Joan Oliver diu a l’Avui que l’enquesta de La Vanguardia és seriosa. Per a mi totes les enquestes són iguals, però no està gens malament desacreditar d’aquesta manera la del CEO. Si la que paguem entre tots no és seriosa, si hi ha un excés de cuina, per què no ho denuncia ningú allà on toca? En qualsevol cas, en les seves Engrunes aprofita la dita enquesta per treure conclusions interessades. Remarca que el triomf de CiU és indiscutible i que la majoria d’enquestats pensen que el candidat més votat hauria de ser president. És inútil que la gent s’esgargamelli recordant que el sistema no és presidencialista. L’entorn covergent va a la seva amb el seu discurs legitimador d’una majoria simple. I a més això tindrà una segona part que també ens serà familiar. Posem que CiU se’n surt (per molt que xerrin les enquestes, l’únic resultat real serà el de l’1 de novembre), que guanya per majoria simple. Governaran en solitari? Aquest és el govern fort i estable que pretenen garantir? Si PSC, ERC i ICV sumen majoria però no hi ha acord, ens passarem tota la legislatura considerant la possibilitat d’una moció? Buscaran acords puntuals amb el PP? Amb el PSC-PSOE? Potser sí, però el que és segur és que tornaran a engegar aquella maquinària propagandística que presenta ERC com el germà petit, el soci "natural" que ha de lliurar-se a canvi de no-res. La pressió contra ERC és un clàssic de la política catalana.
Oliver també s’apunta al foment del cara a cara, com Salvador Cot, quan diu que Mas i Montilla són "els dos únics candidats amb possibilitats d’arribar a la presidència de la Generalitat". Això només seria cert si no hi hagués més partits, però Oliver es creu el seu propi discurs i dóna per fet que només CiU o PSC-PSOE poden ser els qui arrepleguin més vots. Aquestes dues premisses en què es basen les engrunes d’Oliver són falses i resulten manipuladores de la realitat. Pagar per llegir un diari que manipula fa mandra. Si a més ens hem d’empassar unes engrunes tan pesades que ens comportaran segurament una mala digestió (i amb la calor que fa aquests dies!), val més que no llegim el final de l’article: "Una última observació: la baixíssima confiança que els ciutadans tenen en l’honradesa de tots dos candidats és profundament injusta i demostra el creixent i preocupant distanciament entre la ciutadania i els polítics."
Ho diré un cop més: m’alegra moltíssim que existeixi Vilaweb i que els blocs permetin no només expressar opinions lliures, sinó també llegir-ne i fer-hi comentaris. Ja sé que en principi el que diu el senyor Oliver no és l’editorial del diari i que l’Avui es pot defensar dient que és plural, però és que ho trobo francament empobridor. Espero que continuï creixent el nombre de persones que a l’hora d’informar-se no es limiten a la premsa escrita. I que això és noti a les properes eleccions molt més que no s’ha notat fins ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Resposta al convergent de’n saltenc
Aquest és el vostre país, un país de volada curta, d’interessos personals, de mil.limetre a mil.limetre, sense perpectiva nacional, doblegats a les oligarquies castellanes per a poder anar fent, amb la vostra segona residència a la Cerdanya, i el vostre hereu estudiant als EEUU.
Sense cap compromis nacional, sempre dient si, si bwana, amb nosaltres es pot negociar, no amb aquests immaadurs, adolescents d’ERC.
Amb un cínic perillòs com en Madí, autodestructiu nacionalment clar, el seu compte corrent personal deu d’estar galdòs.
Primer és el partit, segons nosaltres, i tercer la nostra llibreta estrella de la Caixa clar.
Quanta miseria moral, quina manera més miserable de governar el pais durant els últims 8 anys de CiU, que no dels primers anys (i hi dic jo exvotant de CiU fins el 1992).
Quina manca de sentit d’estat, mira que bé s’entenen (PSOE-PP), ells si que en saben de dividir i vèncer.
Si clar ara diràs vareu posar un espanyol a la Generalitat, però no em negaràs que vam provocar un sotrac nacional que el país necessitava (sotrac amb les seleccions esportives, amb l’estatut, amb la definició de nació, parlant català al congrés) quan havien bramat els militars amb 23 anys de seny, i peix al cove.
Vàreu venir vosaltres i la nit del 21 de gener Mas es va baixar els pantalons, sempre igual a l’últim minut, cagalló avall, com al referèndum de la Constitució Europea, sempre acabeu dient SI.
En comptes de cercar ponts de diàleg per a encarar un procés de construcció nacional, vas i treus en Carod amb la clau, quina manca de sentit d’estat.
Ai, si per casualitat gaunya Montilla la cara que us quedarà al gran botifler Mas i al fornicador de franja.
Tot i que t’he de ser sincer prefereixo un país governat per CiU, que no un país amb majoria absoluta dels cabrons de sociates, aquesta és la diferència nosaltres posem pel davant el país.
Segur que tu prefereries un país ensorrat i perdut, a majoria absoluta d’ERC, aquesta és vostra miseria.
El nivell de comentaris de l’Oliver és molt baix. Per norma general escriu des de la fel. Perquè m’entenguis, ell critica la llei antitabac, no pas perquè la creu injusta, sinó perquè és incapaç de deixar el vici; renega de les dietes i d’alimentació equilibrada perquè és incapaç de seguir un règim més o menys saludable (per això el seu volum traspassa els límits raonables). És un periodista que acostuma a mentir o a utilitzar només aquelles fonts que li són favorables a les seves tesis. Un altre exemple: L’hivern de l’any 2005 (molt fred) va fer diversos articles enfotent-se dels científics i ecologistes que auguren un canvi climàtic i un escalfament del planeta, la seva argumentació només es bassava en les temperatures que aquell hivern patíem a Catalunya. Per contra, després dels dos períodes de greu sequera que hem patit (patím a Catalunya), que ben bé podrien ser símptome d’escalfament de la nostra zona, encara és hora que en faci alguna referència. És evident que és un periodista que cal donar-li canya.