L’enquesta de juliol del Centre d’Estudis d’Opinió no dóna cap informació real, per a això caldrà esperar l’1 de novembre, però dóna una hipòtesi. Què passaria si els resultats fossin realment aquests? El primer que caldria fer és preguntar a Artur Mas: i ara què? Mas va basar la seva estratègia a sacrificar-ho tot en l’acord amb Zapatero per assegurar-se el retorn a la presidència de la Generalitat. Hi ha sacrificat les relacions amb Esquerra en acordar un estatut retallat amb l’objectiu de deixar-los aïllats en l’oposició a l’estatut. Hi ha sacrificat l’equilibri intern de la C i la U, com s’explica en el llibre de Sànchez Llibre, del qual avui es fa ressò Alfred Bosch a l’Avui. I s’ha arriscat tant en l’operació que fins i tot s’ha compromès a no ser president si el seu partit no és el guanyador de les eleccions. Ara podria ser que el PSC guanyés les eleccions. L’enquesta del CEO diu que els treuen 1,6 punts. I jo em pregunto: valia la pena tota aquesta operació, senyor Mas? Està segur que és cap aquí que vol portar el partit de Jordi Pujol, un partit que ha governat durant 23 anys i que durant força temps ha tingut l’hegemonia del catalanisme?
La segona qüestió és: hi ha alguna relació entre una hipotètica victòria del PSC-PSOE l’1 de novembre i el fet que gairebé la meitat dels catalans se sentin també espanyols segons la mateixa enquesta del CEO? No podria ser que el missatge regionalista que dóna CiU estigui alimentant una doble identitat nacional que afavoreix més el PSC-PSOE, partit sucursalista amb doble identitat, que no pas la mateixa CiU? Diuen els sociolingüistes que el bilingüisme és una condició indispensable perquè hi hagi substitució lingüística. Ja sé que la llengua i la política no evolucionen de la mateixa manera, però hi ha elements en comú. Està més que estudiat que quan una comunitat lingüística abandona la llengua ho fa en tres fases. Primer són monolingües en una llengua, després són bilingües i al final són monolingües en la llengua inicialment apresa. Un país que no té clara la seva identitat és un país en un procés, diguem-ho així, de substitució identitària. I el fet que hi hagi grups que rebutgin el discurs identitari i que l’intentin neutralitzar forma part del procés.
Si em permeteu una llicència, quanta gent hi deu haver a CiU que prefereixi una Catalunya en mans del PSC-PSOE abans que una Catalunya independent? Diuen que el catalanisme està dividit. Ho diuen, sovint, de manera interessada. Volen que els fills pròdigs d’Esquerra tornin a la casa gran del catalanisme. La unitat del catalanisme passa, segons ells, per un suport cec i gratuït d’ERC a CiU. Els qui es fan dir nacionalistes haurien de tenir clar que els sistemes de partits funcionen com els sistemes ecològics. Si hi ha un partit que desapareix, els altres es recol·loquen. El dia 1 de novembre pot ser un punt d’inflexió en la minorització de la identitat catalana. I el dia que aquesta minorització sigui un fet irreversible ja no tindrà cap sentit que hi hagi un partit nacionalista. Aleshores s’haurà instaurat el mateix bipartidisme que a Espanya. És aquesta la direcció que porta Mas? Jo no el seguiré, és clar, però estaria bé que ho expliqués als qui pensen que segueixen un líder nacionalista. No hauria reforçat molt més la identitat catalana i l’ecosistema polític català plantar-se davant les retallades de l’estatut? Ara potser s’adonaran que l’entrada del PSOE a la política catalana no s’ha produït amb ERC. ERC els ha fet entrar per la porta del davant, i com que no els ha agradat el catalanisme que ha hagut de practicar Maragall han canviat de candidat. Però CiU ha deixat oberta la porta del darrere de la seva "casa gran". I és allà on farà feina el PSOE. A la porta del darrere és on PSOE, CiU i empresaris es mouen sense la nosa dels independentistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta enquesta el millor que pots fer és tirar-la a la brossa, atès que més del 70% dels enquestats declara haver anat a votar al referèndum de l’Estatut. Més de 20 punts respecte la realitat.
Aquesta avantatge permet a Mas tenir més escons que el PSC i per tant guanyar les eleccions. La major part cap al PSC provenen de la capital catalana que tenen menys valor que la resta. Per altra banda saps perfectament que aquesta enquesta ha passat pels fogons del cuiner Zaragoza
Totes les combinacions i especulacions que hi fas están molt bé per a qui tingui pensat votar. Jo a partir de l’estafa d’aquest document que no arriba a la categoria de Estatut, m’abstengo de votar, com no voto en eleccions de baix calibre (comunitats de veïns, club de fútbol, col.legi professional..) perquè en definitiva la política important la cuinaran a Madrid (govern, ministeris, Tribunals const…., etc) i aquí la de coros y danzas (forums, carnestoltes, festes i festetes, Carlinhos Brown…)
Què pugui ser presidente de la Comunitat catalana un ministre d’Indústria que compta per fracassos les seves actuacions (opa’s, Repsol…) i que el seu curriculum sigui sindicalista, membre i dirigent d’un partit, alcalde d’un suburbi del Baix Llobregat, president d’una diputació refugi i cementiri d’elefants dels càrrecs municipals socialistes, i que cofongui volt amb watt (en el seu who is who amb estudis d’enginyeria), és de pena.
Ah! el seu origen no m’influeix senzillament perquè jo sóc extremeny immigrant de l’any 1971, però jo sóc independista català i ell espanyolista compulsiu. Ell és de mentalitat espanyola de Cornellà i jo de mentalitat i llengua catalana de la Segarra.
Els altres candidats estan a la mateixa alçada de incompetència. Necessitem sàvia nova per a una Nació, no gestors per una diputació provincial.