Blog d'en Xavier Mir

A la presó per ofendre una
tela? Què cony passa aquí?!

És possible que l’Estat pugui
enviar algú a la presó per haver ofès un tros de
tela? No un estat d’aquells que ens pinten integristes i llunyans i
radicals sinó l’Estat espanyol, aquest que se les té de
demòcrata i que sobre el paper respecta els drets humans?
Aquesta és la pregunta que no puc evitar formular-me després
que ahir en Francesc Argemí entrés a la presó.
Tal com ens recorda el reportatge de Vilaweb.tv,
l’ultratge a la bandera és delicte, tot i que ja no implica
presó. Sembla que si Argemí va a la presó no és
per aquest delicte sinó per atemptat a l’autoritat i per
desordre públic, però l’ultratge a la bandera continua
essent delicte. I Argemí és a la presó i no tinc
gens clar que la sentència sigui justa. En qualsevol cas, em
sembla clarament desproporcionat i un cop més constatem que
l’Estat pot tenir la legalitat controlada, però que la
legitimitat és una altra cosa.

Una compensació
inintencionada de Joan Barril

Després de l’apunt
de dijous passat en què criticava Joan Barril pel seu
article a El Periódico, ahir al vespre el vaig escoltar
al seu Cafè
de la República entrevistant el nou president de la
Diputació de Barcelona, Antoni Foguet. En un moment de
l’entrevista, Barril va preguntar a Foguet què passaria amb la
Diputació si del referèndum per la independència
que ha de fer aquest país en sortís un sí.
La resposta, evidentment, no té cap interès i en
qualsevol cas la podeu escoltar aprofitant el servei de ràdio
a la carta. El que trobo rellevant i d’una normalitat poc habitual,
és que un periodista com Barril comenci a pensar en la
recuperació de la sobirania com una cosa factible, versemblant
i relativament imminent. És clar que la població haurà
de decidir sobre el seu futur nacional i tots sabem que això
no trigarà a passar, i per tant els mitjans haurien d’anar
incorporant aquestes qüestions perquè a la població
no li vingui de nou. Per tant, sense que s’hagi d’entendre com un
desgreuge d’allò que deia l’altre dia, i segurament malgré
lui, com diria ell, felicito Barril per haver incorporat aquesta
pregunta i l’animo a continuar en aquesta línia.

Apostes sobre Castells

El nostre
conseller d’Economia sembla disposat a “plantar cara a Madrid”,
una expressió que sempre s’ha fet servir en àmbits
nacionalistes i independentistes i que ara se li pot aplicar a ell.
Diu que si l’Estat tenia superàvit ara no ens pot negar la
millora del finançament de la Generalitat que s’ha d’acordar
abans de l’agost amb l’excusa d’una crisi. Castells és ara
mateix un conseller amb un gran signe d’interrogant damunt del cap.
No sabem si és un agent que fa comèdia en la línia
de la millor tradició picaresca o si està realment
decidit a arribar fins al final en el seu plantejament. Com modularà
el seu discurs per poder arribar al resultat que al PSOE li convé?
Com mantindrà l’equilibri d’interessos entre PSC i PSOE, entre
Generalitat i Estat? Què farà si arribem a l’agost i no
hi ha acord? Dimitirà? Signarà un mal acord i mirarà
de vendre’l com sigui per salvar la pell? O és que per a tot
plegat ja hi ha pensada una altra evolució política que
li estalviï el mal tràngol?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!