L’entrada d’avui és una resposta al comentari d’ahir del saltenc No cal dir que qui vulgui s’hi pot afegir. Anem a pams: "La solidesa d’una coalició governamental consta d’altres conceptes tant o més importants que l’aritmètica, dit d’altre manera, 2+2 no són 4." Ja ho he dit: aritmètica parlamentària i coincidències programàtiques. I hi afegeixo
Una breu referència a l’entrada d’ahir abans d’escriure la d’avui. El saltenc hi va fer un comentari. El seu comentari no anava per la meva proposta que tot el sobiranisme es trobi l’11 de setembre en una manifestació comuna. M’hauria agradat que s’hi afegís, però es va fixar més en la meva crítica a Maragall
Fa un parell de dies que el bloc d’Antoni Soy va fort. Concís i contundent. Naturalment, hi ha moltes coses amb què l’Enric Borràs no hi està d’acord, però era d’esperar. A l’Enric li desitjo molta sort amb el PRC a les properes eleccions i, com sempre, li recordo que ens trobem al final del
Ahir en Josep M. (ignoro si la M correspon al cognom o si és nom compost) va afegir un comentari al meu bloc on deia que Montilla, com a ministre d’Indústria, havia denegat el domini .ct al·legant que no som un país. "Ja és curiós que prefereixi presidir un govern de departament regional a dirigir
Els líders polítics tenen enormes facilitats per crear opinió, per dirigir el debat cap on els convingui. Fa uns dies semblava que tot girava a l’entorn de la catalanitat de Montilla. El PSC-PSOE va llançar l’ham i només era qüestió d’esperar que algú digués que Montilla no té dret a aspirar a la presidència de
Nihil novo sub sole. La proposta de Mas que sigui president el partit amb més escons forma part del que és previsible. Zapatero ja ho va fer a les darreres estatals i Mas també ho intenta. A Mas tant li fa que allò que proposa sigui una lectura restrictiva del funcionament de la nostra democràcia,
Això deia Montilla en una entrevista a l’Avui de diumenge. És una línia de "pensament" amb una llarga tradició, tan llarga que per sort ja tenim una pila de columnistes que en fan la traducció simultània l’endemà mateix, com Isabel-Clara Simó, que ho llegeix així: "La gent són els no identitaris, és a dir, els
Segons informa Tribuna Catalana, Joan B. Culla ha publicat un article aquesta setmana a El País on afirma que Esquerra "està obligada a mostrar d’una vegada per totes de què va: si de força de Govern, amb les seves grandeses i servituds, o de Pepito Grillo crític i testimonial." La manera de plantejar-se la qüestió
Aquest dirigent socialista està abusant tant del filó que el nom del partit contra el qual vol atiar les masses se li està incrustant en el seu nom de pila. Ara torna a treure el cap amb el seu posat sorneguer, amb el riure sota el nas com l’Aleix de les Tòfones, que diria en
Aquesta setmana hem sentit Artur Mas dient que vol recuperar la imatge de CiU com a aglutinadora del catalanisme, diu que volen ser la casa gran que aculli paternalment els descontents d’Esquerra i els qui se senten incòmodes amb la candidatura de Montilla. (Desisteixen d’oferir la casa als d’ICV i als del PP.) Dubto que
Montilla, el flamant cap de llista d’un conegut partit que recentment ha fet un gran canvi en els seus plantejaments, s’ofereix per representar políticament un sector de la societat catalana. Un sector que existeix, perquè si no fos així no els demanaria el vot quan arribés el moment de fer-ho. Però qui pot formar part
Després de posar-se d’acord a rebaixar l’estatut, PSC i CiU acorden ara que cal deixar de banda les reivindicacions nacionals. Tot i que durant el procés estatutari s’havien sentit veus que deien que el text no satisfeia plenament i que no podia durar gaire, ara a CiU diuen que aparquen el nacionalisme. M’agradaria saber quantes
Les paraules de Duran i Lleida de les quals es feia ressò la premsa confirmen l’estratègia de CiU: negar que el debat sobre l’origen de Montilla sigui pertinent em sembla perfecte. Efectivament, no és perquè Montilla sigui d’Iznájar que no tindrà el meu suport, sinó perquè representa un sector del PSC que s’ha acabat imposant
L’entrevista a Miquel Sellarès que publica Tribuna Catalana té l’interès de recordar els principals esdeveniments d’aquesta legislatura que ara acaba des d’un punt de vista que no és el que es vol imposar des dels mitjans. Sellarès lamenta la falta de visió d’estat amb què l’entorn Maragall ha governat la Generalitat, com si fos un
Han passat com qui diu quinze dies des del referèndum i gairebé tot és a punt per encarar les properes eleccions (que, per cert, encara no tenen data oficial per molt que s’hagi consensuat el 22 d’octubre). Avui El Periódico torna a fer una enquesta que no aporta gaire sorpreses però que els dóna l’excusa