El vespre del dia 6 de juliol Vilaweb va restablir el servei de blocs després de fer-hi un seguit de canvis. Entre aquests canvis hi havia la incorporació d’un apartat d’estadístiques que permet saber les visites al llistat principal i a cadascuna de les entrades, apunts o articles del bloc. Ahir al vespre, el meu bloc superava el llistó de les 5.000 visites. En 23 dies. Ja sé que altres deuen anar per les 10.000 o les 15.000, però per a mi és tot un èxit i n’estic més que content. Gràcies a tots els qui us preneu la molèstia de llegir el meu bloc.
Com que les estadístiques també informen dels 10 articles més llegits, us en reprodueixo el llistat:
Mori el nacionalisme! Visca el sobiranisme! (207 visites)
Substitució identitària? (188 visites)
Jo vull un estat propi (134 visites)
I per què Montilla? (131 visites)
Serrells dominicals sobre ERC i l’independentisme (130 visites)
La democràcia segons Mas-Cabré (113 visites)
Us presentem el candidat Montilla (111 visites)
El gra de sorra dels periodistes (110 visites)
Mas i les legitimitats democràtiques (104 visites)
La represa del pols PSC-ERC (100 visites)
Tots aquests articles han estat publicats amb posterioritat als canvis esmentats. Llàstima, doncs, que no us pugui oferir les estadístiques des que vaig encetar el bloc el 4 de febrer. Amb tot, de tant en tant em trobo sorpreses, com quan aquesta setmana, no sé per quin motiu, un article força més antic, publicat el 27 d’abril, ha rebut 61 lectures. També m’ha agradat trobar avui a El Punt Maresme un article de Jaume Oliveras i Costa que, sota el títol El president de l’estatut, diu coses com aquesta: "És evident que els socialistes intentaran plasmar alguns acords entre governs abans del dia de Tots Sants per rendibilitzar electoralment la fotografia." O bé: "Mas i els seus saben de la importància de les fotos i no els fa gens el pes que els socialistes catalans utilitzin electoralment el funcionament de les comissions Estat-Generalitat." O això altre: "Entre tots, però, no podran evitar que Pasqual Maragall sigui històricament recordat com el president de l’Estatut." M’ha agradat llegir-ho perquè en l’article Elements de reflexió per al nacionalisme que pensa votar SÍ, publicat el 2 de maig, jo feia unes consideracions semblants.
Hi ha hagut altres articles que han tingut bona acollida entre els lectors si tenim en compte els comentaris, com aquests: Violència simbòlica (15 de maig), El PP i ZP utilitzaran el teu vot contra Catalunya (18 de maig). O els debats oberts amb Enric Borràs i Josep Pinyol. Amb l’agraïment, un cop més, als meus lectors, espero que no us importi si ara em prenc uns dies de descans, no sé exactament quants. Com que no hi ha contracte, faig les vacances com vull, i si no vull no faig vacances.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això de tenir un bloc i anar-hi abocant reflexions de manera regular i responsable, i amb una capacitat d’anàlisi que es troba a faltar en tants cronistes i opinadors polítics mediàtics, és una tasca altament lloable i serveix per mantenir l’esperança: si aquest poble té gent capaç de brindar el seu temps i el seu esforç equànim per brindar una visió de la realitat que els mitjans ens furten, és que encara hi ha un camí possible per a Catalunya.
Em sap greu sonar "pilota" quan en realitat no estic fent, al meu entendre, res més que sintetitzar alguns dels teus mèrits. Jo em veig incapaç de mantenir un bloc, i a dia d’avui he de jurar que no n’obriré mai cap: prou feina tinc per mirar d’estar al dia d’allò que escriuen els analistes de referència, entre els quals t’incloc, i veig que la blogosfera també, si hem de fer cas del comptador electrònic.
Bones vacances, i si un dia et sents inspirat i tens ganes d’escriure malgrat estiguis descansant, no et torbis i salta’t les vacances: els afamats d’autenticitat t’ho agrairem. Una abraçada.