L’editor del nou Singular Digital escriu avui un article que, amb el títol de "Plataformes", fa una crítica potser a Sobirania i Progrés, potser a la PDD. Per mostrar les seves credencials com a partidari d’aquest tipus d’agrupament civil ens explica que va ser fundador de la Plataforma per la Llengua. Les seves virtuts oratòries el porten primer a felicitar les plataformes sobiranistes per la concreció dels seus objectius. Ja és d’agrair que no digui que són foteses i que no hi ha res a pelar. Però tot seguit vénen les crítiques. Cabré voldria que aquestes plataformes renyessin Esquerra perquè ha fet Montilla president o perquè no ha volgut el pacte amb CiU (que CiU tampoc volia, tornem-hi!). Ahir E-notícies li feia una entrevista en què assegurava que el diari que dirigeix no és l’organ de CiU i avui, llegint el seu editorial, es percep que el sentit de l’article contradiu la declaració de principis. Em temo que, amb aquesta transparència, el mitjà tindrà dificultats per fer forat. És cert que hi ha altres opinions, però la línia editorial és clara, tan clara com és aquest bloc, que per això és un bloc i no un diari digital. Però, deixant tot això de banda, em quedo amb la frase final del seu article: per quan una plataforma semblant creada des de l’àmbit de l’oposició? Exacte! I si pot ser, amb el mateix objectiu sobiranista. Perquè aquesta és la gràcia, Jordi. Si hem de crear una plataforma propera a CiU perquè renyi en Carod, la cosa tindrà poca gràcia, no trobes? D’altra banda, qui no llegeixo mai és en Sostres. No m’interessa ni gota l’opinió d’aquest senyor. En deixo constància per si la informació interessa l’editor.
A part de Cabré, hi ha un parell de noms més que avui treuen el cap per aquest bloc. El primer és Joan Laporta. Trobo curiosa la coincidència de les paraules de Pilar Rahola al programa de Xavier Bosch a Rac1 sobre el paper de Laporta en l’època del PI, d’una banda, i la portada de la revista Òmnium, on Laporta diu que no podem deixar la reivindicació nacional només en mans dels polítics, de l’altra. Potser, a més, cal lligar aquestes coincidències amb la frase final de l’article de Cabré? Ho veurem en els propers dies, setmanes i mesos, però seria una gran notícia que finalment el sobiranisme de CiU s’organitzés. Xavier Bru de Sala s’expressa, encara sobre la sobiranització de CiU, i en un article a El Temps, segons llegeixo a Tribuna Catalana, en la mateixa línia que aquest bloc, si em permeteu la presumpció. Bon senyal.
Mentre esperem notícies de CiU i estem pendents de les insinuacions de Cabré i dels moviments de Laporta, els blocaires sobiranistes, aquestes dues-centes trenta-nou veus (ara mateix) majoritàriament anònimes que representen la diversitat sobiranista dels Països Catalans, continuem construint un espai de comunicació amb un gran potencial. Aquesta setmana, el fet que Vilaweb n’hagi donat la notícia ha representat un gran impuls per a la difusió. Avui, el web catalexa presentava una nova actualització de dades i l’ascens en posicions és realment espectacular. I això que, si no ho tinc mal entès, només compta les visites amb l’Explorer. La Xarxa de Blocs Sobiranistes ha passat de la posició 3.086.037 a la 1.855.072. No tothom es pot permetre posar en marxa un diari digital, però gràcies a la feina de l’Octavi, en Marcús, en Jaume i altres noves incorporacions, tenim una eina que promet i que donarà moltes sorpreses al llarg de l’any que estem a punt de començar. Per cert, el 2007 serà l’any del Referèndum és democràcia. Falten deu dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tan de bo l’entorn sobiranista de CiU tingués la capacitat per organitzar-se en una plataforma que reivindiqués la independència del país. Però tinc la sensació que això no és possible. Entre altres coses perquè la formació política no ho permetrà mai. És pot ser independentista en la intimitat o bé com a factor romàntic per enganxar a quatre xavalins de la JNC. Fins i tot per quan, com ara, han quedat expulsats del govern per haver-se creat només enemics, exigir que els altres ho practiquin sistemàticament.
CiU no és sobiranista. No ho ha sigut mai. Només cal repassar declaracions dels actuals líders des de les darreres legislatures quan eren al poder. En tot cas segueix la filosofia del regionalisme. El mateix ex-president Pujol es va encarregar d’anestessiar aquesta possibilitat. El coqueteig constant entre els grups econòmics i els seus dirigents l’han prendre posicions allunyades d’aquesta opció política. El que caldria és una refundació de l’espai sobiranista conservador.
Apunto una idea: si la federació regionalista no aguanta el sotrac de le sproperes eleccions municipals (cosa que tot sembla indicar) i en conseqüència a les eleccions espanyoles rep una discreta clatellada, no és gens agosarat dir que la crisi pot portar a una separació entre Unió i Convergència. Unió apostaria per una dreta catalana propera al PP (tipus UPN o UA) i Convergència tindria l’oportunitat de construir un espai independentista de dretes.
El panorama polític quedaria vertebrat i seria més fàcil avançar cap el referèndum d’autodeterminació.