Brindis al sol
Oh
sol, oh màgic poderós
que
sens filtres ni col·liris
vesses
la gamma del teu iris;
tornes
l?espai de tots colors!
La
teva alquímia és sobirana:
amb
magistral facilitat,
prodigues,
lúcid, ton esclat
per
les muntanyes i la plana.
La
pedra atenys filosofal
quan
et passeges triomfal
com
un rei Mides que no mor.
La
teva llarga vara poses
sobre
la cendra de les coses,
i
ressorgeixen fetes d?or.
Guerau
de Liost (Alquímies Solars)
Aquest vers de Guerau de Liost
hauria de figurar sencer en l?argumentari de campanya de tots i cadascun dels
partits, i els militants l?haurien de recitar sense el mes mínim dubte, com la
doctrina del catecisme o com els versicles de l?Alcorà. Convindria sobretot que
els assistents a un míting el diguessin de viva veu, posats en peu, a l?arribada
del líder i es deixessin de les tonteries del voleiar de banderes i les
musiquetes. Així farien cultura.
Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) va ser un
notari notori, que va aprofitar que la professió raja prou sense matar-s?hi
gens per escriure versos. Es un autor recomanable (per el meu gust). Polític de
dretes, membre de la Lliga
i fundador d?Acció Catalana es citat en els versos satírics d?en Segarra en
relació a l?Estatut (de Núria).
Versionar versos d?altri sempre dóna molt de sí, si
el versionador es prou hàbil i domina la llengua. En el cas de Josep Mª de
Segarra això és fora de tot dubte; Segarra ha estat l?escriptor que ha pintat
els quadres literaris mes acolorits, és el Van Gogh de la llengua catalana, i
al versionar aquests versos de l?avi del (encara) Molt Honorable ens adonem que
absolutament res ha variat des de aquell primer Estatut, ni en la forma ni en
el fons.
Verge
de la vall de Núria,
voltada
de diputats,
gent
política de cúria
vestits
i desarrapats,
veïns
del carrer de Llúria,
o
només aficionats,
verge
de la vall de Núria,
ja
estem ben atabalats!
………………………
Van
tots amb gest caòtic
i
amb una mena d?embut,
cercant
un lloc patriòtic
per
fabricar l?Estatut.
————–
Aquí
els teniu, verge tosca,
vagament
venint de l?hort,
per
decidir nostra sort
com
s?estan trencant la closca.
———-
Cau
la nit i en la quietud
sospiren
cent mil estrelles;
mentre
es couen les costelles
ells
rumien l?Estatut.
————–
Perquè
els mireu, Verge Santa,
com
uns pobres fills de pis?
Doneu-los
peixet, senyora
i
quatre grans de panís
————–
I
els lleparan les sabates
per
un Estatut tan bo,
que
fins fa trencar el plor
al
senyor Bofill i Mates
I
al Constituent Congrés
ja
no es parlarà mai mes
de
separatisme i fúria,
i
estarem entusiasmats
veient
allà en la foscúria
el
funicular de Núria
i
el clatell dels diputats.
Josep Mª de Segarra
(Nous Goig a la Marededéu
de Núria)
Ara,
a mes del clatell els hi veiem el morro davant les carxofes a totes hores.
Potser d?aquí ve l?èxit de tants programes de cuina?