Anem D Baixa
En aquesta
notícia de El Punt s?hi concentra una part important de la identitat del nostre
país. Si be l?estadística de baixes laborals fa referència a tot l?estat
espanyol, sense desglossament per autonomies (regiones o nacionalidades) en
principi, podem donar per bo que a Ca Nostra (nom eufemístic de Catalunya) el números
son semblants, si no iguals.
Som una nació que ens mantenim anualment amb 10 mesos de
treball, un de vacances i un de baixa laboral. I olé.
Però no ens hem d?encaparrar, Noruega, Suècia, Àustrica
i Finlàndia ens van al davant i són països i estats independents, de manera que
això no rebaixa les nostres chances a
assolir la independència, ni les reforça.
Simplement ens diu que com mes alt nivell de vida, i
mes estat del benestar, mes en volem fruir sense haver de passar per la
maledicció bíblica del treball.
La nostra sanitat, una de les mes avançades del mon,
queda en un mal lloc a la vista del que triga a curar-nos i nosaltres, com a
treballadors, quedem una mica fleumes.
O potser no és ben bé així?, seria possible un fingiment?,
som uns aprofitat del sistema de protecció social?.
Doncs sí, una part important sí. Si seguim l?exemple
de l?estadística del mig pollastre que ens mengem tu i jo quan jo ni el tasto,
els 32 dies da baixa de mitjana es converteixen en mesos (o anys) reals per als
qui agafen les baixes. Es per posar-nos tots a parir i prendre?ns sis mesos per
el natalici.
Es evident doncs, que el País (un altre nom eufemístic
de Catalunya) va de baixa ja que les persones són les que formem el país i
sembla que estem millor fugint de penes i treballs que construint ni que sigui castells
de sorra. El mar se?ns l?ha enduta i només queda el pamet per jeure al sol.
Si fa bo, l?onze de setembre aniré a passejar a la
platja, si no a casa, no cal omplir els carrers ni fer ofrenes en un dia de
festa, val mes que ens mobilitzem en horari laboral perquè desprès de la independència
puguem descansar de tanta cantarella.