Salvador Cot continua fent veure que ERC i el projecte sobiranista no existeixen (i ICV tampoc). Ara ho fa demanant el debat Mas-Montilla. Diu que és el que interessa a la gent. A les darreres eleccions també es volia fer un cara a cara i al final va ser La Vanguardia qui en va reproduir un entre PSC i CiU. Mireu si hi havia interès per aquests dos partits que a les eleccions van perdre 10 escons cadascun. A mi, si més no, no m’interessen ni Mas ni Montilla. M’interessa un partit que pugui canviar les regles del joc, un partit que renovi la política catalana; i si aquest partit no participa en el debat, el debat perd interès. Així de senzill. Els debats a dos no fan altra cosa que reforçar el bipartidisme i aprimar la pluralitat democràtica. Si es fa un debat televisat entre Mas i Montilla se n’hauria de fer un altre Carod-Mas, Saura-Piqué, Piqué-Montilla, etc., amb totes les combinacions possibles. Cot es refereix també als blocs electorals. Sobre aquesta qüestió, jo penso que el perill no és pas la professionalitat dels periodistes sinó la pressió que puguin rebre dels empresaris. Al món dels mitjans no tot funciona com Vilaweb, on qualsevol persona pot obrir un bloc i expressar la seva opinió o exercir el periodisme per lliure. Ja se sap que els periodistes estan sotmesos a pressions. Pregunteu-ho, per exemple, a Rita Marzoa. Per això té una importància especial que hi hagi un periodisme independent i crític a l’abast de tothom a Internet. Però la societat catalana encara no navega prou, com va quedar demostrat en el recent referèndum per l’estatut. Hi havia la sensació, molt estesa, que a Internet guanyava el NO de llarg. Hi ha una interacció molt positiva entre l’hàbit de consultar internet i el nivell d’informació i opinió de la ciutadania.
Saül Gordillo ha tingut l’amabilitat de citar el meu bloc, crec que per primera vegada des que m’hi vaig posar el 4 de febrer. Saül Gordillo és un d’aquests periodistes lliures que deia. Al costat de l’enllaç amb el meu bloc, n’hi ha un altre al bloc de Lluís Pérez. Si hi entreu hi veureu una foto d’Antoni Castells amb una corona d’espines. Internet té aquestes coses. Qui vulgui pot veure la foto i pensar si realment el setge a Carod estava justificat, sobretot tenint en compte que un membre del govern, concretament el conseller d’Economia, va fer el mateix gest. I això per no insistir que qui va donar la corona a Carod va ser el mateix Maragall. Espero que a poc a poc aquestes informacions vagin arribant a les persones perquè tinguin tots els elements de criteri necessaris per emetre un vot realment lliure en les properes eleccions de l’1 de novembre o per assistir a la manifestació de l’11 de setembre. Ho diré ben clar perquè la meva opinió també és lliure: el setge a ERC ha estat brutal, desproporcionat i injust. Analitzeu i contrasteu cadascun dels aspectes que se’ls ha pretès imputar al llarg de la legislatura i ja m’ho direu. Que no s’està parlant amb ETA? Que no han arxivat l’escandalosíssim cas Vendrell amb una centèsima part del ressò mediàtic que van tenir les acusacions? Etc., etc. És clar que al costat de la meva llibertat per dir això hi ha la mateixa llibertat que tenen els qui afirmen que els d’ERC exploten el victimisme. Com deia en Sisa, visca la llibertat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Am un estat que te a les maximes autoritats i serveis d’intel.ligència i el poder economic al servei de la unitat de l’Estat.
Sobre tot quand no interesa per què existeix el perill que vertaderment revife a l’alça.
Però no sols hi ha un setge extern, si més no soc dels que pensen que dins de la direcció d’ERC tanmateix es practica un setge intern per els dirigents des de dins del partit.
Saben perfectament la direcció i els limits que tenen marcats, quand toca i en contra de qui toca utilitzar l’independentisme, però sense arribar al extrem de malmetre la unitat de l’Estat.
Aquesta sensació de injusíicia es produeix per la manca de sentit de govern que tenen els republicans, quan aprenguin a baixar del nùvol, (dubto molt que això pugui succeir amb l’actual lideratge) ells i els seus simpatitzants assumiran que el setge et persegueix per defecte i si no que preguntin als partits que ja tenen una experiència molt marcada en aquest sentit.