Alejandro
Caballero: “Corto y conciso, me sobra mucho el: ¡viva
el rey!. Y el España, lo entiendo, pues todo ministro de
defensa de cualquier democracia en los actos y desfiles militares
dice esto de su Estado, aunque como Jordi sabe, por otros debates,
tampoco es que yo tenga la libido patriótica muy por los
aires… Desde luego si por mi fuera, y dentro de la tradición
militar, el grito seria: ¡Viva la República! y ¡Viva
los pueblos de España!” Finalment, un republicà
que no se n’amaga i que expressa (si més no verbalment) la
seva dissidència en aquest petit punt. Encara ens entendríem,
amb aquest noi! I per sort no és l’únic que he trobat.
Llegiu també la resposta d’Àlex
Centelles: “No t’ho negaré, m’agradaria viure en una
República Federal Espanyola. Però, una cosa són
les meves idees i d’altres el moment en que vivim. Et responc amb una
pregunta: Prefereixes que al front de defensa es trobi un senyor
conservador, bel·licista, de l’opus i nacionalista espanyol
com en Federico Trillo o una senyora progressista, catalanista i
pacifista?” La resposta al plantejament del mal menor ja la
vaig donar en aquest bloc amb l’article “A
Madrid, Zapatero”. Allò que Centelles s’hauria de
plantejar, però, és si les seves idees tenen viabilitat
a Espanya, tenint en compte que ara manen els seus i que ni així
no es pot plantejar la república que ell voldria. Jo li
proposo una estratègia: que el PSC afavoreixi la recuperació
de la sobirania per a Catalunya com una manera de forçar el
canvi de l’Estat cap a una federació, i que després
sigui la ciutadania de Catalunya qui triï si es vol federar amb
l’Estat espanyol o si prefereix ser un estat europeu directament.
Això és possible perquè a Catalunya hi ha les
majories que ho permeten, mentre que a Espanya encara són molt
lluny (si és que són possibles) les majories que han de
fer possible una república federal.
Finalment, també trobo
republicanisme (amb importants dosis de conformisme, però) en
la resposta de Roger
Casero: “La Carme és ministra del govern espanyol,
que jo sàpiga! Hagués estat veritablement notícia
si hagués dit “Mori Espanya!, mori el Rei!, però
això no ho diria cap ministre, ni tan sols un ministre català
que no fós socialista… ni del PP. La Carme ho va dir en
exercici del seu càrrec i jo l’hi respecto. Si vols conèixer
la meva opinió sobre la monarquia pots llegir l’article que
vaig escriure el dia 14
d’abril… Però el fet és que més enllà
de les simpaties que em generi la monarquia, el teu comentari no sé
si te l’ha generat el fet que sigui socialista, o que sigui català…
o potser ambdues coses… Hi ha socialistes que aproven la monarquia,
com hi ha catalans, i no precisament socialistes, tampoc del PP, que
també l’aproven i, si cal, l’aplaudeixen.” A l’apunt del
14 d’abril deia: “Desitjo la república per al meu País,
així com per l’Estat del qual en forma part.” Li faig
arribar, doncs, la mateixa proposta que feia a l’Àlex
Centelles.
I he volgut reservar-me un dels pitjors
exemples per al final.
Vador
Casas: “Si hi ha alguna imatge de l’escena política
de la presa de possessió del nou govern Zapatero que ha de
passar a la posteritat per la seva simbologia, aquesta no és
altra que la de Carme Chacón rellevant el seu predecessor en
el ministeri de defensa.” Hagiografies barates? No gràcies!
Anem a allò que demanàvem.
“Hi ha qui, com
podeu veure al comentari de l’article anterior, s’ha
escandalitzat perquè una ministra catalana llenci visques al
rei i a Espanya, i li ha passat inadvertit que una dona, jove i
catalana, manés posar ferms als representants de l’exèrcit
que estaven formats a la plaça del ministeri. Aquest és
el símbol, la resta forma part de la decoració o la
litúrgia d’actes com aquest.” Crec que en Vador no
m’ha entès. Jo no m’he escandalitzat perquè la ministra
hagi cridat el que ha cridat, sinó que simplement volia saber
què n’opinaven els militants socialistes. Tampoc m’ha passat
per alt com ell pretén la simbologia que té que una
dona faci quadrar l’exèrcit, però personalment em deixa
indiferent. En canvi trobo especialment desafortunada la frase “això
és el que va passar”,
pròpia dels qui intenten imposar la seva visió de les
coses. No cal que ens dicti com és la realitat perquè
les càmeres se n’encarreguen.
“L’exèrcit espanyol ha
sofert en democràcia tres grans canvis, el primer, precisament
és aquest, convertir-se en un exèrcit al servei de la
nova democràcia i al servei del poble com li encomana la
constitució. El segon, i aquest més contestat per que
no concita tantes unanimitats que és convertir l’exèrcit
obligatori en professional, i ara s’obre el tercer gran canvi, el
de convertir l’exèrcit en garant i exemple de la igualtat de
gènere. Aquest és el repte de Carme Chacón,
aconseguir-ho o no és el que li valdrà les lloances o
les crítiques, que porti talons el dia de la seva presa de
possessió és una anècdota.” Un discurset
molt progre, però ell també oblida que l’exèrcit
garanteix la unitat d’Espanya i que, segons la llei, si el president
de la Generalitat atempta contra aquesta unitat encara que sigui com
a resultat d’una consulta democràtica, l’exèrcit ha
d’intervenir. D’això no en diu res. Es veu que això de
la igualtat toca sostre en la variable gènere i que no ha
d’arribar mai la igualtat entre nacions.
“Ja posats, la
transformació democràtica d’un exèrcit que
prové del franquisme té com a ministre un socialista
català, en Narcís Serra, que precisament ahir va
presentar el seu llibre La transición militar
que explica com l’exèrcit espanyol es va adaptar a les
regles democràtiques, i torna a ser una socialista catalana la
que és cridada a reblar el clau de l’adaptació social
de l’exèrcit. Voler buscar simbolismes en els “visques”
cridats per la nova ministra i no veure el simbolisme real d’aquesta
aposta és d’una miopia fanàtica que no porta enlloc,
i parlant de litúrgies, aquest article hagués estat
diferent si la litúrgia criticada fos el testimoniatge de la
bíblia i la creu en el moment de la promesa del càrrec.”
Au, doncs; ja ho sabeu: sóc un miop fanàtic. Ara potser
hauria de fer una altra ronda per preguntar si tothom pensa, com
aquest senyor, que demanar l’opinió és miopia fanàtica.
Militants com aquest fan mal als partits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…crec que vomitaré, si senyor.
La Sra. Chacón, que per molt feixista (ecspanyola) que sigui, hagués sigut una presidenta amb més cara i ulls de la CAC, ja està cremada per aquest paper.
Els del PSOE l’han feta seva. Ja està cremada per aquest paper de presidenta dels catalunyesos. No crec que fos acceptada a partir d’ara. A no ser que avancés molt més el proces de provincialització.
A més, ara no controla també el CNI? Què farà des d’aquest vessant?
Veurem més Frankis a la presó?…
Salutacions cordials.