Suposo que no cal, però deixo constància que l’article d’ahir era una innocentada. Agraeixo a David Figueres que m’hagi inclòs entre els protagonistes d’aquesta conxorxa blocaire. Us recomano que llegiu els blocs dels quatre implicats i, sobretot, no us perdeu els comentaris.
Dit això, el títol de l’article d’avui fa referència als consellers socialistes de la Generalitat. Fa uns dies que Ernest Maragall s’ha convertit en protagonista per la seva actitud davant el decret del govern espanyol i per la seva convicció que els alumnes catalans no dominen prou el castellà. El primer cop que li ho vaig sentir dir va ser quan va irrompre en el programa d’Antoni Bassas amb to profètic, arrogant i sapiencial. Mig país se li ha llançat al damunt. El darrer, en Joan Solà amb un article al suplement cultural de l’Avui intitulat "plantem cara" i que avui ha estat reblat per Salvador Cardús amb un "s’ha acabat el bròquil". De fet, llegint l’Avui un té la sensació que qui governa a Madrid és el PP. La resposta nacionalista és gairebé idèntica a la de l’etapa Aznar. L’ofensiva espanyolista és contínua mani qui mani. L’editorial d’aquest diari també tenia un to reivindicatiu en cridar l’atenció sobre els dos greuges que la Generalitat ha rebut en pocs dies: el decret d’Ensenyament i la demora en la negociació del finançament. I és aquí on entra Castells. Si del conseller d’Educació se n’espera que defensi els interessos de l’alumnat català, del d’Economia se n’espera que planti cara i exigeixi l’inici immediat de les negociacions. O això o la dimissió. Que plegui i admeti que econòmicament no ens en sortirem fins que tinguem un estat propi. El país sencer s’ensuma una altra presa de pèl de l’home del tarannà afable i la patada al cul. I ja n’hi ha prou.
Encara a l’Avui, Salvador Cot escriu un article que acaba així: "Benvinguts a la Catalunya excatalana". Un altre abanderat del catastrofisme. Si més no, prefereixo en Cardús o en Solà; ells planten cara i diuen que s’ha acabat el bròquil. En Cot acota el cap i llença el país a la brossa. Potser ho fa per provocar algun tipus de reacció, però si la resurecció del país que dóna per mort ha de passar pel retorn del nacionalisme al poder, malament rai. Cot escriu amb un to que em sembla preocupant: "quan els magistrats donin la raó al govern de Madrid, el president i
els consellers diran que la llei és la llei i, en qualsevol cas, els
d’ERC sortiran a dir que la culpa de tot la té CiU i que ells ja deien
que l’Estatut era un desastre i bla, bla, bla." Conclusió: la culpa de tot la té ERC i el mal (fer president Montilla) ja està fet. El govern català no pot fer gaire més del que ha fet, i el que ha fet és plantejar un recurs que enfronta directament el PSC i el PSOE. Que els votants respectius valorin si és normal aquesta situació. Però el que no podem perdre de vista és que, efectivament, la llei és la llei, i que, efectivament, l’estatut que tenim és una autèntica merda comparat amb les lleis que tindríem si fóssim un estat sobirà. Però aquest país és tan reconsagrat que el principal partit nacionalista prefereix seguir jugant a la puta i la ramoneta en lloc de posar sobre la taula el debat de l’autodeterminació. I aquesta culpa sí que és exclusivament de CiU. El senyor Cot dóna la mesura del que pot ser el debat mediàtic en aquesta legislatura amb aquest "bla, bla, bla". Exacte: l’avorriment més absolut. I així serà fins que CiU no faci el pas.
Potser caldrà començar a parlar de l’esperit del 18-F. Aquell dia, recordem-ho, la societat civil era al carrer, militants de CiU eren al carrer, però el partit no hi era. Catalunya rebutjava un intent de retallada i el partit nacionalista no només no li feia costat, sinó que culminava la retallada. Serà la societat civil qui mogui el país aquest 2007. Ho farà a través de múltiples fronts, perquè hi ha un sobiranisme en xarxa que no para de créixer i que s’expressa en casos com el de l’Èric Bertran, que ha tornat a ser actualitat en ser exclòs de les candidatures a català de l’any en una nova manipulació barroera de l’innominable diari (avui també en parlava Alfred Bosch a l’Avui). O en idees com la de Gabriel Bibiloni, que proposa penjar la senyera a tots els blocs, blogs i webs mallorquins (o no) el dia 31 coincidint amb la Diada de Mallorca. Tots units fem xarxa! Per cert, he conegut la proposta d’en Bibiloni a través d’El blog d’en Potti, que està adherit a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Ja en som 245!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Soc un lector habitual de l´Avui i certament crec que comença a ésser una mica excessiu per part de un sector de gent propera a CiU aquesta reacció per no estar al poder. Llegint avui aquest article del senyor Cot em semblava estar més llegint un article d´opinió de "La Razón" o "El Mundo". Si llegeixes aquest article i algun dels que escriuen en aquells mitjans veuràs que les diferències son quasi bé idèntiques. CiU reflexiona!!!
Insisteixo en una idea explressa en molts comentaris d’aquest bloc: resulta imprescindible que l’entorn de CiU, que tan s’escarrassa per vilipendiar l’esquerra independentista, munti un grup de pressió per fer avançar el seu partit cap a postures sobiranistes reals.
La possibilitat que fessin una proposició al Parlament perquè convoquès un referendum d’autoderterminació seria una bona manera de intentar un avenç sobiranista del país.