reproduir: “El nostre missatge
ha de ser clar i contundent: considerem que la cruïlla històrica
que vivim només ens permet dues direccions possibles:
sobirania o submissió.” I finalment, abans de l’esmentat
apartat de calendari i compromisos, conclouen: “Proposem una
Convergència que esdevingui la Casa Comuna i el motor per a
totes les persones que volen treballar en una proposta sobiranista
clara, concreta, determinada i oberta al conjunt de la societat civil
catalana per tal de consensuar un full de ruta que tingui com a meta
datada l’exercici del dret a l’autodeterminació. Això
és, el dret a decidir en tot alló que la societat
catalana cregui necessari per la seva millora i el progrés
de la qualitat de vida de les persones que la integren.”
Com us deia, m’hi referiré en un
proper apunt, però cal recordar que allò que surti del
congrés de CDC haurà de passar encara per Unió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És curiós com els culés anti-Laporta i anti-Sandro s’alimenten de les geoestratègies de Nunyes, el soci espanyolista, que va fer-se borrar la seva afiliació al RCEEB. O a cal Gasparini, el tenor que ha fet malbé el patrimoni del seu pare.
Ara, l’anàlisi bona del que passa a CDC la fà la Tribuna Mariscal, el més subvencionat de tots els vius i morts des de la transició per les institucions maladministrades pels psocialistes. El dues vegades expulsat de la casa gran del catalanisme, tot i les feines menjatorials que s’havia agenciat, va trobar un Messies del Sud i es van fer inseparables. He retrobat el nou nen Josep LLuis, exclamà des del 1997. I aixi segueix. Dient que el nen Jesus es de Cambrils. L’estratègia de l’aïllament. Quin títol de dvd!!!
No serveix per amagar la traïdoria i botifleria. Els acords tripartits, 1 i 2, estaven pactats abans de les dues eleccions del 2003 i del 2006. I va fallar el que donaven per segur el 2003. Que lo Pasqual seria el cap de llista triomfadora a les eleccions. Doncs no. Van perdre estrepitosament i contra tot pronòstic. I com ja havien signat, tot i que en Pasqual volia plegar, la direcció d’E i Montilla van dir que l’acord preurnes valia. Tripi 1 tenim. I merda de govern, sota el Psoe, de dominant absolut, veierem.
Per l’aïllament? Ha, ha. Pero no eren equidistants? No eren mans netes? No assolirien 1.000.000 de vots el 2006/2007, després de convertir massivament, com els Testimonis de Jehovà, a les massess baixllobregatines a la regligió de la secta de Cambrils i Ripoll? Van convertir molta gent? Si, la meitat del seu electorat els va abandonar 3 anys després, després de comprovar quina merda de govern català havien triat a la direcció de la E.
Però la culpa de tot, com sempre, és de CDC, i precisant, del DVD d’en Madí.
Òstia, quin poder que té en Madí!! Es l’amo del pais, amb les seves decisions.!!, segons els supporters carodiens.
Pobra direcció d’E. La van obligar (??) (qui??) (com??)(amb diners??)(amb ressentiment?)(amb menjadora?) a regalar-ho tot al Psoe i a Montilla.
La culpa va ser del DVD? Caram, caram. Es com si jo, embogit pel sectarisme i la bogeria primaveral, volgués atribuir al blogger Xavier, a l’estimat bloger Mir, l’autoria dels tripartits. No es veritat que en Mir fos el paridor dels tripartits. No. No ho és. Com tampoc ho és que CDC s’ailles, ni que els DVD’s facin governs i desgoverns. Si aïllada, treu majories , minoritàries però majories, i com més va més allunyades de segons i de tercers, qui parla d’aïllament? Els tercers? Els segons, els més allunyats del primer grup parlamentari?
I la darrera anàlisi mariscaliana-carodiana: la CCRTV (denominació clàssica, no sóc partidari dels canvis de noms per a despistar). La memòria no selectiva recorda que, els primers dies del 2004, després del primer tripi, quan segons el Tinell , els media publics corresponien a la taifa ERC, els alts càrrecs que van conduir les emissores publiques al desastre d’audiència van ser:
a)- Joan Majo – ex-ministre psocialista, al capdavant de la CCRTV (20/gener(2004)
b)- Manel Escribano – Director general de TV3 (professional, bon professional televisiu, no de direcció, proper, molt proper a ERC) 24 febrer 2004
c)- Montserrat Minobis -Directora General de Cat Radio. (bona locutora de ràdio, però no directora.Propera, molt propera a ICV)- 24 febrer 2004
Aquesta va ser la tríada dels mèdia publics nacionals amb el primer tripartit, sota la responsabilitat d’ERC.(Sellarés a dins, naturalment, hi era.).
Ara, amb canvi de llei, que treu la decisió al govern i la passa al Parlament, de moment,
a)- Albert Saez – President de la Corpo. (ex-secretari de comunicació del govern tripi-2. Triat pel Parlament-Ex opinador al Periodico)(proper, proper, a ERC, sector pro-entesa amb el Psoe-psc.)
b)Rosa Cullell – Directora general de la Corpo. Per unanimitat del consell.
Propera, propera, properíssima al Psc-psoe, amb feines proPsoe acreditades.
c)- director/a general de Tv3
d)- director/a general de Cata Radio
La setmana vinent.
Aleshores, quan acabi el partidet, podrem veure que ha passat i qui ha “guanyat” i qui ha “perdut” en relació al 2004.
A la mitja part, mitja part, els sectors carodiens (tribuna) ja borden i culpen a Madi d’un bloqueig….que no ha existit. S’ha triat DG per unanimitat. El ridícul d’en Saez, i d’en Benach, i d’en Sellarès ha estat monumental. LLàstima que segueixin sent hooligans. Els resultats dels partidets de nomenaments, a final de la setmana vinent.
Aleshores veurem quines Minobis o quins Escribanos tenim. I podrem valorar-ho, en comparació al gener/febrer 2004.
En Saez ja ha fet el ridicul, a la grossa. El desconeixement i, l’aïllament, haura estat el seu, sembla. Si, ara, els corifeus podreu parlar de tàctica, i estratègia, però sempre dona la casualitat que es parla d’això a posteriori, per a justificar ridiculs o botiflerisme.
Si fos veritat tot el que s’escriu al respecte, caldrà fer-se Madinià: sembla que ho gestiona tot i tot. Es una icona on tiren fletxes continuadament tota la gent d’Esquerra carodiana i puigcerconiana i bona part dels columnistes del psoe i del psc. Ja ho sabem. Odien el talent. A mort. El talent és el seu enemic mortal.
Que segueixin amb les fletxes…
Cordialment,
Andreu
hauries de llegir el bloc de l’Ellies sobre el paper que ha jugat en Niubó amb tot això.
http://elies115.blogspot.com/2008/04/carod-rovira-ha-estat-un-lder.html
Salut