L’Estat espanyol, a més de no reconèixer el dret d’autodeterminació, tampoc reconeix la diversitat lingüística. Continua impedint que els diputats s’expressin al Congrés en qualsevol llengua que no sigui el castellà. I ara, a més, fa desaparèixer el català de TVE i deixa Ràdio 4 tocada de mort. Els ciutadans de Catalunya comprenem molt millor que els de la resta de l’Estat què és la diversitat lingüística. Que hi hagi un sector hipòcrita i carregat de mala llet que només parla de diversitat per aplicar-la a Catalunya i que calla quan l’Estat no reconeix la que té no és nou. El que és nou és que aquest trist paper ara se’l reparteixen el PP, els Ciutadans i el PSC-PSOE. Que l’Estat espanyol, mani qui mani, vulgui fer l’eutanàsia a una llengua parlada per un terç de la seva població em sembla una declaració de menyspreu digna d’una única resposta: el comiat. Marxem. Diguem adéu perquè no en saben més ni en volen saber. Si l’Estat espanyol no vol assumir la seva responsabilitat en el manteniment de la diversitat lingüística, que ens permeti decidir si volem un Estat propi. Avui, com sempre, és de lectura obligatòria el Mail Obert d’en Vicent Partal.
Mentre l’espanyolisme no té cap mania, es digui PSOE o PP, a utilitzar l’aparell d’Estat per homogeneïtzar-nos lingüísticament, el catalanisme continua estancat en tebiors i en falsos debats. Sí, falsos. Perquè quan el PSC-PSOE mou fitxa, determinats sectors del catalanisme corren a subratllar el silenci o la connivència d’ERC i a maleir-los els ossos per haver fet Montilla president. Que potser amb Mas de president ens podríem estalviar el tancament de Ràdio 4 i del circuit català de TVE? L’autèntic debat és el de la plena sobirania, i mentre l’estratègia del catalanisme parlamentari continuï apostant per l’autonomisme no tindrem capacitat de resposta i continuarem perdent batalles. Ara és CiU qui ataca ERC i demà serà ERC qui atacarà CiU. I mentrestant, Espanya va fent. Però que ningú em malinterpreti. No estic retraient a ERC l’aposta pel Govern d’esquerres, ni estic reclamant el famós pacte nacional. En les condicions que s’hauria fet, no hauria garantit cap solució. L’acord del catalanisme s’ha de dur a terme quan CiU vulgui superar el marc autonòmic i posar el referèndum sobre la taula. I en això també serà decisiva ICV. Els de Saura tasten ara aquesta mala llet socialista empassant-se un gripau anomenat Interior. És legítim que no vulguin compartir Govern amb CiU, però això no hauria d’impedir que donessin suport a l’autodeterminació. El de l’autodeterminació és un debat paral·lel al marge de l’obra de govern. I tornant a CiU, si el debat de l’estatut els va servir per mantenir el protagonisme tot i ser al’oposició, ara hi podrien tornar si volguessin. Per molt que Montilla parli d’una Catalunya postnacional, Pujol no ha de tenir por que ens convertim en una província. Montilla es recolza en un govern amb dos socis partidaris del dret d’autodetermnació. Per tant, CiU no ha de fer més que encetar el debat. Quan CiU parli del dret de decidir, el debat esclatarà als morros del PSC-PSOE i per molts esforços que facin no podran evitar el tema. Però mentre a CiU només es dediquin a bordar contra ERC, amb perdó, n’hi ha per temps. Mentre l’alternativa que ens proposa CiU sigui l’estatut del 30 de setembre per a un futur, a més, no immediat, jo no veig alternativa. Mal servei farà al país aquesta oposició dita nacionalista.
Per acabar, ahir donava la benvinguda al web Jovent Independentista, que agrupa blocaires de les JERC. Molts diaris electrònics van donar la notícia i també van informar de la Red de Blogs Socialistas. Els primers són una cinquantena. Els segons en són 188. Els felicito a tots, però em sorprèn que els mateixos mitjans no informin de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que no en som una cinquantena, ni en som 188 sinó que en som 211. Us asseguro que n’he informat personalment a E-notícies, a Tribuna catalana i a molts més i en cap cas se n’ha dit ni un mot. Això sí, el setmanari Presència en parlava diumenge passat gràcies a Martí Crespo; i Vilaweb se servia d’aquest bloc per fer arribar la informació. La resta, ni piu. Tinc tot el respecte per la feina dels periodistes, i si consideren que no és notícia no ho deu ser, però en volia deixar constància.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema , Xavier és com fer-ho!
Caldrà tindre paciència i intentar conjuminar diferents aspectes:
Política parlamentaria:
Cal
un nou partit de centra -dreta independentista que aconsegueixi aquest
200.000 vots , que com el meu, estan decebuts. No em de carregar amb
regionalistes de CiU ja que després son quinta-columnistes.
Cal
crear organitzacions civils, que ens defensin de l’Estat Espanyol
davant la comunitat internacional i sobretot davant dels Tribunals
Internacionals (els exemples de les madres de la plaza de mayo o l’Unió
dels drets Civils dels EUA).
Cal
rascar-nos un cop més la butxaca i crear mitjans de difusió al servei
del País:Una agència de noticies amb angles i/o altres idiomes donant
la nostra visió de les coses.
N’hi han tantes que feina no en manca.
Peró sobretot posar en evidencia cada dia que som tractats com a colonitzats que som!.
I que és il.legal el tracte discriminatori per l’origen, la ètnia o la llengua.
Escampem – intel·ligentment el nostre problema al Món-pacífica però contundentment.
Com tu bé has dit, Xavier, CiU mai anirà al rovell de l’ou de la injustícia, que són els greuges d’augmentar el temps de castellà a les escoles, la pèrdua progressiva però constant i inacabable de mass media en català, l’espoli que patim els treballadors, estudiants i la gent senzilla d’aquest país.
CiU mai anirà a intentar resoldre aquest rovell de l’ou, perquè CiU està obssessionada únicament a erosionar ERC, per intentar esgarrapar-li alguns vots i pujar 3 o 4 diputadets a les properes eleccions…………. De tots és convingut que CiU cerca el poder en ell mateix. És partit de cadira i de catifa…… regional. Si no fos així, i amb 23 anys de governs majoritaris (essent llista més votada i primer partit de Catalunya, amb molt de poder al seu abast), ja estariem en la situació del Quebec, com a mínim (i s’entèn que el Quebec està més a prop de la independència que nosaltres).
Jo em creia l’oposició d’ERC fins al 2003, perquè servidor entenia que ERC anava al rovell de l’ou dels assumptes, i ERC argumentava que el problema de Catalunya-Espanya era estructural…., i de necessitat d’independència……. Jo ho entenia perquè el discurs d’ERC era coherent i el partit republicà no tenia res "personal" o d"enveja" contra CiU, sinó que anava als fets.
Vull dir que els rasgaments de vestidures actuals de CiU, des de l’oposició, no són sincers, ans interessats…. No em plau l’estil d’oposició de CiU, que el trobo no poc hipòcrita i bastant fariseu.
M’agradava més l’estil d’oposició d’ERC (fins el 2003), perquè, a més que el trobava fresc, seriós i sincer, argumentava molt lúcidament (i amb bastanta proximitat) els continguts i el sentit d’aquest article que acabes d’escriure i redactat……… L’estil d’oposició d’ERC i el missatge del teu article, anaven pràcticament, si no en la mateixa línia, sí semblantment.
I això, aquesta coherència d’ERC des de l’oposició, aquest dir les coses pel seu nom i fer un retrat de les realitats, que feia engrescar i sentir-nos solidaris a tanta gent com jo a l’entorn d’ERC, que feia PUJAR el nombre de persones convençudes i suports personals a ERC………, tot això és al que un espanyolisme molt intel·ligent com el socialista li tindria no por, sinó pànic.
Amb la situació actual és que hi ha una oposició convergent que no és creïble, debilitada per la traició de Mas al país amb el seu pacte de la Moncloa per l’estafatut (i CiU enganyada per ZP, perquè de govern sòciovergent amb president Mas, rien de rien)……………. i una ERC que no pot obrir la boca i dir les coses pel seu nom (dir les coses pel seu nom és el que fa por a les espanyes, ja que un partit que campi lliure, és un altaveu fortíssim, molt més que mil crits que fem tu i jo des d’internet -tot i que també són necessaris-, però les denúncies d’un partit sempre tenen moltíssima més força que tu, jo i més companys junts)………….. total, que els catalans (com a nació) estem bastant indefensos, sense una oposició que faci tirar enrere les atzagaiades de les hores de castellà (perquè el PSOE també li ha pres la mida a CiU i li ha perdut la por), de la fi del Circuit Català de TVE a Sant Cugat i Ràdio 4 i altres que me’n descuido, moltes i importantíssimes….. imés que en vindran, moltes més si seguim així).
Com tu has dit, Xavier, no anem bé………… I com ja vaig avisar, mentre ERC estigui en el goven en minoria….., i sense ni plantejar-se el risc de ser expulsats per tornara parlar clar a plantar-se si cal i a tornar a ser ERC 100%……….. no anirem bé.
El pitjor és estar en el govern, però de manera que sigui com si no hi estas, que no pots decidir ni les coses de menjar -importants-………., perquè llavors, ni ets govern amb poder real, ni tens la capacitat, o poder enorme de denúncia, la llibertat de maniobra que té l’oposició.
D’aquí ve l’error de voler estar en el govern en minoria (com si fos una obligació celestial), quan no era encara el moment històric, per ser-hi en condicions………… ¿Fins quan anirem els catalans amb el lliri a la mà?……… ¿Fins quan haurem d’aguantar els catalans (i ERC), les cabronades de socialistes i convergents????………. Fins que ja sigui massa tard????…… No, jo voldria que fos abans que sigui massa tard i tot estigui perdut…………….. O sigui que, pel bé que ens volem….. ja podem començar a espavilar-nos……., per començar…, cantant-lis la canya (en públic i en privat) als polítics d’ERC, per tal que variïn el rumb cap a positiu………..