El títol d’aquest apunt te una raó de ser. És el títol de l’últim apunt de la Reyes, fa dos o potser tres anys. Avui ella hauria fet 54 anys. Va morir el mes de juliol d’enguany
El seu bloc, Psicoapunts, fou un dels emblemàtics de l’era daurada dels blocs – aquell període entre 5 i 10 anys enrere – quan sorgiren sòlids afectes entre blocaires, d’aquells que perduren i perduraran. Els blocs de Vilaweb han estat una escola de respecte i d’amistat, d’intercanvi, com no n’havia trobat enlloc des de que estudiava el batxillerat.
Ara que acabem aquest any, aquest bloc també s’acaba. Tot te un principi i un final, cal saber girar full i escriure altres pàgines, cal seguir caminant cap allà on el vent em porti, fins que arribi a l’últim alè d’aquesta vida. Cal reinterpretar els significats per que els referents, amb el temps i els esdeveniments perden sentit i arriba el dia en que t’adones que la significació ja no es la mateixa.
No se si hi ha una altra vida mes enllà d’aquesta que coneixem, una prolongació del jo sense el soport corporal, esperit pur. Quan una persona mort, viu només en el record dels vius o viu mes enllà una altra vida mentre els vius la portem al cor? Perviure és nomès un desitg vehement? Son preguntes que no tenen resposta.
Però tan se val les cabòries, si la fe és la certitud del qui no sap del cert, tinc per fe i donc per cert que la Reyes viurà dins de tots els que l’hem estimat i l’estimem fins que l’últim cor amant es pari.
Mes enllà, el silenci.
Amb quins altres sentits me’l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau.
Bé Josep,
Espero que et poguem seguir llegint en alguna altra atalaia.
A reveure !