Inútils útils
Si els inútils no existissin, s?haurien d?inventar;
el mon no seria el que és sense inútils.
Perquè ningú no s?ofengui
ni em titlli de prepotent o de sobrat, començo per dir que tots som inútils amb mesura…Bé tots
no, hi ha inútils amb desmesura però no són d?aquests dels que vull parlar, no
sóc metge ni psicòleg.
Em refereixo als inútils
corrents com tu i com jo, gent negada per els treballs manuals, per el ritme,
per la música, per la pintura…. No vull dir tampoc que tu i jo – o vosaltres-
siguem negats per totes aquestes coses, probablement per alguna sí i d?altres
no, o per d?altres que no he posat. Tots som probablement més inútils que útils
i desconeixem totes les nostres inutilitats ? i totes les nostres utilitats ? perquè
no arribarem mai a posar-nos a prova en totes.
Per tant la inutilitat en sí,
no és el problema, ho son les inutilitats creuades. Ja he parlat altres vegades
del meu amic Peter
sí, Peter a seques perquè el seu descobriment -el postulat de Peter- es va
convertir en axioma en el precís moment que va ser formulat.
En termes d?inutilitat, un inútil és la persona que ha arribat a dalt de tot de les seves
possibilitats aprofitables.
Es clar que si hom és útil
per fer una cosa ben feta i la fa, n?hi encarregaran un altra un xic mes
complicada, i si també és útil per fer aquesta segona, li encarregaran una
tercera i etc, fins que arribarà al seu nivell d?inutilitat on ja no sara útil
per allò encarregat, però lliurat de les responsabilitats anteriors, tampoc serà
útil per allò que ho era abans. No serà un inútil total, serà un útil fora de
lloc. L?escala d?incompetències (d?inutilitats) és només de pujada i no de
baixada, de manera que l?inútil es queda al lloc equivocat perquè ja no pot
pujar més, i no pot baixar perquè te el lloc ocupat per un futur inútil, encara
útil.
Això sí que és greu, però el
corol·lari és pitjor: el mon esta regit per inútils, les empreses estan regides
per inútils, la política esta regida per inútils, l?estrat superior de la jerarquia
esta formada pel club dels inútils.
La regla no te excepcions,
encara que el cas de Joan Clos (un cas que, estic segur que s?estudiarà a les
facultats d?aquí a poc) és una excepció
aparent. Si ha estat tan inútil com a alcalde (vox populi dixit que ha deixat
descontent a tothom) amb ficades de pota tan reiterades i escandaloses, ridículs
extravagants, i lindezas caciquils,
com l?han promogut a ministre?.
La clau esta en l?objecte
de la seva inutilitat: inútil com a alcalde, útil com a recanvi de ministre inútil.
I ministre inútil, útil com a recanvi de president inútil: son les inutilitats
creuades que per entendre-les cal multiplicar-les per -1, com en matemàtiques,
per canviar de signe i veure-les del dret: [alcalde ministre i president inútils]
en valor absolut.
Que consti que quan dic inútil,
no m?estic referint a la inutilitat de la persona, sinó a la seva inutilitat per exercir la funció que ocupa.
El mon no seria com és si
tots ocupéssim el penúltim lloc (últim de la nostre utilitat)…..però
aleshores qui ocuparia l?últim?
Joan Clos, naturalment, que exerceix d’inútil i
és bufó, lindo. Ens ho passaríem tant bé…. anant pel carrer
amb pancartes que dirien ?Jo també sóc Joan Clos? i si be no seria útil, al menys seria divertit.