Això s’acaba. Només queda el repàs blocaire del 2006 i els desitjos per al 2007. A partir de demà aquest bloc introduirà alguns canvis. Any nou, vida nova. A partir de demà començarem a dir que "Referèndum és democràcia", i tenim tot un any per dir-ho, però la manera com acabem el 2006, amb un
Els presidents de govern espanyols, pel que es veu, prefereixen que continuï el degoteig de víctimes del terrorisme abans que reconèixer el dret d’autodeterminació dels territoris que manté sotmesos. Tant se val si governa el PSOE com si ho fa el PP. El nacionalisme espanyol és irracional, tan irracional com ho pugui ser el terrorisme.
Suposo que no cal, però deixo constància que l’article d’ahir era una innocentada. Agraeixo a David Figueres que m’hagi inclòs entre els protagonistes d’aquesta conxorxa blocaire. Us recomano que llegiu els blocs dels quatre implicats i, sobretot, no us perdeu els comentaris. Dit això, el títol de l’article d’avui fa referència als consellers socialistes de
Encara em dura la perplexitat, però de més verdes en maduren. Quan vaig obrir el bloc al febrer d’aquest any que ara s’acaba no em pensava que des d’un bloc es pogués promoure una campanya com la de "Jo també vull un estat propi". No em passava pel cap que allò que pogués escriure fos
Fa uns dies encetàvem el debat de la despolitització de la llengua. Ha estat un debat intens. Carod ha tingut ocasió d’explicar-se i tothom ha pogut reaccionar com ha volgut. Fent veure que es volia carregar la política lingüística, fent veure que volia desmantellar el catalanisme i no sé quantes coses més. Però hi ha
Amb el permís dels lectors, m’he pres quatre dies de descans. No ho tenia previst, però divendres i dissabte em va ser impossible trobar un moment per escriure i diumenge, amb la perspectiva d’un país políticament inactiu per Nadal, vaig decidir aprofitar per allargar el descans blocaire. Avui hi torno, potser encara a mig gas,
L’editor del nou Singular Digital escriu avui un article que, amb el títol de "Plataformes", fa una crítica potser a Sobirania i Progrés, potser a la PDD. Per mostrar les seves credencials com a partidari d’aquest tipus d’agrupament civil ens explica que va ser fundador de la Plataforma per la Llengua. Les seves virtuts oratòries
Un altre excel·lent article de Xavier Solano a E-notícies ens parla de les raons per a la independència i ens recorda que vam ser sobirans fins al 1714. Aquella derrota per les armes va ser per si sola prou devastadora, però per si no fos prou encara hi vam afegir la dictadura del general Franco.
ERC proposa una reforma de la constitució espanyola que permeti la secessió, la federació entre territoris i la supressió dels articles que fan de l’exèrcit el garant de la unitat d’Espanya. Si CiU i el seu entorn tenen la mateixa reacció que vam veure amb l’afer de les banderes, amb la tercera hora de castellà
Aquest bloc ha superat les 50.000 visites des que al juliol es va posar en funcionament el comptador. Gràcies a tots els qui el llegiu i hi feu comentaris. Escriure-hi cada dia demana un cert esforç i, sobretot, constància, però tots vosaltres feu que valgui la pena, i molt. La superació d’aquesta xifra tan rodona
La proposta de Carod en el sentit que el futur de la llengua passa per dissociar-la d’un perfil polític concret pot tornar a ser motiu d’una nova polèmica per a qui en vulgui, per a qui vulgui entretenir-se a buscar tres peus al gat. No és pas el primer cop que ho diu. Ho podeu
Catalunya ja és postnacional. Per això ahir Montilla presidia la 56a Nit de Santa Llúcia, un acte organitzat per Òmnium Cultural, una associació que s’ha mostrat crítica amb el decret del govern espanyol que vol implantar la innecessària tercera hora de castellà, i amb el conseller Maragall, que no s’hi ha oposat com caldria esperar.
Salvador Cardús torna a regalar a aquest país un bon article de referència. El que va publicar dimecres a La Vanguardia sobre la falta d’ancoratge polític de Catalunya ha estat comentat per diversos blocaires, com per exemple L’Argumentari Català, un excel·lent comentarista polític amb qui he tingut el plaer de mantenir algun debat. Cardús té
En Quim Soler diu irònicament al seu bloc Els Països Catalans i el món des de Vic que "se’ns pixen a sobre i diuen que plou (pluja fina, és clar)". En Jordi Puig i Martín, en canvi, apunta més a les semblances entre PSOE i PP i llança amb ràbia contra el PSC l’eslògan que
L’Estat espanyol, a més de no reconèixer el dret d’autodeterminació, tampoc reconeix la diversitat lingüística. Continua impedint que els diputats s’expressin al Congrés en qualsevol llengua que no sigui el castellà. I ara, a més, fa desaparèixer el català de TVE i deixa Ràdio 4 tocada de mort. Els ciutadans de Catalunya comprenem molt millor