El vespre del dia 6 de juliol Vilaweb va restablir el servei de blocs després de fer-hi un seguit de canvis. Entre aquests canvis hi havia la incorporació d’un apartat d’estadístiques que permet saber les visites al llistat principal i a cadascuna de les entrades, apunts o articles del bloc. Ahir al vespre, el meu
Quan un polític independentista català, basc o gallec opta per anar de diputat al Congrés de Madrid, sap que hi ha uns requisits legals, sap que ha d’entrar en el joc d’acceptar temporalment unes regles de joc que són les del país del qual es vol independitzar. El seu objectiu polític és clar i l’estat
Aquest escriptor i periodista, al qual ja m’he referit en una altra ocasió, publica avui un article a l’edició maresmenca d’El Punt en què dóna la seva opinió sobre el fet que Xavier Vendrell demanés a CiU que es disculpés per les seves acusacions un cop ha quedat arxivat el cas que se li imputava.
Carod diu que en les negociacions postelectorals posarà com a condició la Conselleria de Cultura. Sectors del PSC (informa e-noticies) aposten per la sociovergència. El tripartit ha passat a ser bipartit i encara hi ha desavinences. És molt divertit llegir avui l’editorial d’El Punt, on a propòsit del pla d’infraestructures del transport diuen que "la
Segons informa eldebat.com, un sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió diu que només el 22% dels catalans sap que el govern està integrat pel PSC i ICV. Aquesta notícia seria alarmant des del punt de vista de la relació entre les persones i les institucions polítiques a través de les quals ens organitzem. I, cosa encara
Avui he llegit que cadascun dels 14 articles que Maragall ha escrit al seu bloc ens ha costat 1.500 euros. Jo no sé com ho porten la resta de coblocaires, però a mi escriure al bloc no em suposa un esforç tan gran. Per aquest preu potser podria escriure unes quantes tesis doctorals. Predico en
Joan Oliver diu a l’Avui que l’enquesta de La Vanguardia és seriosa. Per a mi totes les enquestes són iguals, però no està gens malament desacreditar d’aquesta manera la del CEO. Si la que paguem entre tots no és seriosa, si hi ha un excés de cuina, per què no ho denuncia ningú allà on
Salvador Cot continua fent veure que ERC i el projecte sobiranista no existeixen (i ICV tampoc). Ara ho fa demanant el debat Mas-Montilla. Diu que és el que interessa a la gent. A les darreres eleccions també es volia fer un cara a cara i al final va ser La Vanguardia qui en va reproduir
Deia López Bulla l’altre dia que donarà el seu suport a Montilla perquè creu que ja és hora que Catalunya tingui un president no nacionalista. Jo també ho penso. El nacionalisme s’hauria d’acabar. Ja fa massa temps que tots plegats en parlem, de nacionalisme. Mirem a Espanya; quina necessitat tenen de parlar de nacionalisme? Per
"Quina edat deuen tenir ara els líders polítics que canviaran, d’una vegada per totes, aquest sistema subordinat? Han nascut? Naixeran?" Són paraules de Salvador Cot a l’Avui. D’aquestes paraules se’n podria deduir que tot està per fer. Que l’alternativa a aquesta subordinació a Rodríguez Zapatero que ell denuncia no solament està encara per construir sinó
En aquest món hi ha països que funcionen amb un sol carro. Un carro espaiós, amb compartiments, on cadascú té el seu lloc i intenta portar el carro més cap a la dreta o cap a l’esquerra. El carro, però, és un: el carro del país. Hi ha una identitat comuna. Els catalans, des de
L’enquesta de juliol del Centre d’Estudis d’Opinió no dóna cap informació real, per a això caldrà esperar l’1 de novembre, però dóna una hipòtesi. Què passaria si els resultats fossin realment aquests? El primer que caldria fer és preguntar a Artur Mas: i ara què? Mas va basar la seva estratègia a sacrificar-ho tot en
Si fem una mica de memòria (i en política això no és fàcil perquè es viu molt al dia) i tornem a les eleccions de 2003, els principals arguments informatius eren la bipolarització Mas-Maragall, la clau d’Esquerra vista la improbabilitat de majories absolutes (i la pressió contra l’argument de l’equidistància) o la possibilitat que s’acabés
Un bon control dels mitjans de comunicació i una societat despolititzada són una combinació excel·lent per als malabarismes polítics. Un pot fer una cosa i assegurar públicament que n’està fent una altra. I si manté aquesta actitud durant un temps relativament llarg fent cas omís de les crítiques pot aconseguir que la majoria de la
(ve de l’entrada anterior)"…escapada a Perpinyà…" Efectivament, Carod actua amb mentalitat nacional catalana. ETA havia matat a Catalunya. La solució del govern espanyol, malgrat la petició multitudinària de diàleg a Barcelona després de l’assassinat d’Ernest Lluch, era de no parlar. La solució de PP i PSOE va ser signar un pacte antiterrorista, una llei de