Blog d'en Xavier Mir

Això s’acaba. Només queda el repàs blocaire del 2006 i els desitjos per al 2007. A partir de demà aquest bloc introduirà alguns canvis. Any nou, vida nova. A partir de demà començarem a dir que "Referèndum és democràcia", i tenim tot un any per dir-ho, però la manera com acabem el 2006, amb un nou atemptat d’ETA, hi afegeix continguts. Referèndum també pot ser pau. Si més no val la pena provar-ho i poden fer-ho en nom meu.

Us ofereixo un resum del mes i de l’any quant a articles d’aquest bloc.

L’any continua tenint en la campanya "Jo també vull un estat propi" un llistó difícil de superar per a mi, però he pogut observar que hi ha alguns articles que han anat rebent prou lectures per acostar-se als que van centrar la campanya. És el cas de l’article "La remor no persisteix, creix!" (508 lectures), un article escrit el 23 de setembre, un cop acabada la campanya, que volia transmetre la sensació de tensió constant in crescendo en el sobiranisme malgrat el desenllaç del culebrot de l’estatut i un cop Maragall havia expulsat ERC del govern. Si el sobiranisme era viu aleshores, més ho és ara. I cal no identificar-lo exclusivament amb ERC.

L’altre article que acumula un volum considerable de lectures és "Endavant!" (470), una opinió de suport a la decisió d’Esquerra de repetir l’acord amb PSC i ICV. Els quaranta comentaris rebuts donen la mesura de l’interès de l’article, però també de les confrontacions dialèctiques amb els qui pensaven i continuen pensant que ERC es va equivocar. Gairebé les mateixes lectures ha tingut un article escrit per les mateixes dates: "Última incògnita: la persistència de l’estratègia pseudokamikaze". Al llarg del mes de novembre vaig anar desgranant els detalls de la nova situació política. Jo sóc dels optimistes. Penso que l’opció d’ERC no ha ensorrat el país, sinó que ha posat les bases perquè es pugui continuar avançant en els tres fronts que ens han de permetre arribar a tenir un estat propi: la sobiranització de CiU (sobre això, per cert, llegiu el bloc d’Antoni Vives, que continua essent la meva aposta per a la secretaria general d’una nova CiU), l’hegemonia d’ERC a les esquerres (i el desgast del PSC està servit si el PSOE continua assetjant els qui els intenten representar a Catalunya) i l’aglutinament de la resta de sectors a través de la societat civil.

I encara hi ha algun article que m’agradaria recordar, com l’intitulat "Que el pes d’Escòcia caigui damunt Montilla", "Què fem amb Montilla?" o "El PP i ZP utilitzaran el teu vot contra Catalunya", aquest darrer una mica més antic, però força llegit en el seu moment.

L’any s’acaba també amb una gran satisfacció pel fet d’haver vist el naixement i l’expansió d’un lloc web que donarà molt de si el 2007: la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Entre les darreres incorporacions hi tenim en Biel Barceló, que ha obert bloc i l’ha sindicat a la XBS. És una incorporació que ens honora i ens enriqueix. Per cert, en el moment d’escriure aquest article la XBS té 249 membres. Ningú s’anima a ajudar-nos a acabar l’any amb una xifra més rodoneta?

I com que amb l’any s’acaba un mes, us relato també quins articles han destacat aquest desembre: "Tot esperant la reacció de CiU a la proposta d’ERC" (384 lectures), "Doncs sí: despolititzar la llengua" (337), "La bandera, la llei, els pseudokamikazes i els pseudonacionalistes" (271), "Les JSC no volen debats democràtics" (250) i fins i tot la innocentada del ciutadà Joan Carles. En fi, espero que tots i totes tingueu una bona entrada d’any i que tots els nostres desitjos per al 2007 es facin realitat.

Nota final: avui, com ahir, segueixo la proposta de Gabriel Bibiloni incorporant la senyera al bloc. Visca Mallorca i visca els Països Catalans!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!