Nefertiti
Que diguin
el que vulguin:
va existir Nefertiti.
Temps ha, en un món antic,
visqué amb un faraó.
Però, encara que dormís al llit faraònic
ella pertanyia a tots els segles.
I el faraó patia
davant d?aquesta evidència.
M?assabento, cercant informació sobre
l?autor que he triat, que l’escriptor- poeta siberià Evgeni Evtuxenko viu encara, ha de
tenir uns 73 anys, i volta pel món. No fa gaire va ser a Cuba, i d?una
entrevista que li van fer n?he extret aquest fragment:
?He estat en 94 països i la majoria són
capitalistes. Durant l?estalinisme, teníem una broma que podia costar-te quatre
anys de presó, i era sobre la diferència entre el capitalisme i el socialisme.
La diferència és que en el capitalisme l?home explota a l?home; en el
socialisme és l’oposat. Està clar. Desgraciadament, és veritat. Jo sóc
socialista idealista. No puc ser distint. És massa tard per a mi.?
Tant se val,
la mirada interior d?algunes persones els fa veure coses que els altres no
veuen, i si ho saben expressar en paraules – que per a alguns dels qui les
llegeixen són mes que paraules – diem que aquells són poetes. No és veritat. Els
poetes no existeixen, només existeixen els que entenen poesia.
Ell, altivament portava la túnica,
pronunciava condemnes,
afermava la seva força
però, com diu Avicena,
dins la natura tot poder és dèbil
davant la bellesa.
El faraó, turmentat, acomplexat…
cargolava llòbregament
el tovalló durant l?àpat.
Ell tenia soldats
i carros
Ella
ulls,
pestanyes
i el front
il·luminat d?estrelles,
i la perfecta corba del coll.
Es
característic en Evtuxenko l?escalat d?alguns versos. No és un caprici ni un
lluïment, ni tampoc l?afectació de la ?poesia visual?, és un pautat per poder
llegir amb sentit l?intenció i la cadència: ella,
ulls, pestanyes cauen com l?aigua de pedra en pedra fins la primera pileta,
i d?allà, amb el front, il·luminat,
llisquen avall per la perfecta corba.
(Nota: L’escalat del que parlo no es pot veure a tot arreu on hi és. Doncs al publicar el text, la interfície- tan intel·ligent ella – em "corregeix" els espais que sí es veuen en el mode de "previsualització". Senyors tècnics en informàtica, si us plau….)
Quan anaven portats als seus palanquins,
les mirades,
per intuïció
no miraven
al faraó
sinó a Nefertiti
Poc amic de carícies, el faraó
es permetia veritables grolleries,
perquè sentia la fragilitat del poder
davant del poder de tal fragilitat.
I l?erosió
anava minant
les esfinx.
I les creences
erosionades,
empal·lidien.
Però a través dels fets i les idees
a pesar de tots
els errors de tots els
temps,
s?anava allargant el coll de Nefertiti
i així ha arribat fins a nosaltres.
És
aquest ideal de bellesa en que la impuresa no hi te cabuda, tan irreal que ha
calgut que recaigués en una jove reina adormida al llit parat sota el desert,
des de fa milers d?anys. Tan lluny i tan a prop nostre que no només ens ho
creiem perquè uns arqueòlegs ens ho han assegurat, i això que nosaltres adorem a la
ciència com l?espòs de
Nefertiti adorava a Ra-Aton.
És
en
el dibuix d?un jove
i en el penjoll
d?una treballadora.
I sempre a algú purifica
mai cansa,
mai perd el fulgor
i sempre hi ha algú, que de nou
torna a sentir-se petit
quan és al
costat d?ella.
Tots, de vegades, ens quedem embarrancats
I Nefertiti?
Nefertiti
a través de la vida,
de les lluites,
dels rostres
i dels dies.
segueix avançant sempre cap a algun lloc…
Que diguin
el que vulguin:
existeix Nefertiti.
Evgeni Evtuxenko (del llibre "La llanxa d’enllaç)
(Traducció ?o traïció-
al català que he fet a partir de la versió castellana de Jesús López Pacheco,
sobre una traducció directa del rus, de Natàlia Ivànova. Publicat per Alianza
Editorial sota el títol de ?Entre la ciudad SÍ i la ciudad NO?)