Deia López Bulla l’altre dia que donarà el seu suport a Montilla perquè creu que ja és hora que Catalunya tingui un president no nacionalista. Jo també ho penso. El nacionalisme s’hauria d’acabar. Ja fa massa temps que tots plegats en parlem, de nacionalisme. Mirem a Espanya; quina necessitat tenen de parlar de nacionalisme? Per a ells aquesta paraula té connotacions de "pesat", "antiquat", "radical", etc. Ells no es consideren nacionalistes i l’adjectiu que fan servir no és nacionalista sinó nacional. Cansa tant això de ser nacionalista que a poc a poc tothom en va marxant i només hi queden quatre despistats. I on són els qui abans eren nacionalistes?
El que hi ha a Catalunya és sobiranisme i regionalisme. La nostra nació són els Països Catalans. La llengua articula la nostra identitat i la nostra cultura. A partir d’aquí, uns obliden tot allò que no és el Principat (i fins i tot es consideren xarnegos perquè han nascut a la Franja de Ponent) i utilitzen la identitat de Catalunya per construir un discurs polític darrere del qual amaguen una pràctica empresarial que empobreix la nació. Altres, en canvi, tenen com a objectiu que Catalunya sigui un estat des del qual es puguin controlar millor les relacions lingüístiques i culturals dels Països Catalans. Mentre uns maregen la perdiu amb l’encaix a Espanya, altres pensen que l’estat espanyol seria un excel·lent veí. I ens veiem a Europa. Que no sigui perquè el govern espanyol és generós que es pugui parlar en català a les institucions europees. Que no hàgim d’estar pendents de si governa el PP o el PSOE per desenvolupar les nostres pròpies polítiques nacionals.
Sincerament, vist el cost polític i social d’aprovar un nou estatut que al cap i a la fi actualitza quatre competències, potser hauria estat millor discutir directament una constitució pròpia. Però en qualsevol cas, abans d’emprendre una lluita més llarga encara per arribar a un estatut d’autonomia, la majoria de catalans que van acudir al referèndum han preferit donar per bo el text sorgit de l’acord Mas-Zapatero. Ara la Catalunya regionalista i autonomista s’ha quedat sense projecte. No crec que això de desenvolupar un estatut d’autonomia faci gaire il·lusió. En canvi, el sobiranisme es presenta com el proper i definitiu salt endavant cap al ple autogovern. El nacionalisme espanyol ho té clar: no són nacionalistes, són nacionals; uns de dretes i altres d’esquerres (grosso modo), però nacionals. I en Montilla tenen un agent estratègic per espanyolitzar la política catalana, per desnacionalitzar-la com a catalana i nacionalitzar-la com a espanyola. Si el catalanisme polític es queda en el regionalisme, el combat és desigual i tenim les de perdre. Si continua el procés de sobiranització, el catalanisme pot afrontar amb garanties aquesta nova etapa en què ens vol fer entrar el PSC-PSOE. Els votants tenen la paraula l’1 de novembre. I tant els votants com els abstencionistes crítics tenen una ocasió d’or per expressar-se el proper 11 de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Lopez Bulla no li cal ser nacionalista perquè la seva nació no està en perill de desaparició, la seva llengua està salvada, i el seu folckore és més viu que mai. Fins i tot es permet insultar a qui malda per garantir un futur a la seva nació amenaçada. Això sí insulta des del progressisme nacional que sempre ha fet el joc a la dreta nacional espanyola. "Antes roja que rota". En aquest tema identitari sempre s’han posat d’acord. Els nacionals d’ambues bandes: dretes i esquerres.
A CiU i al PSC ja nomès els queda la "gestió".
PD
Volia subscriure el teu bloc amb Bloglines (RSS) i la Resposta és la següent:
"No se encontró ningún canal. Por favor, verifique que el sitio web publica un canal RSS."
Estic subscrit a altres blocs de vilaweb. Pot ser "culpa" teva?
Benvolgut Xavier.Tenim que escollir entre un nacionalisme que toca de peus a terra i que ha tingut la màxima confiança del electorat català en totes i cadascuna de les eleccions al govern de la Generalitat. O bé un sobiranisme que ha tingut la brillant idea de donar al PSC les regnes de la Generalitat, ressuscitant un President que s’ha sotmès una i altra vegada al cap del PSOE( tots sabíem que no podia passar alta cosa) amb l’agravant silenci del sector catalanista del PSC i aprofitats Ciutadans pel Canvi que ara volen xuclar mamella cridant a la porta de ERC. Xavier, ¿que et diu el nas? el meu cada dia veu més clar que es pot reeditar el tripartit, ¿ ERC espanyolitzarà per segona vegada la política catalana?. El 12-M espatllar l’estratègia del tripartit, si, amb el PP al govern aquell pacta tenia garantia d’exit, ara esta clar, Zapatero va per majoria absoluta