Segons informa eldebat.com, un sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió diu que només el 22% dels catalans sap que el govern està integrat pel PSC i ICV. Aquesta notícia seria alarmant des del punt de vista de la relació entre les persones i les institucions polítiques a través de les quals ens organitzem. I, cosa encara pitjor, en mans de segons qui, significa una carta blanca per fer i desfer a conveniència aprofitant el desconeixement que hi ha de l’evolució de la política. Això, combinat amb una altra notícia que diu que a Catalunya ja som més de 7 milions d’habitants, gràcies en bona part als qui han triat aquest país per viure una mica millor, pot inquietar una mica. Que tant els qui han arribat darrerament com els qui ho van fer fa 30 o 40 anys o els qui ja fa temps que hi són puguem viure més o menys bé depèn, en bona mesura, de la qualitat de la nostra vida política. Perquè d’impostos en pagarem igualment, de serveis públics ens en faran falta igualment, tant si ens fem militants d’un partit com si preferim no saber ni qui governa. La vida política d’aquest país ens afecta a tots. Ara bé, qui som tots?
Tots és tots els qui votem, i això, en el cas de Catalunya, vol dir el que vol dir. I entre tots formem una comunitat política amb entitat pròpia, subalterna de moment, però diferenciada de l’espanyola en qualsevol cas. I el desconeixement de la realitat política ens afebleix com a comunitat. Si donem als nostres representants polítics la impressió que tant ens fa qui governi i com governi, ens podem trobar que acabin governant per una minoria i que això ens faci viure molt malament. No estic dient res de nou. Fa temps que es denuncia que el govern espanyol abusa dels ciutadans de Catalunya a través d’un espoli fiscal que ni tan sols quantifica públicament; i l’excusa de la solidaritat té una resposta clara: quan s’imposa no és solidaritat. Els catalans sempre hem estat solidaris, però el dèficit d’inversió pública de l’estat l’ha denunciat tothom i ens afecta a tots. Que no som tots que agafem el tren i el metro? Que no som tots que hem de passar per les llistes d’espera dels hospitals? Que no som tots que necessitem llars d’infants públiques?, etc., etc.
Si tots som tots, la comunitat política és clara. Estem parlant de Catalunya. Per molt que hi hagi grans quantitats de persones amb vincles afectius amb altres territoris de l’estat, la nostra comunitat política és Catalunya, i si la política catalana no funciona prou bé tots hi sortim perdent. Potser aquesta inèrcia de desconeixement de la vida política afavoreix els qui voldrien aigualir aquesta identitat i convertir-nos en una província amb personalitat tot just folclòrica, però el camí que hi porta és lent, feixuc i insegur. En canvi, el camí cap al reforçament de la identitat política catalana és molt més nítid i té un projecte amb un objectiu clar: convertir aquesta comunitat política en un estat. És cosa de tots reforçar la nostra identitat política. I en aquest país, la identitat del qual està molt determinada per la història que ha patit, l’11 de setembre continua essent un referent per saber d’on venim i on hem d’anar. Continuo proposant una concentració massiva, pacífica com sempre, el proper 11 de setembre. I mantinc també la proposta que feia ahir perquè la setmana del 4 al 10 de setembre posem a tots els nostres articles el següent títol: "jo vull un estat propi".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha molta gent que viu apartada de tota realitat, el menfotisme és flagrant, estic segur que en molts barris del país hi ha gent que ni tant sols sap on viu.
Això a la crosta sociata sempre li ha interessat mantindre-ho, i CiU també.
La bruticia de TVs privades ha fet molt mal al país, duent uns valors de merda premsa del cor i espanyolisme "a lo Torrente", ha creat tanta incultura, fins al punt que a tota aquesta gent, tant li fot, si sanitat funciona o no, si l’escola funciona o no, si hi ha equipaments esportius etc.
Un dels fruits ha estat els QUILLOS, fills del fracàs escolar, i com a conseqüència l’exclusió social, autèntics analfabets funcionals (qui mana en aquestes poblacions?).
On són els valors com la cultura del país, l’esport, l’escoltísme, la natura, la llengua, la història.
Des de 1980 la crosta sociata i els botiflers(CiU), que porten mirant cap a un altre lloc, com si res passes, com si tothom estés integrat, i tothom participes de l’associacionisme cultural.
I a Madrid amb la col.laboració de la crosta (sociates), ja els va bé perquè poc a poc estant ensorrant el país.
En temps de dicatadura Catalunya la primera, després de 23 anys de botiflers i crosta, la sisena, perpetuant l’expoli fiscal, i fent lo possible perquè molta gent encara no s’integri, i ni participi de la vida cultural del país.
Un exemple sabeu quines són les poblacions amb la renda per càpita més baixa del país?, imagineu-vos-ho, sabe……u a qui voten? a la crosta i al PP. Als màxims responsables de l’expoli, com s’entén? S’estan tirant pedres a la seva pròpia teulada?No o Si. Perquè encara mantenen el seu vot identitari, i diuen que els indentitaris som nosaltres.
Si no despertem ràpid anem pel camí del pedregar, i si la sociovergència s’instal.la, acabaran assolant el país, al cap i a la fi és el que vol la crosta.
Si Catalunya s’empobreix, deixara de ser l’admiració de molta gent, com ho era abans.
A més a més entrarà en desprestigi, i dificultarà encara més la integració, i voler apendre la llengua, qui vol aprendre la llengua d’un país pobre i desprestigiat i qui vol mantenir o afegir-se a la indentitat del pobre i el desprestigiat.
És el seu gran objectiu, el que no va aconseguir Franco i Primo de Rivera, potser ho aconseguirà Zapatero.