Blog d'en Xavier Mir

La invitació m’ha deixat descol·locat. He pensat que es tractava d’un error o d’una innocentada. Com pot ser que el ciutadà Joan Carles es complagui a llegir un blocaire que organitza campanyes independentistes. Després he començat a rumiar que tot plegat no és tan estrany. No pas per un excés de presumpció per part meva, sinó pel paper i la personalitat del monarca en qüestió, de qui es diu que és molt senzill i proper. No seria estrany, doncs, que em convidés per fer-me quatre preguntetes tan estranyes com inútils. Per entendre’ns, no crec que s’ofereixi per facilitar el referèndum que el govern del seu regne ens nega. Per començar, ni ell ni els seus assessors, els mateixos que li van fer dir que "nunca fue la nuestra una lengua de imposición" o que li han fet dir ara que Espanya és una gran nació, no s’han dignat a trametre’m la invitació en la meva llengua.

Suposo que no servirà de res i que algú pensarà que sóc ruc de no voler aprofitar l’oportunitat, ni que sigui per simple curiositat, però d’entrada he rebutjat la invitació. No aniré al palauet d’aquest senyor ni que em vinguin a buscar amb helicòpter. Per principis. Perquè el cost del manteniment de la monarquia és excessiu i hi ha moltes coses que tenen prioritat. Segurament seria tota una experiència que un humil blocaire com jo pogués xerrar de blocs i de política amb el rei d’Espanya, però no m’hi sentiria còmode. Si vol, el convido a casa, a fer un cafè a Arenys de Mar, però que no em faci passar pels protocols medievals aquests que gasta i que no m’exhibeixi les riqueses que entre tots li paguem. Sóc republicà i independentista.