Blog d'en Xavier Mir

Salvador Cardús torna a regalar a aquest país un bon article de referència. El que va publicar dimecres a La Vanguardia sobre la falta d’ancoratge polític de Catalunya ha estat comentat per diversos blocaires, com per exemple L’Argumentari Català, un excel·lent comentarista polític amb qui he tingut el plaer de mantenir algun debat. Cardús té raó en l’arrel de l’article: els problemes del catalanisme provenen de la falta d’Estat propi, aquest "ancoratge". El cansament i les disputes entre independentisme republicà i nacionalisme convergent ve d’aquí. Si aquest és el diagnòstic, si és un diagnòstic consensuat, què serà millor, continuar intercanviant retrets o posar fil a l’agulla? Tal com recordava dimarts, el proper dia 18 de desembre farà 20 anys del manifest Crida a ERC. Bé, doncs. Per quan una crida de la militància sobiranista que condicioni la direcció actual? Per quan un manifest per la sobiranització de CiU? Amb un partit sobiranista al govern i un altre al capdavant de l’oposició, a la societat civil només li faltaria concentrar els seus esforços en el referèndum d’autodeterminació.

Avui també ha estat notícia la televisió belga i el seu muntatge sobre la independència de Flandes. Encara no conec a fons els detalls ni el sentit ni la intenció dels qui van idear l’espectacle. Però m’ha recordat la trucada de Toni Clapés a aquell fals responsable de Renfe. El meu comentari sobre la trucada (que em vaig empassar com un beneit) va ser que no tenia cap mena de gràcia perquè, per desgràcia (i valgui el joc de paraules) era del tot versemblant. Potser la televisió belga ha volgut aplicar una operació semblant. Potser en el fons compten amb un públic que pensi "però com voleu que Flandes s’independitzi de Bèlgica, beneits!!" Potser volen alarmar la gent a base de tremendisme, com si la creació d’un nou Estat a Flandes hagués de comportar tornar a treure guillotines.

Espero que la televisió espanyola no prengui exemple, que això no sigui l’inici d’una nova arma política contra l’independentisme. Una Catalunya independent no ha de fer ni por ni gràcia. I compte si juguem amb el descrèdit de les aspiracions polítiques legítimes, perquè segurament a qui convé aquesta mena de moviment és a algú que no es mou precisament per patriotisme sinó per la trista pela.

I dos apunts més per acabar. El primer és que m’ha sorprès el posicionament de les JSC de Barcelona contra la Llei de la memòria històrica. Zapatero s’està aprimant políticament. Si l’avió sense combustible de què parlava Agustí Cerdà no troba la pista d’aterratge, la ràbia contra el mentider que va dir que aprovaria l’estatut que sortís del Parlament serà intensa. Crec que Zapatero hauria de ser més valent i més conseqüent. El socialisme és ple de bona gent que demana justícia, i no pot ser que per a una llei així torni a aliar-se amb la dreta catalana com va fer amb l’estatut. El segon i darrer apunt és per al conseller Maragall, àlies Tete, que va renyar Antoni Bassas amb un to força arrogant i inadequat, que té en contra ERC, ICV, Òmnium, la Plataforma per la Llengua i totes les entitats que tenen contacte amb el món de l’ensenyament i que veuen innecessària la tercera hora de llengua castellana. Saül Gordillo s’hi refereix també al seu bloc. Comencem malament, conseller. Aquest bloc no posa semàfors com fan els mitjans, però vostè es mereix tots els semàfors de la Diagonal en vermell. I li auguro un mandat poc tranquil. Vostè sabrà què fa i quin país i quina gent defensa i representa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!